Propuesta ortográfica de l'asturlhionés unifhicáu

De Asturlhionés unifhicáu

Calteníus de la Propuesta
Introdución

Los dialeutus

Vocalis
Diptongus
Vocalis fhinalis de singular
Vocalis fhinalis de plural
Otres vocalis fhinalis
Vocalis anicialis
Desendolqui d'uau i yodi
Fhormàs

Consonantis
Sonoràs y sordàs

Fhormàs vervalis

Vocavulariu

Autoris i Bibliografía

La Propuesta ortográfica de l'asturlhionés unifhicáu trátassi namái dun intentu de normalización ortográfica del diasistema asturlhionés, istu yê, de l'asturlhionés ucidental (asturianu-lhionés i mirandés) i de l'asturlhionés oriental (cántabru-estremeñu), los tres consideraus normalmenti nel contestu internacional (ES, PT) como lhinguàs (dialeutus) independientis, pertenecientis al sugrupu iberu-romanci asturlhionés.

H.asta güei solo l'asturianu i el mirandés fhizun propuestàs ortográfhicàs, dambàs lhimitaàs a los sos ámbitus lhocalis ó regionalis. Enjamás van almitissi estàs grafíàs regionalis enàs otràs comunidais implicaàs, pero puei que cun ista ortografía unifhicada s'alcuentri un mou de colhavorar a partir della.

La primer versión (2004) fhuei un intentu senciellu de juñi-los dialeutus baxo una propuesta equitativa, anque - precisamenti pola equidá que se buscava - non yêra justu cula hestoria i tradición del diasistema provinienti del lhatín.

La segunda versión (2006) buscó reduzir l'impautu que sobri la primer versión tuvu la inclusión de rasgus lhingüístivus i ortográficus ucidentalis (mirandesis i lhionesis) i orientalis (cántabru-estremeñus). La simplicidá fhuei l'ojetiu, n'oviando ciertus aspeutus essencialis pa una aceutación común, como làs fhormàs n'-es o -en.

Esta nueva versión (2009) inclúi meyhoràs relhacionaàs cun esti puntu, pero tamién cun otrus verdaderus argayherus de cabeça pa la normalización pola variedá essistenti, que paeç irreduzivli a una fhorma d'escritura concreta. Assina por exemplu "fhechàs" reduz làs possivilis astlhi.oc. feitas, ast.ce.feiches o 'feches', lhi. feichas o fechas, ast.or. h.echas, h.eches, can.,est. h.echas, pas. h.echäs, a una sola possivilidá a la vezi tradicional i unifhicada.

Dotrus cambeus sinificativus son por exemplu los grupus lhatinus -mn-, que se mantienin cula su escritura antigua, assina como la dessapaición de la fhorma -ith- o -ich-, o la distinción -e- -i- a fhinal de palhavra (condo nun ta essigíu pola secuencia final -ie).


Ferramientes personales
Navegación
Ferramientes