Cántabru ucidental
De Cantabru-Estremeñu
Javla del cántabru-estremeñu y dientru dél, del cántabru.
Variedá norti: palrá enos cuncejus asturianus de Llanes, Peña Mellera Alta, Peña Mellera Baja y Riba de Deva, y enos municipius cántabrus de Peñarrubia, Lamasón y Tresvisu, .
Variedá sur: en Cantabria, enos cuncejus de Camaleñu, Cabeçón de Liébana, Cillorigu de Liébana, Pesagueru, Potes y La Vega de Liébana; en Palencia, ena comarca de la Montaña Palentina.
Tavla de calteníus |
Rajus lingüístivus:
Del cántabru-estremeñu
- Palataliçación de -l anicial latina en restus lessicaliçaus intensus: llar, llodu, llamizu, llastra, llaráu,,...
- Piecháu de las vocalis -o,-e: trampusu, pirru, nigru, esti,...
- Aspiración de F- anicial latina intensa: jacer, jornu, jigu, jilu, joscu, jíu,...
- Aspiración del fonema antigu /x/ pur influyencia de l'aspiración de la F- anicial latina: caja, paja, roju,...
- Aspiración de los latinus -x- y -ss- : ejar, truji, baju
- Aspiración de los grupus -Cei-, -Gei- y -Lj- latinus: muher, trabahu, cuncehu,...
- Diptongación crecienti: oriéganu, priessa, culievri, ...
- Palataliçación de la -n: ñuvi, ñú, ñogal, uñir, cañali,...
- Cunsirvación de l'antigua -e latina: redi, joci, jaci, cruci, veci, peci, sedi, vidi,...
- Mantinimientu d'antiguas aspiracionis: giernu, gielar, genciva, germanu,...
- En grupu cunsunánticu motiváu pur perda de vocal latina, la primer cunsunanti si jaz -l: julgar, delda, dulda,...
- Epéntesis de -yodi-: unturia, grancia, urnia, matancia, esperancia, atajarria,...
- Tendencia a la perda de las cunsunantis sonoras derivás de las surdas latinas: miéu, rendíu, tou, fuéu, lau, Estremaúra, ...
- Caltinimientu del grupu -mb- latinu: pomba, lambel, lomba,...
- Cambéu del grupu -rl-: mielru, palral, calranca, chalra, bulra, pelra, cholritu,...
- Jormas vervalis del grupu -zc- en -ç-: conoçu, agraeçu, paeça, creça, reúça,...
- Empregu de possessivu enantis de l'articulu: el mi jíu, la tu casa,...
- Terminación general y diminutivu: -in, -inu
Del cántabru:
- El neutru de materia ta generaliçáu
- Jormas vervalis en -er: morrer, juncer, rañer,... Peru tamién tusir, atrevir, tañir,...
- Jormas semicultas -ut y (minus frecuenti) -it del latinu -ct: aceutar, dessautu, cumpautu,...
- Yeísmu nel orienti
Propius
- Terminación general -u. Terminación general -i ena variedá sur.
- Plural jemininu -as, -es
- Plural masculinu -os, -es
- Contración: nel, ena, enos, enas; conos, conas;

