Cántabru ucidental

De Cantabru-Estremeñu

Javla del cántabru-estremeñu y dientru dél, del cántabru.

Variedá norti: palrá enos cuncejus asturianus de Llanes, Peña Mellera Alta, Peña Mellera Baja y Riba de Deva, y enos municipius cántabrus de Peñarrubia, Lamasón y Tresvisu, .

Variedá sur: en Cantabria, enos cuncejus de Camaleñu, Cabeçón de Liébana, Cillorigu de Liébana, Pesagueru, Potes y La Vega de Liébana; en Palencia, ena comarca de la Montaña Palentina.


Tavla de calteníus

Rajus lingüístivus:

Del cántabru-estremeñu

- Palataliçación de -l anicial latina en restus lessicaliçaus intensus: llar, llodu, llamizu, llastra, llaráu,,...

- Piecháu de las vocalis -o,-e: trampusu, pirru, nigru, esti,...

- Aspiración de F- anicial latina intensa: jacer, jornu, jigu, jilu, joscu, jíu,...

- Aspiración del fonema antigu /x/ pur influyencia de l'aspiración de la F- anicial latina: caja, paja, roju,...

- Aspiración de los latinus -x- y -ss- : ejar, truji, baju

- Aspiración de los grupus -Cei-, -Gei- y -Lj- latinus: muher, trabahu, cuncehu,...

- Diptongación crecienti: oriéganu, priessa, culievri, ...

- Palataliçación de la -n: ñuvi, ñú, ñogal, uñir, cañali,...

- Cunsirvación de l'antigua -e latina: redi, joci, jaci, cruci, veci, peci, sedi, vidi,...

- Mantinimientu d'antiguas aspiracionis: giernu, gielar, genciva, germanu,...

- En grupu cunsunánticu motiváu pur perda de vocal latina, la primer cunsunanti si jaz -l: julgar, delda, dulda,...

- Epéntesis de -yodi-: unturia, grancia, urnia, matancia, esperancia, atajarria,...

- Tendencia a la perda de las cunsunantis sonoras derivás de las surdas latinas: miéu, rendíu, tou, fuéu, lau, Estremaúra, ...

- Caltinimientu del grupu -mb- latinu: pomba, lambel, lomba,...

- Cambéu del grupu -rl-: mielru, palral, calranca, chalra, bulra, pelra, cholritu,...

- Jormas vervalis del grupu -zc- en -ç-: conoçu, agraeçu, paeça, creça, reúça,...

- Empregu de possessivu enantis de l'articulu: el mi jíu, la tu casa,...

- Terminación general y diminutivu: -in, -inu

Del cántabru:

- El neutru de materia ta generaliçáu

- Jormas vervalis en -er: morrer, juncer, rañer,... Peru tamién tusir, atrevir, tañir,...

- Jormas semicultas -ut y (minus frecuenti) -it del latinu -ct: aceutar, dessautu, cumpautu,...

- Yeísmu nel orienti

Propius

- Terminación general -u. Terminación general -i ena variedá sur.

- Plural jemininu -as, -es

- Plural masculinu -os, -es

- Contración: nel, ena, enos, enas; conos, conas;


Jerramientas personalis
Navegación
Jerramientas