Cantabria
De Cantabru-Estremeñu
| |||||
| |||||
| Capital | Santander | ||||
| Idiomas oficialis | Español | ||||
| Superfici - total - % d'España | Lugar nº 15 5.321 km² 1,05% | ||||
| Pueblación - Total (2005) - % de España - Densidá | Lugar nº 16 562.309 1,3% 100,6 hab./km² | ||||
| Gentiliciu | cántabru, cántabra montañés, montañesa cantabriu, cantabria cantabriegu, cantabriega | ||||
| Estatutu d'Autonomía | 11 de jeneru de 1982 | ||||
| ISO 3166-2 | S | ||||
| Representación palramentaria - Cungressu - Senáu | 5 escaños 5 escañus (1 desinnáu) | ||||
| Presidenti | Miguel Ángel Revilla Roiz (PRC) | ||||
| Goviernu de Cantabria | |||||
Cantabria é una Comunidá Autónoma uniprovincial española. Limita á l'esti cul País Vascu (provincia de Vizcaya), al sur cun Castiella y León (provincias de León, Palencia y Burgus), a l'oesti cul Principáu d'Asturias y al norti cul mar Cantábricu. La cia de Santander é la su capital.
Tavla de calteníus |
Etimología del nombri
Diversus juerin los autoris que tratarin l'origin etimológicu del nombri de Cantabria (San Isidoro, Julio Caro Baroja, Aureliano Fernández Guerra, Joaquín González Echegaray, Adolf Schulten, etc.). Anque nu é segura la su procedencia, la opinión más aceutá polos espertus é que deriva de la raíz cant-, d'origin celta ó ligur y que sinnijica ‘roca’ ó ‘peira’, y el sufiju -abr, frecuenti enas regionis celtas. De tou istu deúzsi que "cántabru" vendríe á sinnijicar ‘puiblu qu'havita enas peñas’ ó 'montañés', en crara referencia al territoriu abruptu y montañosu de Cantabria.
Dotra pussivli acepción sedríe cunsiderala procedenti de cant- y briga, tamién ésta última procedenti de la lingua celta, cuyu sinnijicáu é 'fortaleza', culu que Cantabria sedríe tamién la "fortaleza de roca".
Geografía física
Superfici: 5.321 km²
Relievi
Cantabria é una región de caráuter montañosu y costeru y cun un importanti patrimoniu natural. Nella distínguinsi dos áreas morfológicamenti bien diferenciás:
- La Marina. Una franja costera de vallis bajus, amplius y de jormas suavis dunus 10 km d'anchu cuya altitú nu suel superá-los 500 metrus y que limita cul mar pur mé duna línia de rasas litoralis, cunfigurandu abruptus acantilaus que son rotus pola apaición de dessembocaúras de ríus generandu rías y playas. Nel litoral de la región destaca la Bahía de Santander. Pul sur, la marina limita cun la montaña.
- La Montaña. É una larga barrera de montañas abruptas paralela al mar que cumponin parti de la Cordillera Cantábrica. Ena su mayoría de roca calcárea afeutá por fenómenus kársticus y que cubrin la mayor parti de Cantabria. Jorman vallis projundus en disposición norti-sur cun juertis pendientis joradás por ríus de caráuter torrencial, de gran puer erosivu y curtius pula poca distancia ente la su nacencia y la su dessembocaúra. Los vallis cunfiguran diferentis comarcas naturalis de la región bien delimitás físicamenti polos cordalis montañosus: Liébana, Nansa, Saja, Besaya, Pas-Pisueña, Miera, Asón-Gándara, Campoo. A la montaña perteneç la Sierra de l'Escudu, cordón montañosu d'ente 600 y 1000 metrus d'altitú y que al largor de la zona oriental de Cantabria sigui paralela a unus 15 ó 20 km de la costa. Montañas más altas mus alcuentramus a midía que nus desprazamus pa jaza'l sur, cun una aliniación de crestas que limitan los vallis y las cuencas hidrográficas de los ríus Ebru, Dueru y aquellus que desembocan nel Mar Cantábricu. Polu general superan los 1500 metrus d'altitú, des del puertu de San Gloriu nel oesti jasta'l de Los Tornus ena parti oriental: Peña Labra, puertu de Sejus, puertu de l'Escudu, Castru-Valnera y La Sía. Tamién destacan los grandis macizus calcáreus de los Picus d'Europa ena zona sur ucidental de la región, cuyas cumbris sobripassan la mayoría 2500 metrus y ondi é amplia la presencia del mudeláu glaciar ena su morfología.
Climatología
Devíu á la Corrienti del Golfu Cantabria, a l'igual qu'el restu de la Región Cantábrica, tien unas temperaturas munchu más suavis que la que li correspuenderíe pola su altitú, similar a la de Terranova y Labrador. La región ta afeutá por un clima oceánicu húmidu, cun vranus suavis e iviernus frescus. Las precipitacionis sitúansi alrodiu los 1200 mm anualis ena costa, aumentandu los valoris enas zonas montañosas. La temperatura meya sitúassi alreor los 14ºC. La ñevi é frecuenti enas partis altas de Cantabria ente los mesis d'outuvri y marciu. En dalgunas zonas de los Picus d'Europa cun clima d'arta montaña, pur cima los 2.500 metrus, dessistin neverus que nu llegan a dessapaicer duranti l'estíu.
Los mesis más secus son juliu y agostu, aunqui nu dessisti sequía propiamenti icha, ya que pur una parti siempris essisti un mínimu de precipitación, y pur otra las temperaturas nu son mui elevás.
La influyencia del relievi montañosu de Cantabria é destacavli sobri la su climatología, siendu la causa principal de situacionis meteorológicas peculiaris cumu son las llamás "surás", propiciás pol efectu Foehn: el vientu sur sopla juerti y secu, aumentandu de temperatura á midía que mus acercamus á la costa. Istu provoca una llamativa disminución de la humidá relativa de l'airi y l'ausencia de precipitacionis. Condicionis que cuntrastan culas de la vertienti sur de la cordillera ondi'l vientu é más frescu y húmidu y puei tar lluviendu. Estas situacionis son más frecuentis n'otoñu e iviernu, registrándussi unas temperaturas anormalmenti altas de más de 20ºC. Son frecuentis los incendius causaus por esti vientu cumu'l qu'arrasó la cia de Santander nel iviernu de 1941.
Hidrografía
Los ríus cántabrus son ríus curtius, rápidus y pucu caudalosus, sarvandu unas cunsideravlis pendientis al tar el mar próssimu á la su nacencia ena Cordillera Cantábrica. Los sus recurríus suelin ser perpendicularis a la costa, si esceptuamus el ríu Ebru, y posein un caudal más ó minus persistenti a lu largu de tol añu motiváu por unas precipitacionis polu general costantis. Aún assina, esti é escassu (20 m³/seg añalmenti) en cumparancia culos otrus ríus de la Península Ibérica. La rapidez de las sus auguas, motiváu pulas cunsideravlis pendientis de los recorríus, jazin que tengan un gran puer erosivu, en jormandu los encajaus vallis en jorma de V carauterísticus de la Cornisa Cantábrica. Polu general posein un estáu de cunsirvación aceutavli, anque l'actividá humana, ca vegá más avundanti nellus pol aumentu costanti de la pueblación enos vallis, ejerci una juirti pressión.
Los principalis ríus que dividin la región en dotras tantas cuencas hidrográficas son:
- Cuenca hidrográfica del Norti [1] (dessembocan nel Mar Cantábricu)
- Cuenca hidrográfica de l'Ebru [2] (dessemboca nel Mar Mediterráneu)
- Cuenca hidrográfica del Dueru [3] (dessembocan nel Océanu Atlánticu)
Vegetación
Las diversas altitúis de la región, que van en poca distancia del nivel del mar á los 2600 metrus d'altura de La Montaña, jaz que la diversidá vegetal seya grandi y dessista un ampliu númiru de biotopus. Cantabria poséi una vegetación eurosiberiana, dientru la provincia Atlántica. Carauterízassi pur tener bosquis d'especis frondosas y caducifolias, cumu son el rovri y l'aya. N'ostanti, l'acción humana des de tiempus remotus favoreció la criación de pastus, en propiciandu grandis superficis de pastizalis y praerías que alimentan al ganáu vacunu.
Los plaus de pastus s'intercalan cun plantacionis d'eucaliptus y pequeñas massas de bosquis autóctonus de rovris y fresnus.
La parti meriyunal de Cantabria, ya dientru la comarca de Campoo y limitandu cula meseta castillana carauteríçassi por tener un paisaji de tránsitu jaza una vegetación seca. Dotru factor de la diversidá lu genera la localiçación de la región nel límiti del dominiu biogeográficu mediterráneu, qui jaz que dessistan especis propias desti dominiu cumu é l'encinar ó el mairoñu, localiçaus en suelus calizus pucu dessarrollaus y d'escasa humidá.
En Cantabria puein diferenciassi varius nivelis frorísticus:
- La franja litoral, representá por arenalis y dunas cun una vegetación reuzía. Junta ellus los acantilaus cun vegetación yervácia esclusiva destas zonas.
- La Marina, franja costera que llega jasta los 500 metrus d'altitú y que originalmenti lu custituían bosquis caducifolius cun especis mistas: fresnu, tilu, laurel, avellanu, arci, rovri, álamu, avedul, encina, etc. Los márgenis fluvialis tavan pueblaus cun bosquis de ribera d'alisus y saucis. Hui en día istus bosquis primitivus tan dessapaecíus cuasi ena su totalidá, n'ejandu massas forestalis autóctonas de caráuter residual en zonas de difícil cultivu. En sustitución della apaecin las praerías, zonas de pastu mui prouctivas pol benignu clima y que sustentan la economía rural de Cantabria. Junta ellus apaecin grandis repueblacionis monoespecíficas d'eucaliptu destinás á la industria papelera y que des d'angunus ambientis comiencian á ser custionás.
- Los nivelis meyus de La Montaña, de 500 a 1100 metrus d'altitú tan coloniçaus por bosquis monoespecíficus de rovri (Quercus robur y Quercus petrae) n'aquellas laeras cun mayor insolación. Enas zonas d'umbría y sobri tou á partir los 800 metrus, destacan los bosquis d'haya y ondi suelin apaicer l'acevu que proúz frutus comestivlis n'época ivernal y que son cuasi l'únicu sustentu pa munchas especis animalis.
- A partir los 1200 metrus, jasta los 1800, en zonas cun ñevi, dominan los avedulis.
- Nel pisu subalpinu, en cotas ya mui altas, la vegetación ta cumpuesta por matorralis y plantas yervácias cumu las gramíneas, que son d'especial importancia ena economía ganaera duranti'l vranu pues funcionan cumu pastizalis de puertu (llamás ena región brañas) pa l'alimentación vacuna y cavallar.
Junta estas carauterísticas havríe tamién que citá-las peculiariais de la comarca de Liébana, que al poseer un microclima particular cercanu al mediterráneu tamién crecin alcornocalis, viñeus y olivus y cuyu grau de degradación pola actividá humana é mui escassu.
La otra comarca que si diferencia é Campoo, nel sur de Cantabria, cun un dessarrollu óptimu de massas forestalis de rebollu Quercus pyrenaica y que s'alcuentra nun periou espansivu pol alvandonu de las tierras agrarias. Amás, tamién dessistin grandis repueblacionis de coníferas (Pinus sylvestris) enas suavis pendientis de la comarca.
Demografía
549.690 av. sigún el censu de pueblación de 2003 (representa'l 1,29% de la puiblación d'España)
- Densiá de pueblación: 103,31 av./km²
- Esperancia de vida: 75 añus pa los varonis y 83 añus pa las mujeris.
Las principalis pueblacionis cántabras s'alcuentran ena zona litoral, destacandu la capital, Santander cun 183.955 havitantis (á 1 de heneru de 2005).
Economía
Vías de comunicación
La cunsecuencia más sinnijicativa que se deriva de la juerti energía del relievi del territoriu cántabru é la dessistencia de barreras topográficas que condicionan decisivamenti'l trazáu de las infraestructuras de conessión, tantu perpendicular, enos sus acessus á la meseta castillana, cumu trasversal, ena comunicación ente vallis, assina cumu'l su eleváu costi de costrución y mantinimientu. Esti jechu é especialmenti destacáu en La Montaña, cun carreteras y línias de ferrucarril que discurrin por trazaus lentus y sinuosus cul fin de salvá-las juertis pendientis, siendu ésta la carauterística más definitoria y provlemática de la redi de comunicacionis de Cantabria.
Las principalis infraestructuras de comunicación de la región son:
- Airupuertu de Santander (Parayas)
- Autovía del Cantábricu (A-8, ruta europea E-70)
- Autovía de la Meseta (A-67) (en costrución)
- Ferrucarril de vía estrecha Santander-Uviéu (FEVE)
- Ferrucarril de vía estrecha Santander-Bilbau (FEVE)
- Ferrucarril de vía ancha Santander-Palencia- Valladolí - Ávila - Madrid (RENFE)
- Línia de Ferry Santander-Plymouth
- Puertu de Santander
Meyus de comunicación. Prensa, radiu y televisión
Cantabria cuenta cun dos periódicus diarius regionalis amás los nacionalis: El Diario Montañés y Alerta Cantabria, amás de numirosas puvlicacionis selmanalis, quincenalis y mensualis. Las principalis caenas de radiu estatalis cuentan cun emisoras en puntus cumu Santander, Torrilavega, Castru-Urdiales ó Reinosa. Dessistin tamién numirosas emisoras localis y comarcalis. Pol momentu nu dessisti una televisión autonómica cántabra cun financiación púvlica, anque sí essistin varias caenas localis (Canal 8 DM, TeleBahía, Telecabarga, Localia TV Cantabria...).
Enos últimus añus, Internet jizu surdir nuevas propuestas informativas en jormas de diarius digitalis ó blogs, que cuntribúin a enriquecer el panorama mediático de la región:
Goviernu y alministración
L'Estatutu d'Autonomía de Cantabria [4] del 30 de diziembri de 1981 estavleci que Cantabria alcuentra enas sus institucionis la voluntá de respetar los direchus fundamentalis y livertais púvlicas, á la vezi que s'afianza e impulsa'l dessarrollu regional sobri la basi d'unas relacionis democráticas. N'esti documentu recuéginsi las cumpetencias de la Comunidá Autónoma que joran trasferías des del Goviernu d'España, cabi destacar que aún quean dalgunas non trasferías, a l'igual qu'en dotras Comuniais, cumu por ejemplu la Justicia.
El Palramentu de Cantabria [5] é la principal istitución d'autogoviernu de la Comunidá Autónoma, siendu l'órganu representativu del puiblu cántabru. Ena actualidá ta custituyíu por treinta y nuevi diputaus elegíus por sufragiu universal, igual, livri, direutu y secretu.
Las funcionis principalis del Parlramentu son: ejercé-la potestá legislativa, aprevá-los presupuestus de la Comunidá Autónoma, impulsar y controlá-la ación del goviernu y dessarrollar las demás cumpetencias que li cunfier la Costitución española, l'Estatutu d'Autonomía de Cantabria y las demás normas de l'ordinamientu jurídicu.
El Presidenti de la Comunidá Autónoma ostenta la más alta representación de la mesma y la ordinaria de l'Estáu en Cantabria y presidi, dirigi y curdina la su actuación. Sedrá elegíu pul Palramentu d'ente los sus miembrus, previa cunsulta culas juercias políticas representás nel mesmu, y nombráu pol Rei. Presentará la su programa al Plenu de la Cámara y deverá cuntar cula mayoría assoluta ó simpli en segunda votación.
El Goviernu de Cantabria [6] é l'órganu encargáu de dirigí-la ación política y ejerci la función ejecutiva y la potestá reglamentaria d'alcuerdu cula Costitución, l'Estatutu y las leis. El Goviernu tará cumpuestu pol Presidenti, el Vicipresidenti, en quien puirá delegar temporalmenti las sus funcionis ejecutivas y de representación el Presidenti, y los Cunsejerus, que sedrán nombraus y cessaus pol Presidenti.
Tres de varias legislaturas presidías pol Partíu Popular ó pola UPCA de Juan Hormaechea, el Goviernu Regional de Cantabria ta dende las elecionis de l'añu 2003 dirigíu por una coalición ente'l Partíu Regionalista de Cantabria y el PSOE/PSC. El presidenti de la Comunidá Autónoma é Miguel Ángel Revilla del PRC y la Vicepresidenta é Dolores Gorostiaga del PSOE.
Hestoria
La primer referencia escrita del nombri de Cantabria remóntassi jazia l'añu 200 adC, nel que l'hestoriaor Catón el Vieju javla nel su livru Oríginis de la nacencia del ríu Ebru nel país de los cántabrus:
- ...fluvium Hiberum; is oritur ex Cantabris; magnus atque pulcher, pisculentus.
- (El ríu Ebru naç en tierra de cántabrus; grandi y jermosu, avundanti'n pecis).
A partir d'equí las citas acerca los cántabrus y Cantabria sucédinsi de cuntinu, puestu que los cántabrus s'empleavan cumu mercenarius en diferentis cunflictus tantu dientru cumu juira de la Península. Hay costancia de que participarun ena guerra de los cartagineses escontra Roma duranti la Segunda Guerra Púnica polas referencias de Siliu Itálicu (livru III) y Quintu Horaciu Flaccu (liv. IV, oda XIV). Tamién se lis menciona duranti'l sitiu de Numancia lleváu á cabu por Cayu Hostiliu Mancinu, que s'iz levantó'l sitiu á la ciudá y juyó al ser informáu de que cántabrus y asturis acuyían nel su aussiliu.
La mayor parti de las referencias posterioris apaecin a raíz de l'iniciu de las Guerras Cántabras escontra Roma nel añu 29 adC. Cunsírvansi en tornu á 150 referencias desti puiblu de cuya fama ejan costancia testus griegus y latinus. El su territoriu revasava sinnijicativamenti los límitis de l'actual Comunidá Autónoma de Cantabria, localiçándussi al norti cul Mar Cantábricu, nombri cul que li bautiçarin los romanus; á l'oesti cul ríu Sella, nel actual Principáu d'Asturias; pol sur estendíassi jasta'l castru d'Peña Amaya, ena actual provincia de Burgus, y a l'esti estendíassi jasta cuasi Castru-Urdialis, en tornu al ríu Agüera.
Tres la cayía de l'imperiu romanu, Cantabria recuperó la su independencia frenta'l reinu visigou. Cun Leovigildu, duranti l'últimu sieglu de la hestoria hispanu-goda, Cantabria ejó de ser un inimigu y un perigru pa la monarquía devíu á que duranti esta época si configura un ducáu (ver imagin), regíu pur un Dux, delegáu regiu nel país. Esta jórmula garantiçaríe assina mesmu la livertá del puiblu cántabru.
Nel añu 714 los mussulmanis invadin los vallis altus del Ebru y llegan á cunquistar Amaya, la capital cántabra, obrigandu a los cántabrus a ceñissi a las tradicionalis fronteras bélicas, pa organiçá-la su decensa.
Enas primeras crónicas de la Recunquista sigui apaeciendu Cantabria definía cumu región. Assina, ena Crónica Albeldensi al tratar d'Alfonsu I iz “iste Petri Cantabriae ducis filius fuit”, culu que, junta la figura de Pedru, nómbrassi'l títulu de Duqui de Cantabria, que atestigua la territorialidá del su ducáu.
A partir desti periou las juentis documentalis malpenas sí jazin referencia a Cantabria cun esti nombri, dáu que prevalecerá'l d'Asturias, estendiéndussi ésta a una parti cunsideravli de l'actual zona oriental de Cantabria (la denominá Asturias de Santillana).
A partir del núcleu inicial jormáu pola Germandá de las Cuatru Villas, Santander, Laredu, Castru Urdialis y San Vicenti de la Barquera, jórmassi la Germandá de las Marismas, en juniendu assina á tolos puertus importantis situaus á l'esti d'Asturias
Las Cuatru Villas participan mui activamenti cun hombris y barcus ena Recunquista d'Andalucía, siendu repueblás Cádiz y El Puertu de Santa María cun familias procedentis de los puertus del Cantábricu. Tamién participarun navis de las Cuatru Villas ena toma de Sevilla, en rompiendu la puenti de barcas que junía Triana y Sevilla, jechu d'armas que se representa cun una Nau y la Torri de l'Oru de Sevilla nel escudu de Santander.
Nel sieglu XVI difúndissi á nivel popular y literariu l'usu del nombri La Montaña pa desinnar á l'antigua Cantabria en contrapossición a Castiella, cula que s'aludía esclusivamenti á La Meseta. Esta distinción ha llegáu hasta los nuestrus días.
Culos Reis Católicus dessapaeç la Germandá de las Marismas, queandu'l Corregimientu de las Cuatru Villas, qu'avarca las áreas d'influyencia de los puertus de l'antigua Germandá de las Cuatru Villas (cuasi toa Cantabria).
A partir desti sieglu ressurdi l'interés polos estuyus relativus á Cantabria y los cántabrus, apaeciendu'l provlema de la localiçación del territoriu que ocupó esti puiblu. Nu sedrá jasta'l sieglu XVIII condu si çanji definitivamenti la gran controversia sobri la situación y estensión de la Cantabria antigua gracias á obras tan trascendentalis pa la conocencia de la hestoria regional cumu La Cantabria del pairi agustinu y hestoriaor Enrique Flórez de Setién. Paralelamenti á esti interés polos cántabrus y á la crarijicación de l'aludía polémica aplicóssi'l nombri de cántabru ó Cantabria nel territoriu montañés á diversas istitucionis, organismus y jurisdiccionis.
En 1727 prouzirássi'l primer intentu de lu que sedríe dispués la Provincia de Cantabria.
Aún assina, l'altu grau d'autonomía que disfrutavan las pequeñas entiais en que tava fraicionáu'l vieju solar de Cantabria, cunjugáu cula provervial pobreza de recursus, siguió siendu la razón principal de la su devilidá, incrementá cul progressivu avanci de la eficacia alministrativa del centralismu borbónicu, polu que ca día muestrávassi más evidenti la imposivilidá de jazer frenti en solitariu á la multitú de provlemas de tou tipu: dende las siempris difícilis comunicacionis jasta las travas pa l'ejerciciu de la justicia, dende las dificultais pa l'avastecimientu n'épocas duras, jasta la saca indiscriminá de levas de sordaus, y sobri tou la progressión de las imposicionis fiscalis. Tou ellu determinó que s'aceleraran los cuntautus ente las villas, vallis y jurisdiccionis. Nesta ocassión polariçárunsi al rodiu las Juntas de la Provincia de Nuevi Vallis, cunduzíus polos diputaus elegíus á traviés los órganus tradicionalis d'autogoviernu. Dos jurun los jechus que cataliçun la culminación del processu d'integración nesti segundu intentu:
- Por un lau l'interés colectivu por evitar cuntrivuir á la costrución de la puenti de Miranda d'Ebru, sigún imponía la ordin de l'Intendenti de Burgus de 11 de juliu de 1775, condu aquel mesmu añu havía sufríu Cantabria dos tremendas inundacionis: 20 de juniu y 3 de nuviembri.
- Por otru la necessidá de jer frenti mancomunadamenti á la gran cantidá de bandíus que actuavan impunimenti en Cantabria, ante la inoperancia de la justicia pola escassez de recursus.
Tres la cunvocatoria unviá pol Diputáu General de Nuevi Vallis pa que acuyeran á la Junta que havía de celevrassi en Puenti San Miguel el 21 de marciu de 1777, las jurisdiccionis afeutás por estus y dotrus malis, mandarin á los sus respectivus diputaus cun pueris suficientis pa qui puyeran decidir el agregalis á la Provincia de Nuevi Vallis, sigún izían unus, pa junissi y acumpañassi sigún dotrus, y en definitiva, pa ser unus culos demás, cumu manifestó'l Conceju de Pie de Concha.
N'aquella Junta General s'estavleçun las basis y pusun en marcha las gestionis que havríen de dessembocar l'añu de 1778 ena unidá alministrativa y jurisdiccional. Tou ellu culminó nel éssitu de l'Assamblea celevrá ena Casa de Juntas de Puenti San Miguel el 28 de juliu de 1778, ondi queó costituyía la Provincia de Cantabria, meyanti l'actu de apruevá-las ordinancias comunis, cunfeicionás pa aquél fin y previamente discutías y aprevás enos cuncejus de tolas villas, vallis y jurisdiccionis cumprometías. Eran, amás los Nuevi Vallis, Rivadedeva, Peñamellera, Provincia de Liébana, Peñarrubia, Lamasón, Riunansa, Villa de San Vicenti de la Barquera, Cotu d'Estrada, Valdáliga, Villa de Santillana del Mar, Lugar de Viérnoles, Villa de Cartes y la su jurisdicción, Valli de Buelna, Valli de Cieza, Valli d'Iguña culas villas de San Vicenti y Los LLares, Villa de Pujayu, Villa de Pie de Concha y Bárcena, Valli d'Anievas y Valli de Toranzu.
Escarmentaus pol fallíu intentu de l'añu 1727 el primer ojetivu a cubrir cunsistió n'achegá-la apruevación pol rei Carlos III de la junión de tous nuna provincia, cuya ratificación la lograríen meyanti real provisión el 22 de nuviembri de 1779.
Las veintiochu jurisdiccionis que assumierun en primer lugar l'empeñu de criá-la Provincia de Cantabria, postularun cun toa claridá la su voluntá de que nella s'incluyeran tolas demás que jormavan el Partíu y Bastón de las Cuatru Villas de la Costa. En cunsecuencia estavlecierun toa classi de faciliais pa la integración, que puían realizar en cualquier momentu que assina lu solicitaran, en sujetándussi á las ordinancias, culos mesmus direchus y deveris de las fundaoras, nel planu de la más estricta igualdá. Desti mou júrunsi agregandu l'Abadía de Santillana, los vallis de Tudanca, Polacionis, Jerrerías, Castañeda, la Villa de Torrelavega y la su jurisdicción, Val de San Vicenti, Valli de Carriedu, Tresvisu y las villas passiegas de La Vega, San Roqui y San Pedru, assina cumu la Cia de Santander cula su Abadía.
A causa de la cumpetencia de Laredu, l'Ayuntamientu de Santander, que al comienciu havía aceptáu la titulación de Cantabria pa la provincia criá á principius del sieglu XIX, reaccionó dispués imponiendu que si la denominara cul su nombri pa que non huviera dulda denguna de cuál era la su capital. Cuandu en 1821 la Diputación Provincial presentó enas Cortes costitucionalis el su proyeutu definitivu sobri la fijación de los límitis de la provincia y de los partíus judicialis, proponiendu la denominación de Provincia de Cantabria, l'Ayuntamientu de Santander replicó imponiendo "que á esta provincia se li cunservi'l nombri de Santander". Aún assina, munchus periódicus essivierun enas sus cabeceras el nombri de cántabru ó Cantabria.
Duranti la Guerra de la Independencia (1808-1814), l'obispu Menéndez de Luarca, gran dejensor de l'absolutismu, s'erigió "Regenti de Cantabria" y costituyó en Santander l'Armamentu Cántabru, un cuerpu de l'ejércitu pa salir á los puertus d'acessu des de la Meseta pa detener á los francesis. Jue derrotáu, peru más tardi reorganiçóssi en Liébana baju'l mandu del general Juan Díaz Porlier, llamándussi División Cántabra, ena que havía varius regimientus y batallonis, cumu los Húsaris de Cantabria (cavallería) o Tiraoris de Cantabria (infantería). Duranti las Guerras Carlistas jormóssi una unidá denominá Brigada de Cantabria.
L'augi registráu por talis términus de resonancia ancestral nel largor del sieglu XVIII y tol XIX, acuntinó pujanti duranti'l sieglu XX, alquiriendu un caráuter políticu craramenti regionalista jasta 1936. De jechu el Partíu Federal elavoró un Estatutu d'Autonomía pa un Estáu Federal Cántabru-Castillanu nessi añu, que nu pudu aprevassi pol estallíu de la Guerra Civil. Cumu cunsecuencia de la Guerra Civil y marginación sussiguienti destas tendencias, utilizóssi minus el nombri de Cantabria, que a nivel oficial queó relegáu a las federacionis deportivas, únicas enas que Cantabria siguía figurandu cumu región.
En 1963 el presidenti de la Diputación Provincial, Pedro Escalante y Huidobro, propusu recuperar el nombri de Cantabria pa la Provincia de Santander, d'alcuerdu cun un eruditu informi redactáu pol cronista Tomás Maza Solano. Pesie á las gestionis realizás y del votu ajirmativu de los ayuntamientus, la petición nu prosperó, sobri tou pola oposición de nuéu de l'Ayuntamientu de Santander.
El 30 de diziembri de 1981 cuncluyó'l processo iniciáu n'abril de 1979 pol Ayuntamientu de Cabezón de la Sal, baju la presidencia d'Ambrosio Calzada Hernández. Esti municipiu abrió'l processu previstu nel Artículu 143 de la Costitución Española que cunduju á l'Autonomía de Cantabria. Dotrus 85 ayuntamientus de la región y la Diputación Provincial sumárunsi enos mesis siguientis á la propuesta apruevá pol Ayuntamientu de Cabezón de la Sal. Cantabria basó la su autonomía nel preceptu costitucional que abría la vía de l'autogoviernu á las "provincias cun entidá regional hestórica".
L'Asamblea Mista, integrá polos diputaus provincialis y los palramentarius nacionalis, inició'l 10 de setiembri de 1979 los trabajus pa la redación de l'Estatutu d'Autonomía. Tres l'aprevación désti polas Cortis Generalis, el 15 de diziembri de 1981, el Rei d'España jirmó la correspuendienti Lei Orgánica de l'Estatutu d'Autonomía pa Cantabria el 30 de diziembri dessi mesmu añu. Desta jorma, la provincia de Santander desvinculóssi de la su hestórica pertenencia á Castiella y salió del régimin preautonómicu de Castiella y León nel que s'alcuentrava juntu culas provincias de Ávila, Burgus, León, Logroñu, Palencia, Salamanca, Segovia, Soria, Valladolí y Zamora.
El 20 de jevreru de 1982 costituyóssi cun caráuter provisional la primer Assamblea Regional provisional (hui Palramentu). A partir d'altoncis el nombri de Provincia de Santander jue sustituyíu pol de Cantabria, recuperandu assina´l su nombri hestóricu. Las primeras elecionis autonómicas celevrárunsi en mayu de 1983.
Nel transcursu de la IV Legislatura (1995-1999) entraríe en vigor la primer gran reforma de l'Estatutu d'Autonomía pa Cantabria, cunsensuá por tolos grupus palramentarius.
Símbolus istitucionalis
Cultura y Deporti
Lingua
El castillanu é la lingua oficial de Cantabria.
El cántabru, non decraráu oficial, é una variedá del leonés oriental ó cántabru-estremeñu, cunsideráu lingua enos meyus internacionalis y dialeutu n'España.
Monumentus y museus
- Naturaleza: Cueva d'Altamira, Cueva d'El Soplau, Cueva del Valli, Cueva del Pendu, Cueva de la Passiega, Cueva de las Moneas, Parqui de la naturaleza de Cabárcenu, Ecoparqui de Trasmiera, etc.
- Arquitectura civil: Palaciu de la Magdalena, Caprichu de Gaudí, Universidá Pontificia de Comillas, Palaciu de Sobrillanu, Palaciu de la Bárcena, etc.
- Arquitectura religiosa: Colegiata de Santillana del Mar, Colegiata de Santa Cruz de Castañeda, Monasteriu de Santu Toribiu de Liébana, Santa María de Lebeña, Santa María de Piasca, Santa María del Puertu, etc.
- Museus: Muséu Marítimu del Cantábricu, Muséu etnográficu de Cantabria, Muséu de Bellas Artis, Muséu de Prehestoria, Muséu de la naturaleza de Carreju, etc.
Recursus naturalis
Artículus principalis: Lista d'espacius naturalis de Cantabria y Playas de Cantabria
A pesar del su escassu tamañu dessistin sieti espacius naturalis protegíus d'indudavli interés ena Comunidá Autónoma:
- Parqui nacional de los Picus d'Europa
- Parqui natural Collaus d'Asón
- Parqui natural de las Marismas de Santoña, Victoria y Joyel
- Parqui natural Macizu de Peña Cabarga
- Parqui natural d'Oyambri
- Parqui natural de Saja-Besaya
- Parqui natural de las Dunas de Liencres
El más importanti d'ellus é'l Parqui Nacional de los Picus d'Europa, que afeuta amás de a Cantabria a Castiella y León y Asturias y cuya gestión cumpartin las tres comuniais autónomas.
Las Marismas de Santoña, Victoria y Joyel son amás Zonas d'Especial Proteción pa las Avis (ZEPA).
Amás dessistin nuevi Lugaris d'Importancia Comunitaria (LIC), que jasta'l momentu son: Montaña Ucidental, Montaña Oriental, Rías ucidentalis y Dunas de Oyambri, Dunas de Liencres y estuariu del Pas, Dunas d'El Puntal y estuariu del Miera, Ría d'Aju, Marismas de Noja-Santoña, Sierra de l'Escudu de Cabuérniga y diversas caviais cun importantis colonias de quirópterus.
Gastronomía
- Platus típicus: cozíu montañés (á basi d'aluvia y berza), cozíu lebaniegu (de garbanzus), marmita, sorropotún y olla ferruviaria, cumu pratus juertis.
- La reputación ganaera de la región y las sus favoravlis condicionis climatológicas y orográficas pa la cría de bóvidus jizu que la Unión Europea apruevassi la denominación “carnis de Cantabria” cumu “indicación geográfica protegía” pa las carnis de vacunu de determinás razas autóctonas (Tudanca, Monchina y Asturiana de los vallis y Asturiana de la montaña) y dotras ya adaptás al meyu (Limusina) ó integrás pur assorción (Pardu alpina).
- Pescaus y mariscus: anchoas de Santoña, Laredu y Castru Urdialis, rapi, merluza, lubina ó lenguáu, chicharru, sardina, boquerón, bonitu del norti, dorá, besugu, cabrachu, salmoneti amás los pecis de ríu cumu trucha y salmón. Rabas (calamaris a la romana) y cachón ena su tinta (sepia). En cuantis á mariscu puen destacassi: almejas, mejillonis, muergus (navajas), berberechus, nécoras, centollus, percebis, cigalas, langostas, caracolillus ó bogavantis.
- Postris: sobaus y quesás passiegus, frisuelus ena zona lebaniega (similaris á las crépes), corbatas d'Unquera, polkas en Torrilavega (dambus cunsistin básicamenti en hojaldri) y pantortillas de Reinosa.
- Quesus: quesu picón de Bejes-Tresvisu, quesucus de Liébana, quesu de nata, etc. (munchus d'ellus cun denominación d'origin).
- Bebías: sidra de manzana y oruju de Liébana, culas sus variais (crema d'oruju, oruju cun miel, oruju de yervas, etc.).
Deportis
Template:AP El deporti tradicional por antonomasia en Cantabria é'l juegu de los bolus enas sus cuatru modaliais: bolu palma, passabolu tavlón, passabolu losa y bolu passiegu. El primeru é'l más estendíu, rebasandu'l propiu ámbitu regional á la zona oriental d'Asturias, y siendu el que mayor cumplejidá presenta a la hora de juegar. La dessistencia de boleras ó corrus destinaus al juegu de los bolus é importanti en tolos núcleus de pueblación de Cantabria, localiçándussi generalmenti próssimus á la igresia ó bar del puiblu.
Dende finalis de los añus 1980 los bolus vivin una época de consolidación cula potenciación de las escuelas de bolus, impulsás polos diferentis ayuntamientus e istitucionis cántabras; las cumpeticionis de Liga, Copa y Circuitus Regionalis ó Nacionalis ó la su espansión mediática motiváu pol interés social.
Cumu'n tola costa norti d'España, especialmenti en Cantabria y el País Vascu, el remu é un deporti mui tradicional enas localiais costeras. Los oríginis del remu remóntansi atrás varius siglus, condu varias traineras de ca puiblu disputávansi la venta del pescáu, que se reservava á la embarcación qu'enantis llegassi á la lonja. Jue á finalis del sieglu XIX cuandu'l trabaju convirtióssi'n deporti y cominciárunsi á organiçar regatas ente localiais del Cantábricu. Los clubis de Cantabria, especialmenti Astilleru, Castru Urdialis y Pedreña son tres de los más laureaus ena hestoria desti deporti y actualmenti atraviessan unus de los sus mejoris momentus deportivus tres décadas de sequía de trofeus.
El saltu passiegu é dotru de los deportis ruralis destacaus de la región y un craru ejemplu de comu l'usu duna havilidá ó ténnica de trabaju va dessapaiciendu cul passu'l tiempu, dandu lugar á la cumpetición y al juegu. Similar en cuncepción á otru tipu de modaliais cumu'l saltu del pastor canariu, nun principiu esta ténnica utilizávassi enos vallis passiegus pa salvá-las paredis de peira que limitavan los plaus, los bardalis, arroyus, barrancus, etc. que ostaculiçavan el passu ena abrupta topografía de las zonas altas de Cantabria.
Dientru los deportis de massas, Cantabria ta presenti en cumpeticionis nacionalis e internacionalis a traviés d'equipus cumu'l Real Racing Club de Santander que llegó á ser 2do. classijicáu en 1a.División y a tar en semifinalis de la Copa del Rei y la Real Sociedad Gimnástica de Torrelavega cuyus mayoris logrus jurun tar ena final de la Copa del Rei en 1912 frenta'l F.C.Barcelona cuyu partíu perdió por 2-0 nel Estadiu La Industria de Barcelona, ó rozar l'ascensu á 1a.División classijicandussi en 4ta.posición en 2a.División, en fútbol; el Club Balonmanu Teka Cantabria que ganó varias ligas y copas del Rei ansí cumu títulus internacionalis, en balonmanu ó el Cantabria Lobus, que militó ena ACB en baloncestu.
Mitología
El norti d'España é una zona rica en mitología. En tola Cornisa Cantábrica, des de Galicia jasta'l País Vascu, en passandu por Asturias y Cantabria, dessistin ritus, hestorias y seris imaginarius e impussivlis (ó non).
La mitología de Cantabria jaz de los bosquis y montañas cántabrus lugaris mágicus n'ondi los mitus, creyencias y leyendas tuvun presentis cumu parti essencial de la cultura cántabra, bien purqui si mantuvun nel acervu popular meyanti la tradición oral, tresmitía de pairis a jíus, bien purqui si recuperarin á traviés los estuyosus que se preocuparun por mantiner viva esta herencia cultural. La su mitología y supersticionis presentan una gran influyencia céltica que cul passu'l tiempu se jurun diluyendu, romaniçándussi ó cristianiçándussi en munchus casus. Cabi destacar, a l'igual qu'en dotrus puiblus, la presencia de seris favulosus de proporcionis gigantis y faicionis ciclópias (los ojáncanus y las ojáncanas), animalis fantásticus (el culievri, los cavallucus del diavlu, los ramidrejus, etc.), seris feéricus (las anjanas, las Ijanas de Aras), duendis (Nuverus, Trentis, Ventolinis, Trahus, Trastolillus), personajis antropomórficus (la sirenuca, l'hombri-peci), etc.
Música
Ferias y fiestas
- En cuantis á ferias, entendías cumu grandis mercaus de prouctus celevraus periodicamenti, destaca la Feria de Ganáu de Torrilavega celevrá nel Mercáu Nacional de Ganáu “Jesús Collado Soto” el terceru más grandi d'España, que aglutina la merca-venta de tou tipu de ganáu de la región y parti de las regionis colindantis, siendu'l principal prouctu'l vacunu. Por tola región celévransi ferias ganaeras y de prouctus típicus selmanal, mensual ó añalmenti que cungregan á los vizinus de la comarca.
Pa conocé-las fiestas más importantis de la región puemus classijicalas en tres categorías:
Fiestas d'interés turísticu nacional
- Carnaval marineru, jevreru en Santoña. Popularmenti llamaus "los carnavalis del norti", esti carnaval que se remonta a 1934, cuenta cula participación de buina parti de vizinus disfrazaus de diversus pecis. El momentu cumbri é'l "Juiciu nel jondu del mar", ondi si julga al besugu enantis de l'últimu actu, "La quema del besugu".
- La Folía, abril en San Vicenti de la Barquera. Processión marítima de la virgin polas auguas barquereñas á cargu de los barcus de los pescaoris localis.
- Cosu Blancu, primer viernis de juliu en Castru Urdialis. Colorista desfili de carrozas artesanalis y charangas que cunviertin a esta fiesta nuna de las más cuncurrías de la región.
- Día de Cantabria, segundu dumingu d'agostu en Cabeçón de la Sal. Música tradicional cántabra, feria d'artesanía y cerámica, prouctus gastronómicus típicus, discursu de las autoriais regionalis, campeonatus de bolus, arrastri de bueis y marcáu de ganáu al juigu son sólu unas pocas de las munchas activiais que se dan cita nesta fiesta d'essaltación de las tradicionis cántabras ca añu más visitá.
- Gala Floral, agostu en Torrilavega. Esti festival decraráu d'interés turísticu internacional cunsisti nun desfili de carrozas cunfeicionás artesanalmenti cun froris.
- Batalla de floris, agostu en Laredu. La fiesta pejina por escelencia cunsisti nun espectacular desfili de carrozas tamién cunfeccionás cun froris y frutu del trabaju de munchus mesis y la esperiencia de más añus. Un juráu determina la ganaora del premiu á la mejor carroza basándussi en criterius artísticus. Ya pola nuchi, la Playa de la Salvé de Laredu engalánassi cun juigus artificialis.
- Día de Campoo, setiembri en Reinosa. Fiesta d'interés turísticu regional des de 1977 y celevrá des del siglo XIX, supón una essivición de las costumbris y tradicionis del puiblu campurrianu ena su capital. Passás de ganáu, mercáu de prouctus típicus y trajis regionalis son los protagonistas nesta fiesta.
Fiestas d'interés turísticu regional
- Guerras Cántabras, ente l'últimu fin de selmana d'agostu y el primeru de setiembri en Los Corralis de Buelna. En 2000 cominció la su andaúra esta fiesta de marcáu caráuter hestóricu, que pesie a la su juventú s'ha más que assentáu y cuenta cula participación activa de más de 1.800 personas dividías en 13 trivus cántabras y 13 legionis romanas representandu ichas guerras sucedías jaz más de 2.000 añus nestas tierras. El dessembarcu de las legionis romanas en Santander, la recriación duna voda cántabra y los campamentus dambus bandus ena localidá corraliega son dos de los actus más obsirvaus.
- Cavalgata de Reis, 5 de jeneru en Santillana del Mar.
- La Pasión vivienti, en Castru Urdialis.
- San Juan, 23 de juniu en Sotu de la Marina, Santa Cruz de Bezana.
- Vervena del mantón, en Ramales de la Victoria.
- Virgin de la Salú, n'Áliva, Camaleñu.
- San Benitu, en Barcenaciones, Reocín.
- San Pantaleón, n'Escobedu, Camargu.
- San Carlos, ca 5 añus en Behes, Cillorigu de Liébana. Última edición en 2005.
- Virgin de Valvanuz, en Selaya.
- La Virgin Grandi, en Torrilavega.
- Descensu del Deva, n'Unquera, Val de San Vicenti.
- La Virgin Niña, 8, 9 y 10 de setiembri, n'Ampueru. Ena que se cerevran los encierrus, cunsideraus los más importantis del norti tres los Sanferminis de Pamplona.
- Essaltación de la Cruzi, en Potes.
- La Bien Apaecía, 15 de setiembri en Joci de Marrón, Ampueru.
- San Ciprianu, en Cojicillus ó Cartes.
Otras fiestas popularis
La Vihanera (Silió, Molledu), Las Marzas (varius puntus de la región), La Santuca (processión des d'Aniezu jasta'l Monesteriu de Santu Toribiu de Liébana), Virgin del Mar (Santander), Virgin del Carmen, enas localiais marineras, Santiagu (Santander), Virgin del Puertu (Santoña), La Passaá (Carmona, Cabuérniga), La Magosta (Los Corralis de Buelna) y la Fiesta de l'Oruju (Potes).
Festivalis
- Festival Internacional de Santander (FIS) [7]
- Santander Summer Festival [8]
- Muestra de Cortus y Largus de Cantabria Sotocine [9]
Universiais
- Universidá de Cantabria (UC, UNICAN)
- Universidá Internacional Menéndez Pelayo (UIMP)
- Universidá Nacional d'Educación á Distancia (UNED)
Associacionis
- Associación d'usuarius GNU/Linux y Software Livri de Cantabria (Linuca)
- Associación pa la Dejensa de los Interessis de Cantabria (ADIC)
- Associación pa la Dejensa de los Recursus Naturalis de Cantabria Sitiu web d'ARCA
Municipius y comarcas
Municipius
- Lista de municipius de Cantabria.
- Lista de municipius de Cantabria por superfici
- Lista de municipius de Cantabria por pueblación
Comarcas
Comarcas alministrativas
La Lei 8/1999 de Comarcas de la Comunidá Autónoma de Cantabria del 28 d'abril de 1999 estavleci que la comarca é una entidá necessaria integranti de la organiçación territorial de la región. Cun esta lei ábrissi'l dessarrollu á la comarcaliçación en Cantabria fomentándussi la criación d'entiais comarcalis, processu que malpenas s'ha dessarrolláu. Assina mesmu, estavleci que la criación de las comarcas nu dessigirá la su generaliçación á tol territoriu de la Comunidá Autónoma mentris nu s'haiga prouzíu la comarcaliçación del 70% del territoriu de la Comunidá. D'igual jorma diluzida que la cia de Santander nu si regirá por icha lei de comarcaliçación, tenendu en cambiu qu'estavlecé-la su propia área metropolitana.
Actualmenti las comarcas en Cantabria nu tiein un caráuter alministrativu y malpenas sí tan definías. Únicamenti Liébana, pola su condición geográfica enos Picus d'Europa, Trasmiera y Campoo, nel valli de l'Ebru s'estavlecin cumu comarcas craramenti definías ena región. N'ostanti puein estavlecessi diferencias funcionalis nel territoriu que dividin la región a mou de comarcas:
- La Comarca de Santander, de caráuter craramente industrial y urvanu, ta custituyía pol propiu municipiu de Santander y l'arcu de la Bahía y al sur jasta'l municipiu de Penagus y la Sierra de la Matancia.
- La Comarca de Besaya. Cula su capital ena cia de Torrilavega, s'estiendi al largor del ríu Besaya, el cualu funciona cumu eji articulaor ó curreor pol que circulan las principalis vías de comunicación. Possei un marcáu caráuter industrial.
- La Comarca de Saja-Nansa, que s'estiendi des de la Comarca del Besaya jasta'l límiti cun Asturias y des de La Marina jasta las montañas de Peña Sagra y la Cordillera Cantábrica. Tien un caráuter eminentimenti rural.
- La Comarca de la Costa Ucidental, que tien un caráuter urvanu. S'estiendi des de Suances jasta'l límiti cun Asturias.
- La Comarca de la Costa Oriental. De tendencia urvana y turística, avarcaría des de Laredu jasta'l límiti cun Vizcaya, en llegandu pol sur hasta las montañas prelitoralis.
- La Comarca de Trasmiera, que avarca des de la bahía de Santander hasta la su localidá más importanti, Santoña.
- La Comarca de Pas-Miera, la cual englova los cursus altus de los ríus Pas y Miera. Son los vallis de Toranzu, Carriedu, Cayón y Pas. Cun un caráuter eminentementi rural, la su pueblación bascula jazia Torrilavega, Santander ó Laredu en busca de servicius. Mención especial mereci'l valli passiegu polas sus hestóricas carauterísticas intrínsecas.
- La Comarca d'Asón-Agüera. Á l'igual que l'anterior, tien un caráuter rural. Nella s'alcuentran los cursus altus de los ríus Asón y Agüera, mui cerca del límiti cun Vizcaya.
- La Comarca de Liébana. Enclavá enos Picus d'Europa, la su orografía á mou de gran joya ente murallonis de pieira caliza jizun della la mijor definía de Cantabria. De difícil acessu, trátassi duna comarca rural cuya cabecera se sitúa en Potes.
- La Comarca de Campoo-Los Vallis. Avarca tola cabecera del valli de l'Ebru y tien cumu cabecera comarcal al núcleu de pueblación de Reinosa. De marcáu caráuter rural, si esceptuamus los focus industrialis de Reinosa y Mataporquera, sufri enos últimus añus un importanti processu de despueblamientu y dessindustrialiçación.
Comarcas naturalis
En relación culos rajus físicus del meyu natural Cantabria divídinsi en diez comarcas que atiendin á las diferentis franjas bastanti definitorias en que se fracciona'l territoriu de la región.
- Franja costera
- La Marina
- Franja intermedia (vallis cantábricus perpendicularis á la costa)
Comarcas hestóricas
A partir del sieglu XIII la organiçación de Cantabria en vallis, típica de tol norti d'España, jue sustituyía polas ciais, villas ó comarcas hestóricas que agrupavan vallis.
Lugareñus ilustris
Istoria
- Corocotta
- Pedru (Duqui de Cantabria)
- Alfonsu I
- Beatu de Liébana
- Hermilio Alcalde del Río
- Íñigo de Mendoza
- Juan de la Cosa
- Juan de Escobedo
- Juan de Herrera
- Bárbara Blomberg
- Juan Francisco de Güemes
- Francisco Rávago
- Francisco Antonio Cagigal de la Vega
- Luis Vicente de Velasco e Isla
- Pedro Velarde Santillán
- Ángel Herrera Oria
- Garci Lasso de la Vega I El Viehu
- Garci Lasso de la Vega II El Hovin
- Garci Lasso de la Vega III El Niñu.
Arti y literatura
- Ataúlfo Argenta y Maza
- José María de Cossío
- Gerardo Diego
- Concha Espina
- Rafael de Floranes y Encinas
- Francisco Gutiérrez Cossío
- José Hierro del Real
- Manuel Llano
- Marcelino Menéndez Pelayo
- José María de Pereda
- Álvaro Pombo.
- Agustín Riancho
- José del Río Sainz
Ciencia y tennología
Deportis
- Francisco Gento López
- Vicente Trueba Pérez
- Carlos Alonso González "Santillana"
- José Manuel Abascal Gómez
- Severiano Ballesteros Sota
- Iván Helguera Bujía
- Pedro Munitis Álvarez
- Óscar Freire Gómez
- Daniel Sordo
- Julio Martínez Gómez
Espectáculus
- Mario Camus García
- Manuel Gutiérrez Aragón
- Antonio Fernández Resines
- Eduardo Noriega
- Míriam Díaz Aroca
- José María Yuste
- David Bustamante Hoyos.
Bibliografía
- Echegaray González, J.: Los cántabros. Santander: Estvdio, 1993. ISBN 84-87934-23-4
- VV.AA.:Guía de la naturaleza de Cantabria. Santander: Estvdio, 1993. ISBN 84-87934-21-8
- VV.AA.: Gran Enciclopedia de Cantabria. Santander: Cantabria, 1985 (8 tomos) y 2002 (tomos 9, 10 y 11). ISBN 84-86420-00-8
- VV.AA.: Cantabria 1898-1998. Un siglo de imágenes. Santander: Caja Cantabria, 1999.
Referencia
Cantabria, de la Wikipedia n'español.
Licencia
| | Permission is granted to copy, distribute and/or modify this document under the terms of the GNU Free Documentation License, Version 1.2 or any later version published by the Free Software Foundation; with no Invariant Sections, no Front-Cover Texts, and no Back-Cover Texts. A copy of the license is included in the section entitled "GNU Free Documentation License". |


