Estremeñu ucidental
De Cantabru-Estremeñu
Javla del cántabru-estremeñu y dientru dél, de l'estremeñu.
Variedá norti: palrá enos municipius salmantinus de Cepeda, El Cerru, Jerguijuela de la Sierra, Lagunilla, Sotoserranu y Valdelagevi y n'Estremadura enos d'Abadía, Ajigal, Azituna, Moraleja, Carcabosu, Çarça de Granadilla, Calçadilla, Casar de Palomeru, Casas de Don Gómiç, Casillas de Coria, Coria, Galistéu, La Granja, Guiju de Coria, Guiju de Granadilla, Mohedas de Granadilla, Oliva de Plasencia, Palomeru, Pozuelu de Çarçón, Prauchanu, Santa Cruzi de Paniagua, Santibáñiz el Baju, Valdobispu, Villa del Campu y Zirizu.
Variá sur: Acivuchi, Alcántara, Brozas, Cachorrilla, Cañaveral, Çarça la Mayor, Casas de Millán, Ceclavín, Garrovillas, Jolguera, Jinujal, Mata d'Alcántara, Mirabel, Monroy, Navas del Mairoñu, Peiras Alvas, Peirosu d'Acim, Pescueza, Purtaji, Ríulobus, Santiagu del Campu, Serradilla, Talaván, Torrijoncillu,Villa del Rei.
Tavla de calteníus |
Rajus lingüístivus:
Del cántabru-estremeñu
- Palatalización de -l en restus lessicaliçaus : llar, lludia, llera,...
- Fecháu de las vocalis -o,-e: trampusu, pirru, nigru, esti,...
- Aspiración general de F- inicial latina: jierru, jíu, jumu, jazel, joscu, juenti,...
- Aspiración del fonema antigu /x/ pur influyencia de l'aspiración de la F- inicial latina: caja, paja, roju,...
- Aspiración de los latinus -x- y -ss- : ejal, truji, baju
- Aspiración de los grupus -Cei-, -Gei- y -Lj- latinus: mujel, trabaju, cunceju,...
- Diptongación frecuenti: cuelmu, duelu, priessa, carueçu, alcuentral,...
- Palataliçación de la -n: ñuvi, ñú, ñogal, uñir, cañali,...
- Cunsirvación de l'antigua -e latina: redi, joci, jaci, cruci, veci, peci, sedi, vidi,...
- Mantinimientu d'antiguas aspiracionis: giernu, gielar, genciva, germanu,...
- Epéntesis de -yodi-: unturia, grancia, urnia, matancia, esperancia, atajarria,...
- Tendencia á la perda de las cunsunantis sonoras derivás de las surdas latinas: miéu, rendíu, tou, juéu, lau, Estremaúra, ...
- Caltenimientu del grupu -mb- latinu: pomba, lambel, lomba,...
- Cambéu del grupu -rl-: mielru, palral, calranca, chalra, bulra, pelra, cholritu,...
- Empregu de possessivu enantis de l'articulu: el mi jíu, la tu casa,...
- Terminación general y diminutivu: -in, -inu
De l'estremeñu:
- Aspiración de las s implosivas: carruh, casah, campuh,...
- Cunsirvación de variá intensidá sigún las zonas de las sunoras -z y -s frenta -c y -ss: caža, coža, vidinu, dorru,...
- En posición final toa -r se conviêrti en -l: jazel, rompel, leyel,...
- La l>r en ciertus grupus cunsunánticus: igresia, praça, craru, cumpril,...
- Jormas vervalis condicionalis: sedríe, jadríe, abríe,...
Propius
- Terminación general en -u, -i
- s ápicu-coronal planu-cóncava
- Plural jemininu general -as, -is
- Plural masculín -us, -is
- Cunsirvación en Garrovillas y Serradilla de la B oclusiva derivá de la p- latina: subil, abeja, cabeça, cubril,...
- La l>r en ciertus grupus cunsunánticus: igresia, praça, craru, cumpril,...

