Filología:Cumparancia de l'asturleonés

De Cantabru-Estremeñu

Cumparancia morfológica
Rajus generalis cumparaus

El nombri y l'ahetivu
El nombri
L'ajetivu

Determinantis
L'artículu
El demostrativu
El possessivu

Pronombris y complementus
Los pronombris
Los complementus del vervu

Los alvervius

Las jormas vervalis
Vervus en -a
Vervus en -e
Vervus irregularis en -e
Vervus en -i

Preposicionis y cunjuncionis

Autoris y bibliografía

Tavla de calteníus

Palras asturleonesas

  1. AST: asturianu, istú é, asturianu central,
  2. LLI: leonés, é izir, las palras de León y Zamora (bercianu, senabrés, alistanu,...) y Salamanca (las Arribes), amás l'asturianu ucidental
  3. CAN: cántabru, u seya, cantabriegu, montañés y passiegu, esti últimu indicándussi cuandu ocurri.
  4. EST: estremeñu, ena parti ucidental la provincia de Cáceris y nel sur de la provincia de Salamanca, ena comarca d'El Rebollar y alreoris, indicáu equí comu REB*
  5. MIR: mirandés, y tamién el sendinés


Rajus carauterísticus de l'asturleonés

Fonéticus

1) Cunsirvación de la /f-/ latina, comu tala en ast., lli. y mir., aspirá en /h/ en can. y est.:

ast. fierro, falar, fíu, fumu, faer, fuerte, fonte
lli. fierru, falare, fiyu, fumu, facer, fuerte/fuorte, fonte/fonti
mir. fierro, falar, fillo, fumo, fazer, fuorte, fuonte
can. jierru, jablar, jíu, jumu, jacer, juerti/juirti, juenti
est. jierru, jablal, jíu, jumu, jazel, juerti, juenti


2) Diptongación (más generalizá qu'en castillanu) de la /e/ y /o/:

ast. nueche, cueyo, afuego, priesa, sieglu, güei, aviéspora, duelgu, sienda, cuelmu, dientru, güeyu
lli. nueite, afuerro/afuorro, apriesa, utueñu, fueya, piescu, dientru, güeyu
can. nuechi, ugüeja, cueju, cuer, cuelmu, apriesa, miruellu, dientru, güeju, culiebra
est. cuelmu, duelu, alcuentral, anuechecel, carueçu, priessa, dientru, niéspera, mielru, culiebra
mir. priessa, gienro, castiello


3) Non diptongación, sobri tou en presencia duna nasal, piru tamién por assimilación n’otrus casus:

ast./lli. fonte, ponte, defendo, semo, xelo, fosti
can. sempri, jora, hosti
est. mentris, perda, condu
mir. benes, mentes, tenes


4) Cunsirvación del grupu latinu /mb/:

ast./lli. llamber, palombu, llombu, camba
can. lamber, palombera, lomba, camba
est. lambel, pomba, lombu, lomba, camba


5) Trehormación de la /d/ latina anti cunsonanti en /l/:

ast. yelsu, dulda, xulgar, dolce, trelce, lleldu
lli. yelsu, dulda, xulgare
can. yelsu, dieldu
est. yelda, relva, julgal


6) Palatalización de la /l/ y de la /n/ en inicial:

ast./lli. ñapla, ñeru, ñeve, ñuedu, ñube, lladre, llar, llingua, lleche/lleite, llume
can. ñeru, ñal, ñevi, ñétoba, ñarru, añudar, llar, llargatu
est. ñiu, ñial, ñú, ñevla, ñetu, ñuvi, ñogal, llal, lludia
mir. lleite, lluna


7) Cierru generalizáu ondi'l castillanu tien /-o/ final, menus generalizáu ondi'l castillanu tien /-e/ final, y limitáu enas terminacionis castillanas /-os/ y /-es/:

ast./lli./can./est./mir. tiempu, carru (mir. tiempo [tiempu])
lli. en dellas palras, can. y est. calli, rompi
lli. en dellas havlas can. pasiegu y est., gallus, carrus
can. passiegu y est., callis, rompis


8) Cunsirvación de l'antigua /-e/ latina tres cunsonanti en final:

ast. rede, pexe, tuse, sede
lli. pexe, árbore, ciudade, falare
can. redi, céspedi
est. redi, peci, joci, cruzi, tossi, vozi


9) Epéntesis de /-i-/:

ast./lli. aclariar, matancia, grancia, afumiar
can. asubiar, varciar, escomencipiar, invistigancia, ajuntiar
est. matancia, grancia, unturia, comencial

Morfología

1) Neutru:

- Enas jormas ajetivalis
ast. agua frío, pelo llargo
can. augua fríu, lechi frescu
- Enos pronombris
lli. (Valdeón y Sahambri) la lleche lu traigo dempués
est. (Salamanca) la lechi lu traigu dispués


2) artículu + possessivu:

ast. la mio casa, los mios collacios
lli. la mía casa, los mieos collacios
can./est. la mi casa, los mis collacius
mir. la mie casa, ls mius armanos


3) contraición de preposicionis y artículu:

ast./lli./can./est. polos, mir. puls
ast./lli./mir. na, can./est. ena
ast./est. cola, lli./can. cona, mir. cula


4) deminutivu en –ín (o –inu)


Rajus qui s'alcuentran sólu en dalgunas palras

5) plural de los jemininus en /-es/ (caltiníu n’asturianu central, fala de San Ciprián y - jasta jaz dalgunus añus - ena palra del Rebollar)

ast./reb. les cases blanques


6) pluscuamperfectu (caltiníu n’asturianu, leonés y mirandés)

ast./lli. antayeri xintáramos sero
mir. comíramos


7) sujuntivu juturu (caltiníu n’asturianu central, estremeñu y mirandés)

ast. quedría que faláremos contigo
est. quedríe que palrárimus tegu
mir. quererie que falarmos cuntigo


Rajus generalis >> Siguienti (El nombri y l'ajetivu)

Jerramientas personalis
Navegación
Jerramientas