Filología:Propuesta ortográfica:Vocalis

De Cantabru-Estremeñu

Calteníus de la Propuesta
Introducción

Los dialeutus

Vocalis
Diptongus
Vocalis fhinalis de singular
Vocalis fhinalis de plural
Otres vocalis finalis
Vocalis anicialis
Desendolqui d'uau y yodi
Fhormes

Consonantis
Sonores y sordes

Fhormes vervalis

Vocavulariu

Autoris y Bibliografía

Tavla de calteníus

Diptongus

-ie (de la -E, -AE lhatina), crecienti

Pronuncies possivlis: e (Astlhe n'ocasionis), ie (Astlhe general, menos mir), íe (mir, san), i (sen, pas, est.)

Grafía preferida: ie

Eixemplu. culievra: culevra, culievra, culíevra, culivra

Otrus: diez, tien, cien, pie, amariellu, priessa, castiellu, escudiella, riestra, viespora, aviespa, tiesta, orieganu, nien, siempre, oriella,...

Escepcionis (cun iê):

yêra (era), yê (é), ...

-uo (de la -O lhatina), crecienti

Pronuncies possivlis: o (Astlhe), uo (esporádicamente ast, est y lheo), úo (mir, san), ue (Astlhe menos mir), ua (pixuetu, esporádicu nel restu del dominiu), u (Sen.)

Grafía preferida: ue

Eixemplu. suenhar: sonhar, suonhar, súonhar, suenhar, suanhar, sunhar

Otrus: alcuentrar, propuesta, nuevu, fueya, suegra, cueva,...

Escepcionis (cun -ûo):

fhuônti, puônti, huôi, uôyhu, buôna

Esplicación: la non ditongación (mantenimiênto de -o) yê perfrecuente en diverses situacionis -por eixemplu énte nasal n’asturianu, como nes palhavres "fonte" y "ponte", "bono"- y cuasi les úniques conocíes en mirandés son -úo y -o (y tamiên en parti nel senabrés), polo que ensin duvia la fhorma que meyhor recueyhi toes estes possivilidaes yê -uô (como na propuesta ortográfica mirandesa).


-ei, decrecienti

Pronuncies possivlis: ei (Astlhe.ou.), e (Astlhe)

Grafía preferida: ei

Eixemplu. cabreiru: cabreru, cabreiru

Otrus: cabreiru, veiga, manteiga, carreiru, caldeiru, primeiru, terceiru,...


-ou, decrecienti

Pronuncies possivlis: ou (Ast.ou.); o, n’ocasiones u (Astlhe)

Grafía preferida: o

Eixemplu. robar: robar, roubar

Otrus: cosa, poco, hubi, truxi, otru,...

Nota: énte les fhormes que puedin diptongar -ou y -, s’escueyhi esta última: lhuegu (y ñon lhogu), Duôru (y ñon Doru),...


-uei, crecienti y decrecienti

Pronuncies possivlis: uei (Astlhe. ou), ue (Astlhe) oi (Astlhe. ou), ui (mir)

Grafía preferida: ue

Eixemplu. dempués: después/dempués, despueis/dempueis, despois, despuis

Outrus: cueru (cuôiru),....


y (del lhat. ET)

Pronuncies possivlis: ya, ye (Astlhe. ou), i (Astlhe), e (lhe, mir)

Grafía preferida: y

Esplicación brevi: La conjunción copulativa lhatina ET ‘y’ ta nel origin de la que usen les lhingües romániques: el francés la conserva tal cuala ‘et’, l’italianu y el galaicu-portuès usen ‘e’, mientres que l’asturianu (y les fales de la mesma raigami) vacilen énte ‘i’ (general), ‘e’ (vacilanti anque mayoritariu nel asturianu oucidental y esclusivu nel mirandés, nésti pola influyencia de la lhingua nacional). Dende’l sieglu XVI ya l’antigu ET pronúnciassi ‘i’ n’España (salvu nos casus que perduren fhasta huôi énte vocal i-, onde s’utiliza ‘e’), pero la toma de la y griega tien más de ver cul esfhuerciu de la emprenta na Edá Meya p’afhitar una lhigación atractiva de la -e y de la -t nel grupu ET. Assina, dúes fhormes s’impussun nel passáu: la más antigua ‘&’ y una fhorma assemeyhada a un 7. ¿Y qué lhetra del alfabetu tien una pronuncia ‘i’ y s’assemeyha a dichu númberu? La y griega fhuôi aceptada generalmente dende 1726 nos escritus españolis pa la escritura del nuevu “i”. Ensin embargu, nesti asturianu unifhicáu nun yê tan fácil acepta-la dobli escritura “e”-“y” según que la lhetra siguienti seya una -i o non (yê dizir, según que se pronuncie ‘e’-‘i’), sinón que pa la unifhicación correcta de la escritura (pola variedá de la pronuncia), la conjunción copulativa deverá ser siempres escrita assina, seya cual seya la pronuncia del falanti: “el pan y l’augua” (pronunciáu “el pan i l’augua”, “el pan e l’augua” o “el pan ya/ye l’augua”); “Juan y Ignaciu” (pronunciáu “Juan e Ignaciu” o “Juan ya/ye Ignaciu”)


Vocalis fhinalis de singular

-u (nomis y axetivus masculinus)

Pronuncies possivlis: u (ast ce. y or, lheo, can, est, mir. tres de yod, xal, bar), ö (Ast. ou, mir. nel restu casus, cas)

Grafía preferida: u

Eixemplu. pollu: pollu, pollö

Outrus: caldu, pelu, pozu, fhondu, fhíu, mundiu, curtiu,...


-o (alvervius y neutrus de materia)

Pronuncies possivlis: o (ast.ce), u (ast.or, lheo, can, pas, est)

Grafía preferida: o

Eixemplu. baixo: baixo, baixö, baixu

Outrus: fhierro duro, cuando, oicho,...


-i (nomis y axetivus, masculinus y fhemeninus)

Pronuncies possivlis: i (Astlhe gral.) e (ast, lhe 'cultus')

Grafía preferida: i

Eixemplu. calli: calli/cai, calle

Outrus: esti, nuevi, parti, homi, fhami, lhumi, tardi, ayeri, ...


-a (fhemenín singular)

Pronuncies possivlis: a (Astlhe gral.), ä (pas), e (mir, lhe. ou, pas)

Grafía preferida: a (asturiana central)

Eixemplu. día: día, diä, díe

Outrus: mia, María, dúas, tía,...


-e (alvervius)

Pronuncies possivlis: e (Astlhe), i (est, can y resto Astlhe esporádicamente)

Pronuncia preferida: e

Eixemplu. constantemente: constantemente, constantementi, constantimenti

Outrus: lhoñe, tarde, talamente,...

Nota brevi: esta diferenciación ñon tien de ver cula realización fonética voluntaria de la distinción e-i en dalgún lhugar, sinón cul fheichu de que la realización como -i de la vocal fhinal del ñomi yê un rasgu general (más o menus esparzíu), mientres que nos alverbius sólo se pronuncien como -i nes regiones onde’l piesl.láu vocálicu yê general, como nel cántabru-estremeñu.


Les fhormes finales mirandeses -ade

Les fhormes finales mirandeses -ade (verdade, cidade, metade,...), propies del pertués, ñon se respeten na escritura: verdá, ciudá/cidá, metá,...


Vocalis fhinalis de plural:

-us (masculín plural)

Pronuncies possivlis: us (lhe, pas, est); os (ast, can, mir)

Grafía preferida: us

Eixemplu. collacius: collacius, collacios

Outrus: perrus, lhombus, carrus, lhivrus, lhobus, ...


-es (fhemenín plural)

Pronuncies possivlis: es (zones del ast.ce. y or., lhe. en fala de San Ciprián, pas., est. en palra d’El Rebollar), äs (pas), as (restu)

Grafía preferida: es

Eixemplu. cambes: cambes, cambës, cambas

Outrus: riestres, aviespes, perres, cases, coses, roses, freses,...


-is (masculín plural)

Pronuncies possivlis: is (est, pas, Astlhe general); es (Astlhe)

Grafía preferida: is

Eixemplu. normalis: normales, normalis

Outrus: alredoris, liveralis, árboris, calcis,...

Nota: el mirandés pierdi la -e- nos pluralis de ñomis y ajetivus finaus en -l: spañols, panals, animals,..., pero essi fenómenu ñon se recueyhi na escritura.


Outres vocales finales

Terminaciones -i del lhatinu -e

Los sous restus puedin alcuentrassi’n tol dominiu

Eixemplu. redi: redi, rede

Outrus: vozi, peci/pexi, fhoci, fhaci, cruzi (“cruz” en castellanu, que se da junta cruci, “cruce” n'asturlheonés), tosi, vezi (junta vegada), sedi, vidi,...


Terminaciones -in, -inu

Possivlis: -in (ast, lhe, sen), inu (mir, san, est, can, pas) [dambes terminaciones puedin dassi en tolos territorius, pero ún de los dos tien preferencia so l’outru nellos]

Fhorma preferida: nenguna

Eixemplu. camín, caminu

Outrus: sobrín, lhin, pairín, molín, fhemenín,...


La -e paragógica

La -e paragógica (perfrecuenti nel mirandés y propiu tamién del dominiu asturianu oucidental) nun se mantién na escritura: cantare, falare, comere, ruômpere, spañole, formale, favare...


-enu

Pronuncies possivlis: en (ast. ou), enu (Astlhe)

Grafía preferida: enu (asturiana central)

Eixemplu. centenu: centenu, centén

Otrus: chen, terrén,...


-in

Pronuncies possivlis: e (Astlhe.ou gral), i (Astlhe. ou. esporádicamente), en (ast.gral, mir), in (est, pas)

Grafía preferida: in

Eixemplu. origin: origen, orige, origin, origi

Outrus: margin, ...


Vocalis anicialis

es-

Pronuncies possivlis: es (Astlhe), s (mir)

Grafía preferida: es

Eixemplu. esplicar: esplicar, splicar

Outrus: estreichu, espeyhu, esperar, estrañu,...

Excepción: vervu tar (del lat. STARE), nun se pronuncia n’absoluto salvu nel mirandés (stare).


en-, in-, an- (neutralización de les sílaves anicialis)

Puedin escrivissi toles variedais.

Eixemplu: importante: importante, amportante, emportante

Otrus: antre, ampeçar, aniciu, emprentar,..


nel, na, no, nes, nos (fhormes aglutinaes)

Pronuncies possivlis: na, no, nes, nos (ast, lhe) ena, eno, enes, eno (can, est, lhe, bar, mañegu)

Grafía preferida: na, no, nes, nos


cun (del lhat. CUM) y fhormes cun-, con-

Pronuncies possivlis: cun (mir, est, pas, Astlhe gral., xal), con (Astlhe)

Pronuncia preferida: cun, con-

Eixemplus. concurrer: concurrer, cuncurrer

Otrus: consecuencia, continuar, convalidar, contingenti, convalescencia, conversar, convencer,...

Escepción: cuntigu, cunsigu, cunmigu (junta les fhormes megu/migu, tegu/tigu, segu/sigu)

Nota. fhormes aglutinaes: cul, cula, culo, cules, culos (diferenti de culus)


cu- (de les fhormes coo-)

Eixemplus: cuperare, cubertón (del lhat. COOPERTORIUM), ...


Desendolqui de -uau y yodi

Dessarrollu de yodi énte x, énte ñ/nh y énte -ll/-yh

Dessarrollu de yodi (propia del Astlhe. ou)énte x mantiensi na escritura, pero énte ñ/nh y -ll/-yh non; úsansi nesti casu solo nos testos desta zona.

Eixemplu. deixar: dexar/dehar, deixar

Outrus: eixemplu, embaixo, abeyha/abeiyha, aquella/aqueilla, teyha/teiyha, ...


Desendolqui d’uau y yodi énte -g-

Eixemplus: augua, auguardar, yeugua


Yodi epéntica

Dada en tol dominiu de fhorma general. S’escrivi siempres.

Eixemplus. curtiu: curtiu, curtu

Outrus: fhuercia, matancia, mundiu, segurancia, unturia, grancia, urnia, esperancia, fholgancia, esturniu, comparancia, gociu, lhavrancia...


Yodi anti-hiática

S’escrivi como -y pesie a que la pronuncia pueda ser de -i na fastera oucidental.

Eixemplu. ideya: ideya, ideia, idea

Otrus: creyer, (g)oyer, trayer, trayer, construyir, influyir,...


Fhormes

Fhormes demostratives:

a) isto/aquisto, isso/aquisso, aquillo; istus/estus (estis/aquestis), issus/essus (essis/aquessis), aquillus/aquellus (aquellis)

b) esti/aquesti, essi/aquessi, aquel/aquelli; istus/estus (estis/aquestis), issus/essus (essis/aquessis) aquillus/aquellus (aquellis)

c) esta/aquesta, essa/aquesta, aquella; estes/aquestes, esses/aquesses, aquelles


Fhormes possessives átones

a) mio/mi, mios/mis (ast.ce. mio-mios; mir: miu-mius; ast.ou: miou/mieu, mious/mieus; can,pas,est: mi, mis)

b) mía, míes (ast.ce: mia-mies; mir: mie-mies; ast.ou: mia/mias; can,pas,est: mi, mis)

c) to, tos; so, sos (ast.ce.: to, so; Ast.ou: tou, sou; restu dominiu: tu, su)

d) to, tos; so, sos (ast.ce: to, so; Ast.ou: túa, súa; restu dominiu: tu, su)

e) nuestru/nuessu, vuestru/vuessu (mir, san: nuossu, vuossu; restu dominiu: nuessu, vuessu / nuestru, vuestru)


Fhormes personalis

a) yo (Astlhe ou. you; restu Ast: yo)

b) fhormes tóniques nos/mos y vos, fhormes átones -nus/-mus y -vus

c) dativu -lhy, -lhys (ast.ce: -y, -yos; mir, lheo: -le,-les; Ast.ou: -l.le/-y,-l.les/-ys; est,can,pas: -li,-lis)

d) acusativus lo, le; pospuestus -lu, -li

d) reflessivu se; pospuestu -si


Jerramientas personalis
Navegación
Jerramientas