Filología:Propuesta ortográfica:Vocalis
De Cantabru-Estremeñu
| Calteníus de la Propuesta |
|---|
| Introducción |
| Los dialeutus |
| Vocalis |
| Diptongus |
| Vocalis fhinalis de singular |
| Vocalis fhinalis de plural |
| Otres vocalis finalis |
| Vocalis anicialis |
| Desendolqui d'uau y yodi |
| Fhormes |
| Consonantis |
| Sonores y sordes |
| Fhormes vervalis |
| Vocavulariu |
| Autoris y Bibliografía |
Tavla de calteníus |
Diptongus
-ie (de la -E, -AE lhatina), crecienti
Pronuncies possivlis: e (Astlhe n'ocasionis), ie (Astlhe general, menos mir), íe (mir, san), i (sen, pas, est.)
Grafía preferida: ie
Eixemplu. culievra: culevra, culievra, culíevra, culivra
Otrus: diez, tien, cien, pie, amariellu, priessa, castiellu, escudiella, riestra, viespora, aviespa, tiesta, orieganu, nien, siempre, oriella,...
Escepcionis (cun iê):
yêra (era), yê (é), ...
-uo (de la -O lhatina), crecienti
Pronuncies possivlis: o (Astlhe), uo (esporádicamente ast, est y lheo), úo (mir, san), ue (Astlhe menos mir), ua (pixuetu, esporádicu nel restu del dominiu), u (Sen.)
Grafía preferida: ue
Eixemplu. suenhar: sonhar, suonhar, súonhar, suenhar, suanhar, sunhar
Otrus: alcuentrar, propuesta, nuevu, fueya, suegra, cueva,...
Escepcionis (cun -ûo):
fhuônti, puônti, huôi, uôyhu, buôna
Esplicación: la non ditongación (mantenimiênto de -o) yê perfrecuente en diverses situacionis -por eixemplu énte nasal n’asturianu, como nes palhavres "fonte" y "ponte", "bono"- y cuasi les úniques conocíes en mirandés son -úo y -o (y tamiên en parti nel senabrés), polo que ensin duvia la fhorma que meyhor recueyhi toes estes possivilidaes yê -uô (como na propuesta ortográfica mirandesa).
-ei, decrecienti
Pronuncies possivlis: ei (Astlhe.ou.), e (Astlhe)
Grafía preferida: ei
Eixemplu. cabreiru: cabreru, cabreiru
Otrus: cabreiru, veiga, manteiga, carreiru, caldeiru, primeiru, terceiru,...
-ou, decrecienti
Pronuncies possivlis: ou (Ast.ou.); o, n’ocasiones u (Astlhe)
Grafía preferida: o
Eixemplu. robar: robar, roubar
Otrus: cosa, poco, hubi, truxi, otru,...
Nota: énte les fhormes que puedin diptongar -ou y -uô, s’escueyhi esta última: lhuegu (y ñon lhogu), Duôru (y ñon Doru),...
-uei, crecienti y decrecienti
Pronuncies possivlis: uei (Astlhe. ou), ue (Astlhe) oi (Astlhe. ou), ui (mir)
Grafía preferida: ue
Eixemplu. dempués: después/dempués, despueis/dempueis, despois, despuis
Outrus: cueru (cuôiru),....
y (del lhat. ET)
Pronuncies possivlis: ya, ye (Astlhe. ou), i (Astlhe), e (lhe, mir)
Grafía preferida: y
Esplicación brevi: La conjunción copulativa lhatina ET ‘y’ ta nel origin de la que usen les lhingües romániques: el francés la conserva tal cuala ‘et’, l’italianu y el galaicu-portuès usen ‘e’, mientres que l’asturianu (y les fales de la mesma raigami) vacilen énte ‘i’ (general), ‘e’ (vacilanti anque mayoritariu nel asturianu oucidental y esclusivu nel mirandés, nésti pola influyencia de la lhingua nacional). Dende’l sieglu XVI ya l’antigu ET pronúnciassi ‘i’ n’España (salvu nos casus que perduren fhasta huôi énte vocal i-, onde s’utiliza ‘e’), pero la toma de la y griega tien más de ver cul esfhuerciu de la emprenta na Edá Meya p’afhitar una lhigación atractiva de la -e y de la -t nel grupu ET. Assina, dúes fhormes s’impussun nel passáu: la más antigua ‘&’ y una fhorma assemeyhada a un 7. ¿Y qué lhetra del alfabetu tien una pronuncia ‘i’ y s’assemeyha a dichu númberu? La y griega fhuôi aceptada generalmente dende 1726 nos escritus españolis pa la escritura del nuevu “i”. Ensin embargu, nesti asturianu unifhicáu nun yê tan fácil acepta-la dobli escritura “e”-“y” según que la lhetra siguienti seya una -i o non (yê dizir, según que se pronuncie ‘e’-‘i’), sinón que pa la unifhicación correcta de la escritura (pola variedá de la pronuncia), la conjunción copulativa deverá ser siempres escrita assina, seya cual seya la pronuncia del falanti: “el pan y l’augua” (pronunciáu “el pan i l’augua”, “el pan e l’augua” o “el pan ya/ye l’augua”); “Juan y Ignaciu” (pronunciáu “Juan e Ignaciu” o “Juan ya/ye Ignaciu”)
Vocalis fhinalis de singular
-u (nomis y axetivus masculinus)
Pronuncies possivlis: u (ast ce. y or, lheo, can, est, mir. tres de yod, xal, bar), ö (Ast. ou, mir. nel restu casus, cas)
Grafía preferida: u
Eixemplu. pollu: pollu, pollö
Outrus: caldu, pelu, pozu, fhondu, fhíu, mundiu, curtiu,...
-o (alvervius y neutrus de materia)
Pronuncies possivlis: o (ast.ce), u (ast.or, lheo, can, pas, est)
Grafía preferida: o
Eixemplu. baixo: baixo, baixö, baixu
Outrus: fhierro duro, cuando, oicho,...
-i (nomis y axetivus, masculinus y fhemeninus)
Pronuncies possivlis: i (Astlhe gral.) e (ast, lhe 'cultus')
Grafía preferida: i
Eixemplu. calli: calli/cai, calle
Outrus: esti, nuevi, parti, homi, fhami, lhumi, tardi, ayeri, ...
-a (fhemenín singular)
Pronuncies possivlis: a (Astlhe gral.), ä (pas), e (mir, lhe. ou, pas)
Grafía preferida: a (asturiana central)
Eixemplu. día: día, diä, díe
Outrus: mia, María, dúas, tía,...
-e (alvervius)
Pronuncies possivlis: e (Astlhe), i (est, can y resto Astlhe esporádicamente)
Pronuncia preferida: e
Eixemplu. constantemente: constantemente, constantementi, constantimenti
Outrus: lhoñe, tarde, talamente,...
Nota brevi: esta diferenciación ñon tien de ver cula realización fonética voluntaria de la distinción e-i en dalgún lhugar, sinón cul fheichu de que la realización como -i de la vocal fhinal del ñomi yê un rasgu general (más o menus esparzíu), mientres que nos alverbius sólo se pronuncien como -i nes regiones onde’l piesl.láu vocálicu yê general, como nel cántabru-estremeñu.
Les fhormes finales mirandeses -ade
Les fhormes finales mirandeses -ade (verdade, cidade, metade,...), propies del pertués, ñon se respeten na escritura: verdá, ciudá/cidá, metá,...
Vocalis fhinalis de plural:
-us (masculín plural)
Pronuncies possivlis: us (lhe, pas, est); os (ast, can, mir)
Grafía preferida: us
Eixemplu. collacius: collacius, collacios
Outrus: perrus, lhombus, carrus, lhivrus, lhobus, ...
-es (fhemenín plural)
Pronuncies possivlis: es (zones del ast.ce. y or., lhe. en fala de San Ciprián, pas., est. en palra d’El Rebollar), äs (pas), as (restu)
Grafía preferida: es
Eixemplu. cambes: cambes, cambës, cambas
Outrus: riestres, aviespes, perres, cases, coses, roses, freses,...
-is (masculín plural)
Pronuncies possivlis: is (est, pas, Astlhe general); es (Astlhe)
Grafía preferida: is
Eixemplu. normalis: normales, normalis
Outrus: alredoris, liveralis, árboris, calcis,...
Nota: el mirandés pierdi la -e- nos pluralis de ñomis y ajetivus finaus en -l: spañols, panals, animals,..., pero essi fenómenu ñon se recueyhi na escritura.
Outres vocales finales
Terminaciones -i del lhatinu -e
Los sous restus puedin alcuentrassi’n tol dominiu
Eixemplu. redi: redi, rede
Outrus: vozi, peci/pexi, fhoci, fhaci, cruzi (“cruz” en castellanu, que se da junta cruci, “cruce” n'asturlheonés), tosi, vezi (junta vegada), sedi, vidi,...
Terminaciones -in, -inu
Possivlis: -in (ast, lhe, sen), inu (mir, san, est, can, pas) [dambes terminaciones puedin dassi en tolos territorius, pero ún de los dos tien preferencia so l’outru nellos]
Fhorma preferida: nenguna
Eixemplu. camín, caminu
Outrus: sobrín, lhin, pairín, molín, fhemenín,...
La -e paragógica
La -e paragógica (perfrecuenti nel mirandés y propiu tamién del dominiu asturianu oucidental) nun se mantién na escritura: cantare, falare, comere, ruômpere, spañole, formale, favare...
-enu
Pronuncies possivlis: en (ast. ou), enu (Astlhe)
Grafía preferida: enu (asturiana central)
Eixemplu. centenu: centenu, centén
Otrus: chen, terrén,...
-in
Pronuncies possivlis: e (Astlhe.ou gral), i (Astlhe. ou. esporádicamente), en (ast.gral, mir), in (est, pas)
Grafía preferida: in
Eixemplu. origin: origen, orige, origin, origi
Outrus: margin, ...
Vocalis anicialis
es-
Pronuncies possivlis: es (Astlhe), s (mir)
Grafía preferida: es
Eixemplu. esplicar: esplicar, splicar
Outrus: estreichu, espeyhu, esperar, estrañu,...
Excepción: vervu tar (del lat. STARE), nun se pronuncia n’absoluto salvu nel mirandés (stare).
en-, in-, an- (neutralización de les sílaves anicialis)
Puedin escrivissi toles variedais.
Eixemplu: importante: importante, amportante, emportante
Otrus: antre, ampeçar, aniciu, emprentar,..
nel, na, no, nes, nos (fhormes aglutinaes)
Pronuncies possivlis: na, no, nes, nos (ast, lhe) ena, eno, enes, eno (can, est, lhe, bar, mañegu)
Grafía preferida: na, no, nes, nos
cun (del lhat. CUM) y fhormes cun-, con-
Pronuncies possivlis: cun (mir, est, pas, Astlhe gral., xal), con (Astlhe)
Pronuncia preferida: cun, con-
Eixemplus. concurrer: concurrer, cuncurrer
Otrus: consecuencia, continuar, convalidar, contingenti, convalescencia, conversar, convencer,...
Escepción: cuntigu, cunsigu, cunmigu (junta les fhormes megu/migu, tegu/tigu, segu/sigu)
Nota. fhormes aglutinaes: cul, cula, culo, cules, culos (diferenti de culus)
cu- (de les fhormes coo-)
Eixemplus: cuperare, cubertón (del lhat. COOPERTORIUM), ...
Desendolqui de -uau y yodi
Dessarrollu de yodi énte x, énte ñ/nh y énte -ll/-yh
Dessarrollu de yodi (propia del Astlhe. ou)énte x mantiensi na escritura, pero énte ñ/nh y -ll/-yh non; úsansi nesti casu solo nos testos desta zona.
Eixemplu. deixar: dexar/dehar, deixar
Outrus: eixemplu, embaixo, abeyha/abeiyha, aquella/aqueilla, teyha/teiyha, ...
Desendolqui d’uau y yodi énte -g-
Eixemplus: augua, auguardar, yeugua
Yodi epéntica
Dada en tol dominiu de fhorma general. S’escrivi siempres.
Eixemplus. curtiu: curtiu, curtu
Outrus: fhuercia, matancia, mundiu, segurancia, unturia, grancia, urnia, esperancia, fholgancia, esturniu, comparancia, gociu, lhavrancia...
Yodi anti-hiática
S’escrivi como -y pesie a que la pronuncia pueda ser de -i na fastera oucidental.
Eixemplu. ideya: ideya, ideia, idea
Otrus: creyer, (g)oyer, trayer, trayer, construyir, influyir,...
Fhormes
Fhormes demostratives:
a) isto/aquisto, isso/aquisso, aquillo; istus/estus (estis/aquestis), issus/essus (essis/aquessis), aquillus/aquellus (aquellis)
b) esti/aquesti, essi/aquessi, aquel/aquelli; istus/estus (estis/aquestis), issus/essus (essis/aquessis) aquillus/aquellus (aquellis)
c) esta/aquesta, essa/aquesta, aquella; estes/aquestes, esses/aquesses, aquelles
Fhormes possessives átones
a) mio/mi, mios/mis (ast.ce. mio-mios; mir: miu-mius; ast.ou: miou/mieu, mious/mieus; can,pas,est: mi, mis)
b) mía, míes (ast.ce: mia-mies; mir: mie-mies; ast.ou: mia/mias; can,pas,est: mi, mis)
c) to, tos; so, sos (ast.ce.: to, so; Ast.ou: tou, sou; restu dominiu: tu, su)
d) to, tos; so, sos (ast.ce: to, so; Ast.ou: túa, súa; restu dominiu: tu, su)
e) nuestru/nuessu, vuestru/vuessu (mir, san: nuossu, vuossu; restu dominiu: nuessu, vuessu / nuestru, vuestru)
Fhormes personalis
a) yo (Astlhe ou. you; restu Ast: yo)
b) fhormes tóniques nos/mos y vos, fhormes átones -nus/-mus y -vus
c) dativu -lhy, -lhys (ast.ce: -y, -yos; mir, lheo: -le,-les; Ast.ou: -l.le/-y,-l.les/-ys; est,can,pas: -li,-lis)
d) acusativus lo, le; pospuestus -lu, -li
d) reflessivu se; pospuestu -si

