Gramática:Apostrofación

De Cantabru-Estremeñu

Caltiníus de la Gramática
Introdución

Ortografía
Cunsunantis y Grupus Cunsunánticus
Vocalis
L'acentu y la entonación

Lessicología

Morfología
Vocalismu
Cunsunantismu

Sintassi
Estrutura de la frasi
Géneru y númiru
D'otras custionis

Vervus

Apostrofación

Autoris y Bibliografía

L´apostrofación é ún de los provlemas pa la normaliçación d’escritura más difícilis en cántabru-estremeñu, pola frecuencia y variedá de las juñionis ente paravras que si dan nel lenguaji palráu. É impussivli amás d’antiestéticu tratar de representar tolos pussivlis apóstrofis cun paravras antipuestas y pospuestas, peru tampocu sedríe mu fiel á la lingua nu representalu n’assolutu. Ansí pues, equí apresentamus unas regras qui trataremus de siguir enos muestrus escritus.

Tavla de calteníus

Reglas generalis

L´artículu determináu

- La apostrófassi enantis de paravra qui comienci pola vocal -a: l´aziti, l´arena, ...


- El s’apostrofa cuandu va siguíu de paravras que comiençan por vocal, ó sigui á paravras cominciás por vocal: Baila’l Pacu; canta’l pájaru; la loba y l’alacrán; l’estilu


Pronombris mi, ti, si, li

Apostrófansi cumu m´, t´, s´, cuandu li siguin paravras qu´entaman por vocal: ¿t´enteras?, m´escapé, s´arrastra


L´artículu indetermináu una

Puéi apostrofassi cuandu li sigui paravra qu'entama pola vocal -a Un´alcantarilla, un’açá,…


Preposición de

Apostrófassi cuandu li sigui paravra que comencia por vocal: Tenienti d´arcaldi, Valencia d´Alcántara,…


Preposición en

- S’apostrofa del mesmu mou que l’artículu el: El ríu’n Meria; la casa n’Albaceti; n’ejandu’l tavacu


- Cula cunjunción nin nu s´escrevi la preposición en nin las jormas apocopás: Nina playa nina montaña (nin+ena), nin Benidorm nin Vaqueira (nin+en)


Preposición pa

Apostrófassi condu li sigui paravra que comienci por a: Ta p´Alicanti, p´arriba, p´al llanu


La cunjunción y el relativu que/qui

Apostrófassi cuandu li sigui paravra qu´entami por vocal qu´empieci, qu´arrempuji, qu´él

Nota: enjamás s´apostrofa nin l’interrogativu nin l’esclamativu qué


L´alverviu nu

Permítissi nel casu d´acumpañar á ostanti ena espressión: nu ostanti, qui s´escrivirá n´ostanti


Cuairus sintéticus

Artículus

 
el
la
lu
los
las
a al - - - -
de/di del - - - -
pa pal - - - -
cun cul cula / cuna culu / cunu culos / cunus culas / cunas
en nel ena enu enos enas
por / pur pol / pul pola / pula polu / pulu polos / pulos polas / pulas
tou, toa,-s tol tola tolu tolos tolas
nus / nos - nula nulu nulos nulas
mus / mos - mula mulu mulos mulas
vos / vus - vula vulu vulos vulas


Preposicionis en y de/di

  en de/di
un nun dun
ún nún dún
una nuna d'una*
unu nunu dunu
unus nunus dunus
unas nunas d'unas*
él nél dél
ella nella della
ellu nellu dellu
ellus nellus d'ellus*
ellas nellas d'ellas
aquel naquel daquel
aquella naquella d'aquella*
aquellu naquellu daquellu
aquellus naquellus daquellus
aquellas naquellas daquellas
esti / isti nesti / nisti desti / disti
ista / esta nista / nesta dista / desta
istu nistu distu
estus nestus destus
estas / estas nestas / nestas destas / destas
essi / issi nessi / nissi dessi / dissi
essa / issa nessa / nissa dessa / dissa
issu nissu dissu
essus nessus dessus
essas / issas nessas / nissas dessas / dissas


  • estas jormas utiliçan l'apóstrofi porqui ya essisti una paravra homófona: duna-s, daquella y dellus

tamién las jormas acentuás s'han d'apucupar: nésti, néssi, naquél, naquéllas, néstas,..

Anterior (Vervus) << Apostrofación >> Siguienti (Autoris y Bibliografía)

Jerramientas personalis
Navegación
Jerramientas