Gramática:Apostrofación
De Cantabru-Estremeñu
L´apostrofación é ún de los provlemas pa la normaliçación d’escritura más difícilis en cántabru-estremeñu, pola frecuencia y variedá de las juñionis ente paravras que si dan nel lenguaji palráu. É impussivli amás d’antiestéticu tratar de representar tolos pussivlis apóstrofis cun paravras antipuestas y pospuestas, peru tampocu sedríe mu fiel á la lingua nu representalu n’assolutu. Ansí pues, equí apresentamus unas regras qui trataremus de siguir enos muestrus escritus.
Tavla de calteníus |
Reglas generalis
L´artículu determináu
- La apostrófassi enantis de paravra qui comienci pola vocal -a: l´aziti, l´arena, ...
- El s’apostrofa cuandu va siguíu de paravras que comiençan por vocal, ó sigui á paravras cominciás por vocal:
Baila’l Pacu; canta’l pájaru; la loba y l’alacrán; l’estilu
Pronombris mi, ti, si, li
Apostrófansi cumu m´, t´, s´, cuandu li siguin paravras qu´entaman por vocal: ¿t´enteras?, m´escapé, s´arrastra
L´artículu indetermináu una
Puéi apostrofassi cuandu li sigui paravra qu'entama pola vocal -a Un´alcantarilla, un’açá,…
Preposición de
Apostrófassi cuandu li sigui paravra que comencia por vocal: Tenienti d´arcaldi, Valencia d´Alcántara,…
Preposición en
- S’apostrofa del mesmu mou que l’artículu el: El ríu’n Meria; la casa n’Albaceti; n’ejandu’l tavacu
- Cula cunjunción nin nu s´escrevi la preposición en nin las jormas apocopás:
Nina playa nina montaña (nin+ena), nin Benidorm nin Vaqueira (nin+en)
Preposición pa
Apostrófassi p´ condu li sigui paravra que comienci por a: Ta p´Alicanti, p´arriba, p´al llanu
La cunjunción y el relativu que/qui
Apostrófassi cuandu li sigui paravra qu´entami por vocal qu´empieci, qu´arrempuji, qu´él
Nota: enjamás s´apostrofa nin l’interrogativu nin l’esclamativu qué
L´alverviu nu
Permítissi nel casu d´acumpañar á ostanti ena espressión: nu ostanti, qui s´escrivirá n´ostanti
Cuairus sintéticus
Artículus
el |
la |
lu |
los |
las |
|
| a | al | - | - | - | - |
| de/di | del | - | - | - | - |
| pa | pal | - | - | - | - |
| cun | cul | cula / cuna | culu / cunu | culos / cunus | culas / cunas |
| en | nel | ena | enu | enos | enas |
| por / pur | pol / pul | pola / pula | polu / pulu | polos / pulos | polas / pulas |
| tou, toa,-s | tol | tola | tolu | tolos | tolas |
| nus / nos | - | nula | nulu | nulos | nulas |
| mus / mos | - | mula | mulu | mulos | mulas |
| vos / vus | - | vula | vulu | vulos | vulas |
Preposicionis en y de/di
| en | de/di | |
| un | nun | dun |
| ún | nún | dún |
| una | nuna | d'una* |
| unu | nunu | dunu |
| unus | nunus | dunus |
| unas | nunas | d'unas* |
| él | nél | dél |
| ella | nella | della |
| ellu | nellu | dellu |
| ellus | nellus | d'ellus* |
| ellas | nellas | d'ellas |
| aquel | naquel | daquel |
| aquella | naquella | d'aquella* |
| aquellu | naquellu | daquellu |
| aquellus | naquellus | daquellus |
| aquellas | naquellas | daquellas |
| esti / isti | nesti / nisti | desti / disti |
| ista / esta | nista / nesta | dista / desta |
| istu | nistu | distu |
| estus | nestus | destus |
| estas / estas | nestas / nestas | destas / destas |
| essi / issi | nessi / nissi | dessi / dissi |
| essa / issa | nessa / nissa | dessa / dissa |
| issu | nissu | dissu |
| essus | nessus | dessus |
| essas / issas | nessas / nissas | dessas / dissas |
- estas jormas utiliçan l'apóstrofi porqui ya essisti una paravra homófona: duna-s, daquella y dellus
tamién las jormas acentuás s'han d'apucupar: nésti, néssi, naquél, naquéllas, néstas,..
Anterior (Vervus) << Apostrofación >> Siguienti (Autoris y Bibliografía)

