Gramática:Lessicología

De Cantabru-Estremeñu

Caltiníus de la Gramática
Introdución

Ortografía
Cunsunantis y Grupus Cunsunánticus
Vocalis
L'acentu y la entonación

Lessicología

Morfología
Vocalismu
Cunsunantismu

Sintassi
Estrutura de la frasi
Géneru y númiru
D'otras custionis

Vervus

Apostrofación

Autoris y Bibliografía

Origin de las paravras: El cántabru-estremeñu paeç que procei del latín tardíu que palrun los cántabrus, y que s'estendió pa jazia'l sur cula Recunquista junta las otras variais iberu-romancis de la Península (el gallegu-purtugués des de Galicia; l'asturianu-leonés des d'Asturies; el castillanu pussivlimenti cun rajus cántabrus y fonéticus vascus des del condáu di Castiella; y l'aragonés des de l'Aragón), anque é difícil izir comu jue'l cántabru'l qui s'estendió pal sur del Reinu de León, si ena época de la Recunquista d'Estremadura pertenecía ya la mayor parti de Cantabria a Castiella.

É bien sabíu que los reinus de Castiella y León repueblarun los sus territorius ena mayor parti cumu reinus juñíus, ya qu'el primer ñació del segundu p'assorvelu dispués. En segundu lugar, nu hay más que vé-las isoglossas antiguas del 'dialeutu leonés' pa pensar nuna cierta relación ente la estensión de las distintas variais y los territorius repueblaus, qui van en diagonal pa jaza'l suroesti, y non dessautamenti jazia'l sur, cumu puiría pensassi. Una tercera teoría paeç sugerir que l'asturleonés más 'puru' taríe ya en recessión naquellas fechas ente la mayoría de cunquistaoris del Reinu de León que repueblarin Estremadura, mentris qu'el castillanu, y pur tantu la "versión más castillana" del leonés d'altoncis - el leonés oriental meyeval ó cántabru antigu (non cunfundilu cul actual asturianu oriental) - taríe n'alci, polu que jue esta versión romanci más cercana al castillanu la qui s'impussu.

Dotras teorías estendías son la d'una derivación dun troncu común asturleonés (ó asturcántabru) antigu - del que havríen surdíu tres dialeutus principalis autualis: l'asturleonés ucidental ú "llïonés", l'asturleonés central ú asturianu, y l'asturleonés oriental ó cántabru-estremeñu, teoría suscrita por Iventia á traviés dun intentu d'unijicación ortográfica (más esperimentu teóricu que intentu real d'unijicación) de las ichas variais -; y una más hispanista que palra duna castillaniçación de l'asturleonés antigu jasta jormar una palra entremeya. Esta última versión plantegaría la dulda de comu si jaz qu'en dos tierras tan distantis cumu Cantabria y Estremadura si mantengan unus rajus lingüísticus unitarius, mentris qu'enos lugaris ondi dissapaeç ó dissapaició l'asturianu-leonés pola pujancia del castillanu nu apaecin 'nuevus cántabru-estremeñus', sinon simplis castillanus cun restus leonesis. Sólu cabi pues mantiné-la teoría de que ya enantis de la cunquista leonesa de la Transierra (l'Arta Estremadura meyeval) el cántabru era una variedá romanci cercana á l'asturianu-leonés, y que d'alguna jorma s'impussu enos territorius de l'estremeñu actual.


Origin d'algunas paravras y jormas estremeñas:

- Prerromanu: arró, arroyu, barru, Sálima, Medellín, vega,...

- Latinu: concalecessi (de CALESCERE), viziu (de VITIUM), bragu (de BACULUM), lapa (de LAPIS), apellal (de APPELLARE), ...

- Germanu: guerra, sala, ganal, estaca, jacha, jatu,...

- Árabi: Alcántara, ajorral (de “HURR”, libre), cibiqui (de “SABIKI”, trozu), almoradús, alcachofa, arrós, serralla (de “SÂRRAYA”, tipu planta)...

- Purtugués: cheiral, cheiru, afechal, fechal, apechal, afechaúra, fatu, lahu, cancru,...

- Leonés: fala, caroçu, millu, cutáu, provi...

- Propias cántabru-estremeñas: achiperris, argalla, bandul, cuadril, galaperu, palrar, fimfanu, senara, frehón, lamber, jigal, cangalla, rachar, ena, "por mé que"...

- Cumpartíus culas javlas andaluças: dobláu, doblu, puñu, escupiera, cerillu.

- Castillanu antigu: ansí, agora, avellana, acedal, ansies, chiqueru, esmorecíu, enconassi,...

Ena comarca del Rebollar si goyin frecuentimenti galicismus cumu: cava (bodega, garahi, soterrañu), usina (fávrica), comuna (municipiu), segurança (seguro), posta (correu), remolca (remolqui), puvela (basura),...


Jormas generalis cántabru-estremeñas

Paravras Jorma antigua Cun poca evolución Evolucioná
fabulare (lat.) falar javlar havlar
fabula (lat.) fala javla havla
fastidiu (lat.) fastidiu jastíu hastíu
febreru (lat.) fevreru jevreru  
hache (fr.)   jacha hacha
furnum (lat.) fornu jornu hornu
fila (re)filera (re)jilera hilera
fogar fogar [ajogar (deriváu)] hogar

*En negrita siñálansi las empregás en cántabru-estremeñu ena actualidá


- Otras paravras cun F- latina, anicial ú non, aspirá: jigu, jaci, jorca, jambri, jierru, jazer/jer, jenu, jembra/jémina, java, jilu, joci, joçar, jazina, joscu, juzicu, jartu, dejesa/decesa/dijensa/jesa, jerraúra, jigal, jumu, jelechu, jeder/jieder, buju, jartar, janega, jormiga, jazienda, jatu, joguera, juer, jazia/jaza, jasta, jolgancia, jornu, juéu/juiu...

- Dalgunas paravras amuestran una evolución diversa de la del castillanu ena aspiración de la F- latina: juerti, juenti, jue, dejensa, jumar, jondeaeru, jondear, jondu, jevreru, janega, jinar, jirmar,…

- Dotras son pronunciás cun aspiración pesie á nu ser lógicu atendiendu á la su etimología: jierva/yerva, jombri/hombri(om), jortiga/hortiga, jacera/acera, jamapola/amapola, juguañu/hugañu, ajullar/aullar, jaçá/açá,…

- Paravras afeutás pola su pronuncia: jíu (y non *jiju, de FILIUS), joa (y non *joja, de FOLIUM).

- Tamién dansi aspiracionis provenientis de la -s: jangri, enjerir, rejina, rejistir, nujotrus, gelu…

- En munchus casus mantiensi la F- anicial: feu, fala, fogar, foca, fallecer, defenestrar,…


Dalgunus grupusde palavras importantis

- Días de la selmana: lunis, martis, miércolis, juevis, viernis, sábau/jábau, dumingu (tamién á vegás dissantu)

- Tiempus del día:

1. Amanecer: arba, lubricán

2. Meyudía, megudía

3. Atordicer: al lobrehosu, orihoscu

4. Anuechecer: abriquecer, oriquecer, lobriqui, á los lubricanus Relacionáu: escurecer, pardaguear, pardear, pardilla

- Lunas: nuvicionis (luna nueva)

- Mesis de l'añu: Jineru/Jeneru, Jevreru, Marciu, Abril, Mayu, Juniu/Juñu, Juliu, Agostu, Setiembri, Outuvri, Nuviembri, Diziembri

- Épocas añalis: primavera, otoñu/tardíu, iviernu, veranu/estíu

- Dieus de la manu: corazón, meñicli/zeñiqui, indiá, nular

- Comías: almuerçu, dessayunu; merienda (pa la comía del meyudía); merendiya (pal tentempié de la tardi, del vervu merendiyar); cena; repastar (pequeña comía dispués de la cena)

- Sintíus goyíu: goyer, sintir

- Direción: gocha/isquierda - direcha

Pa leyer más sobri'l vocavulariu cántabru-estremeñu vaiga al dicionariu


Anterior (Ortografía) << Lessicología>> Siguienti (Morfología)

Jerramientas personalis
Navegación
Jerramientas