Altustremeñu meridional |
- Palatalización de -l en restus lessicalizaus : llar, lludia, llera,... - Piêsl.láu general de les vocales -o,-e: perru, casu, esti, corri, ... - Indistinción -o, -u final (todo -u); terminación general en -i (en Madroñera non sta generalizáu) - Aspiración general de F- anicial lhatina: h.ierru, h.íu, h.umu, h.azel, h.oscu, h.uenti,... - Aspiración del fonema antigu /x/ (como nel castiêllán meridional) por influyencia de l'aspiración de la F- anicial lhatina: caha, paha, rohu,... - Aspiración de los lhatinus -x- y -ss- : dehar, truhe, bahu - Aspiración de los grupus -Cei-, -Gei- y -Lj- lhatinus: muher, trabahu, concehu,... - Restus de les sonores -z y -s frenti a -c y -ss: caža, coža, vidinu, dorru,... - En posición final toda -r se conviêrti en -l - S ápicu-coronal planu-cóncava y ápicu-alveolar cóncava - Ditongación frecuenti: cuelmu, duelu, priessa, carueçu, alcuentral,... - Palatalización de la -n: ñubi, ñú, ñogal, uñil, cañali,... - Conservación de l'antigua -e lhatina: redi, h.oci, h.aci, cruzi, vezi, peci, sedi, vidi,... - Mantenimiêntu d'antigües aspiraciones: giernu, gelal, genciva, gelmanu,... - Plural femenín -as, -is - Plural masculín -us, -is - Epéntesis de -j-: unturia, grancia, urnia, matancia, esperancia, atah.arria,... - Tendencia a la piêrda de les consonantes sonores derivaes de les xuôrdes lhatines: mieu, rendíu, tou, fuéu, lau, Estremaúra, ... - Caltenimiêntu del grupu -mb- lhatinu: pomba, lambel, lomba,... - Cambéu del grupu -rl-: mielru, palral, calranca, chalra, bulra, pelra, cholritu,... - Empregu de possessivu antes de l'articulu: el mi h.íu, la tu casa,... - Terminación general y diminutivu: -in, -inu |