Altustremeñu ouriental |
- Palatalización de -l en restus lessicalizaus : llar, lludia, llera, ... - Piêsl.láu lessicalizáu o ñon piêsl.láu de les vocales -o,-e - Aspiración general de F- anicial lhatina: h.ierro, h.ío, h.umo, h.azel, h.osco, h.uente,... - Conservación de meya-fhuôrti intensidá de les sonores -z y -s frenti a -c y -ss: caža, coža, vidinu, dorru,... - En posición final toda -r se conviêrti en -l: h.azel, rompel, leyel,... - S ápicu-coronal planu-cóncava - Ditongación frecuenti: cuelmo, duelo, priessa, carueço, alcuentral,... - Palatalización de la -n: ñube, ñúo, ñogal uñil, cañale,... - Conservación de l'antigua -e lhatina: rede, h.oce, h.ace, cruze, tose, veze, pece, voze, sede, vide,... -Mantenimiêntu de fhormes -ch- de los grupus lhatinus -cl-, -pl-, -fl-: achegal, chamá, achanáo,... - Mantenimiêntu d'antigües aspiraciones: hunil, henero, gierno, gelal, genciva, gelmano,... - Plural femenín -as, -es - Plural masculín -os, -es - Epéntesis de -j-: unturia, grancia, urnia, matancia, esperancia, atah.arria,... - Tendencia a la piêrda de les consonantes sonores derivaes de les xuôrdes lhatines: mieo, rendío, to, fuéo, lao, Estremaúra, ... - Caltenimiêntu del grupu -mb- lhatinu: pomba, lambel, lomba,..... - Cambéu del grupu -rl-: mielru, palral, calranca, chalra, bulra, pelra, cholritu,... - Empregu de possessivu antes de l'articulu: el mi h.ío, la tu casa,... - Terminación general y diminutivu: -in, -ino |