Bahustremeñu (castiêllanu d'influyencia asturiana) |
- Palatalización de -l en restus lessicalizaus : llar, lludia, llera,... - Ñon hai yeísmu - Tampouco hai refhilamiêntu - Piêsl.láu pouco intensu o non piêsl.láu de la vocal o: perrö, casö, calvö,... - Possivilidá de dassi 8 vocales, tres delles abiêrtes - Aspiración d'intensidá meya de F- anicial lhatina: h.ierrö, h.íö, h.umö, h.uente, h.ue... - En posición final abondes -r y -l dessapaecin - S coronal plana - Ditongación frecuenti: cuelmö, duelö, carueçö, alcuentral,... - Plural femenín -as, -es - Plural masculín -os (/ös/) , -es - Epéntesis de -j-: unturia, grancia, matancia, atah.arria,... - Tendencia a la piêrda de les consonantes sonores derivaes de les xuôrdes lhatines: mieö, rendíö, toö, laö, Estremaúra, ... - Caltenimiêntu lessicalizáu del grupu -mb- lhatinu: lambel, lomba, gamboniterö... - Cambéu del grupu -rl-: mielrö, calranca, chalra, cholritö,... - Empregu de possessivu precedíu d'articulu en dalgunes zones del sur: el mi h.íö, la tu casa,... - Terminación general y diminutivu: -inö |