Fales cantabriêgues (castiêllanu d'influyencia asturiana) |
- Palatalización de -l anicial lhatina en restus lessicalizaus: llar, llodu, llande,... - Piêsl.láu de les vocales -o,-e: trampusu, pirru, nigru, esti,... - Restus d'aspiración de F- anicial lhatina: h.igu, h.ilu, h.iu,... - Aspiración del fonema antigu /x/ (como nel castiêllán meridional) por influyencia de l'aspiración de la F- anicial lhatina: caha, paha, rohu,... - Yeísmu generalizáu - Aspiración de los lhatinus -x- y -ss- : dehar, truhe, bahu - Aspiración de los grupus -Cei-, -Gei- y -Lj- lhatinus: muher, trabahu, concehu,... - Ditongación creciênti en restus: oriéganu, culiébra,... - Plural femenín -as, -es - Plural masculín -os, -es - Indistinción -o, -u final (todo -u) - El neutru de materia sta generalizáu - Epéntesis de -j-: curtiu, gociu, andia, labrancia,... - Tendencia a la piêrda de les consonantes sonores derivaes de les xuôrdes lhatines: mieu, rendíu, tou, fueu, lau - Caltenimiêntu del grupu -mb- lhatinu: palomba, lamber, lomba,... - Grupus -m'n- lhatinus passan a -mbr: lumbre, hombre, nombre, h.ambre, costumbre,... - En grupu consonánticu motiváu por piêrda de vocal lhatina, la primer consonanti se fhazi -l: hulgar, delda, dulda,,... - Cambéu del grupu -rl-: mielru, chalra, ... - Empregu de possessivu enantes de l'artículu: el mi h. íu, la tu casa,... - Terminación general y diminutivu: -in, -inu |