Mirandés |
- Palataliçación de -l: llobo, llei, lléngua, llugar,... En dellos casus non palataliza: limón, lima, liso, lista, ler, libro,... - Usu de -ch nos grupus -cl, -lj, -gl: chorar, chamar, cheirar, chenar,... - Solución ñon yeísta nos grupus -Cei-, -Gei- y -Lj- lhatinus: muller, traballu, concellu, .. - Piêsl.láu de les vocales -o,-e: trampuso, pirro, nigro, iste fillo, niu, ardiu,... - Caltenimiêntu de F- anicial lhatina: facer, forno, fiu, filu, tiu,... - Ditongación decreciênti: cantei, outro, roubare,... - Cayida de la -e anicial: scuitare, spresare, splicare, stenso, stremo, scondere, ... - Ditongación creciênti: fúonte-fonte, púorta-porta, núovo-novo, castíello-castello, núoite-noite, síeglo-seglo, ... - Los grupus lhatinus -ct- y -ult- passen a -it-: muito, scuitare, luitare, sospeitare,... - Simplificación de los grupus lhatinus -nn- y -mn- en ñ, como en asturianu central y ñon como nel oucidental: añu, cabaña, paño, escañu, peiña, súoñu,... - Articulación de los lhatinus -x-, -sc- y -ss- : deixar, truxe, peixe, baixu - Palatalización de la -n: ñalga, ñube, ñacer, ñariz, ñeblina,... - Conservación de la distinción ente sonores y xuôrdes (g-j, z-ç, ss-s): calçare, region, passare, vezin(o), viage, cosa,... - Plural femenín -as - Plural masculín -os - Artículus el, la, ls, las - Indefiníus un, uns, ua, uas - Tendencia a la piêrda de les consonantes sonores derivaes de les xuôrdes lhatines: mieu, rendíu, fueu, llau - Fhormes vervales en -er: morrere-múorrere, dizere, xuncere, rañere,... Pero tamiên tusire, atrebirse, tañire,... - Caltenimiêntu del grupu -mb- lhatinu: llambere, llomba,... - Contracción: ne (no), na, ne ls (nos), nas - Empregu de possessivu antes de l'artículu: el miu fíllo, la túe casa,... - Terminación general y diminutivu: -in, -inu |