Senabrés |
- Palatalización de -l anicial lhatina : llobu, llei, llingua, llugar, lluegu,... - Usu de -ch nos grupus -cl, -lj, -gl: chorare, chamare, cheirare, chenare,... - Solución yeista nos grupus -Cei-, -Gei- y -Lj- lhatinus : muyer, trabayu, conceyu,... - Piêsl.láu de les vocales -o,-e: trampusu, pirru, nigru, esti,... - Caltenimiêntu de F- anicial lhatina: facer, fornu, figu, filu, foscu, fiu,... - Ditongación creciênti acentuada: núoite, oríeganu, síeglu, gúoyu, ... - Ditongación decreciênti: cantei, falei, outru, oucidental,... - Palatalización de la -n: ñalga, ñube, ñacere, ñariz, ñeblina,... - Simplificación de los grupus lhatinus -nn- y -mn- en n, como en gallegu: anu, cabana, pano, escanu, pena, suonu,... - Articulación de los lhatinus -x-, -sc- y -ss- : deixare, truxe, peixe, baixu - Artículus a, as (es en San Ciprián), o/el, us - Los grupus lhatinus -ct- y -ult- passen a -it-: muito, escuitare, luitare, sospeitare,... - Plural femenín -as, -es (-es en San Ciprián) - Plural masculín -us, -es - Epéntesis de -j-: curtiu, mundiu, gociu, andia, llabrancia,... - Tendencia a la piêrda de les consonantes sonores derivaes de les xuôrdes lhatines: mieu, rendíu, tou, fueu, llau - Fhormes vervales en -er: morrere, dicere, xuncere, rañere,... Pero tamiên tusir, atrevirse, tañire,... - Caltenimiêntu del grupu -mb- lhatinu: palomba, llambere, llomba,... - Grupus -m'n- lhatinus passan a -m: llume, home, nome, fame, costume - En grupu consonánticu motiváu por piêrda de vocal lhatina, la primer consonanti se fhazi -l: xulgar, delda, dulda,,... - Cambéu del grupu -rl-: mielru, chalra, ... - Usu intensu del prefixu aumentativu per- - Contracción: no/nel, na, nus, nas - Empregu de possessivu antes de l'artículu: el miou fíu, la súa casa,... - Terminación general y diminutivu: -in, -inu |