NOTICIAS
AHTUALIDÁ
OPINIÓN
ARCHIVU
RECURSUS
LENGUAS
ESTORIA
GEOGRAFÍA
DESCARGAS
DESTACAUS
FORU
DESTACÁU
IVENTIA
PUBLICIDÁ
TRAUCIONIS
CUNTAHTU
IVENTIA
ESTREMEÑU UNIFICÁU
 
XALIMEGU
 
PALRA D'EL REBOLLAL

HAPÓN

L'arcaldi de Hiroshima critica l'egocentrismu d'América. Nel 59 aniversariu del lançamientu de la bomba atómica sob·ri la ciá haponesa aprovechó pa dirigil duras críticas contra los Estaus Uñíus. Los EUA achegan la siguienti generación de bombas nuclearis, criticó Tadatoshi Akiba duranti l'acontecimientu central desti recordatoriu de las víhtimas del 6 d'Agostu.

Hiroshima - Akiba essigió oi la proibición de tolas armas atómicas. A la Gobielna del presienti de los EU George W. Bush reprochó él un cumportamientu egocéntricu. A pesal l'oposición de las Nacionis Uñías y tolus trataus internacionalis á prosiguíu América l'investigación pal dessarrollu d'armas atómicas más pequeñas y fácilis d'usal, quehóssi. El Senáu'n Washington dió luzi verdi'n Huniu pa continual los ichus trab·ahus d'investigación, peru non pa l'achegamientu de las ichas armas. Nel 1992 estableçun los EUA una moratoria pa las prebas atómicas. Akiba hulgó tamién los conocíus esfuerçus de Corea del Norti pa posseyel armas nuclearis.

Pa rememoral el día fatídicu s'oyó ista mañana'l golpi dun reló. Cun ellu se quería siñalal el momentu de la cayía de la bomba. Dezenas de milis de personas omenaheun a las víhtimas cun un minutu de silenciu. Ena lista oficial de muertus furun añadíus altoncis los nombris de 5.142 hombris y muheris, que dend'el seis d'Agostu del passáu añu murrun polas secuelas de la radiación que sufrun aquel día. El total de muertus, sigún l'alministración de la ciá, suma agora 237.062.

 

JAPÓN

U arcaldi de Hiroshima critica u egocentrismu d'América. Nu 59 aniversariu du lançamentu da bomba atómica sobri a ciái japonesa aproveitó pa dirigil duras críticas contra us Estaus Uñíus. Us EUA logran a seguinti xeración de bombas nuclearis, criticó Tadatoshi Akiba duranti u acontecementu central desti recordatoriu das víhtimas du 6 d'Agostu.

Hiroshima - Akiba essixió oji a proibición de to as armas atómicas. Au Gobelnu du presienti dus EU George W. Bush reprochó eli un cumportamentu egocéntricu. A pesal da oposición das Naciós Uñías y to us trataus internacionais a prosiguíu América a investigación pa u dessarrollu d'armas atómicas mais pequenas y fácis d'usal, queixóssi. U Senáu'n Washington dió lú verdi'n Huniu pa continual us eitus traballus d'investigación, peru non pa u achegamentu das eitas armas. En 1992 estableceran us EUA una moratoria pa as probas atómicas. Akiba julgó tamén us coñocíus esforçus de Corea du Norti pa possel armas nuclearis.

Pa rememoral u día fatídicu s'uivu ista mañán u golpi dun reló. Cun eli se quería siñalal u momentu da caía da bomba. Dezenas de mís de persoas omenagearan ás víhtimas cun un minutu de silenciu. Na lista oficial de mortus foran añadíus entoncis us nomis de 5.142 omis y mulleris, que desde u seis d'Agostu du passáu anu morreran pulas secuelas da radiación que sufreran aquel día. U total de mortus, sigún a alministración da ciái, suma agó 237.062

 

HAPÓN

L'arcaldi de Hiroshima critica l'egocentrismu d'América. Nel 59 aniversariu del lançamientu de la bomba atómica sob·ri la ciá haponesa aprovechó pa dirigil dures crítiques contra los Estaus Huníus. Los EHA achegan la siguienti generación de bombes nucleares, criticó Tadatoshi Akiba duranti l'acontecimientu central desti recordatoriu de les víhtimes del 6 d'Agostu.

Hiroshima - Akiba essigió oi la proibición de toles armes atómiques. A la Gobielna del presienti de los EH George W. Bush reprochó él un cumportamientu egocéntricu. A pesal l'oposición de les Naciones Huníes y tolus trataus internacionalis á prosiguíu América l'investigación pal dessarrollu d'armes atómiques más pequeñes y fáciles d'usal, quehóssi. El Senáu'n Washington dió luzi verdi'n Huniu pa continual los ichus trab·ahus d'investigación, peru non pa l'achegamientu de les iches armes. Nel 1992 estableçun los EHA una moratoria pa les prebes atómiques. Akiba hulgó tamién los conocíus esfuerçus de Corea del Norti pa posseyel armes nucleares.

Pa rememoral el día fatídicu s'oyó ista mañana'l golpi dun reló. Cun ellu se quería siñalal el momentu de la cayía de la bomba. Dezenes de milis de persones omenaheun a les víhtimes cun un minutu de silenciu. Ena lista oficial de muertus furun añadíus altoncis los nombris de 5.142 ombris y muheres, que dend'el seis d'Agostu del passáu añu murrun poles secueles de la radiación que sufrun aquel día. El total de muertus, sigún l'alministración de la ciá, suma agora 237.062.

 

colabora | destacáu | lenguas | istoria | xeografía | descargas | foru | publiciái | servicius | cuntahtu

©2004 iventia.com