NOTICIAS
AHTUALIDÁ
OPINIÓN
ARCHIVU
RECURSUS
LENGUAS
ESTORIA
GEOGRAFÍA
DESCARGAS
DESTACAUS
FORU
DESTACÁU
IVENTIA
PUBLICIDÁ
TRAUCIONIS
CUNTAHTU
IVENTIA
ESTREMEÑU UNIFICÁU
 
XALIMEGU
 
PALRA D'EL REBOLLAL

IRAQ

L'escándalu sob·ri las torturas de presus iraquís vigilaus polus EUA avivó tuavía más la tensión nel mundu árabi. N'entrevistas colas caenas árabis Al-Arabiya y Al-Hurra intentó'l presienti estauhuniensi George Bush calmal la tempestá. Prometió lleval a los culpablis anti la husticia.

Los casus son "orriblis", ihu'l Bush oi enas entrevistas qu'alcançun un públicu de millonis. Los responsablis serán llevaus anti la husticia, prometió'l Bush enfrenti de las caenas Al-Arabiya y Al-Hurra. Sigún él, los casus nu son representativus pa "l'América que yo conoçu". "Tamién las democracias cometin erroris...peru sedrán investigaus. É mu importanti pa los árabis que cumprendan que la mayoría de los sordaus n'Iraq son genti de bien. Nusotrus nu toleramus issa forma de maltratu", añadió'l Bush.

La cunsehera de seguriá Condoleezza Rice disculpóssi sigún un reportahi del "Washington Post" comu primel miembru de la gobielna estauñiensi polus maltratus inflingíus a los presus iraquís. "Sentimus abondu lu que sucedió cun issus hombris", ihu Rice nuna de las citás entrevistas cun una caena árabi. Tamién el portavozi de las h.uercias armás estauñienses n'Iraq, Mark Kimmitt, disculpóssi polus "casus vergoñosus".

L'essahta midía de los maltratus tuavía nu sta crara. Comu ya informó'l General Donald Ryder, murrun en prisionis militaris n'Afghanistán y n'Iraq dende diciembri del 2002 en total ventizincu presus. Dos de los deteníus furun presuntamenti assessinaus por sordaus de los EHA.

Delantri de la prision d'Abu Ghuraib, undi se prouhun los casus de maltratus, nel oesti de Bagdá, maniféstunsi cientus d'iraquís. Enas sus pancartas puía leyessi "Ehércitu EHA, dilvus a casa". La ya conocía prisión bahu'l Saddam Hussein é usá agora polas fuercias d'ocupación. Los meyus estauñiensis mostrun h.azi pocu fotus que demostraban l'essistencia de torturas bahu vigilancia de personal milital, ente ellus tamién muheris, que maltrataban a los presus y los agredían sexualmenti.

Las fotus nu muestran tuavía, sigún la Cruzi Roha, la verdaera entiá de los ataquis contra los drechus de los presus. El Comité Internacional de la Cruzi Roha (CICR) sab·ía dende h.azi ya tiempu que se proucían nessa prisión "peoris cosas que las de las fotus", ihu la portavozi del CICR Antonella Notari al diariu parisinu "Le Monde".

Enus EHA píun los senaoris demócratas y republicanus una audiencia pública nel Cungressu. La cungressista demócrata Hillary Clinton ihu que los "casus mostruosus y criminalis debin sel aclaraus". Tamién el representanti republicanu de la Comissión de las Fuercias Armás nel Senáu, John Warner, pió una audiencia pública. Sigún el Ministru de Defensa, Donald Rumsfeld, pió tamién el Minstru d'Esterioris Colin Powel una acraración "ensin buherus" de las acusacionis de maltratu.

 

IRAQ

U escándalu sobri as torturas de presus iraquís vixilaus pulus EUA avivó inda mais a tensión nu mundu árabi. N'entrevistas cun as cadeas árabis Al-Arabiya y Al-Hurra intentó u presienti estauñensi George Bush calmal a tempestái. Prometió leval aus culpablis anti a justicia.

Us casus son "orriblis", eixu u Bush oji nas entrevistas qu'alcançaran un públicu de millós. Us responsablis serán levaus anti a justicia, prometió u Bush enfrenti das cadeas Al-Arabiya y Al-Hurra. Sigún eli, us casus nun son representativus pa "a América que ei coñoçu". "Tamén as democracias cometin erroris...peru serán investigaus. É mu importanti pa us árabis que cumprendan que a maioría dus sordaus n'Iraq son jenti de ben. Nós nun toleramus issa forma de maltratu", añadió u Bush.

A cunsehera de seguriái Condoleezza Rice disculpóssi sigún un reportaxi du "Washington Post" cumu primel membru du gobelnu estauñensi pulus maltratus inflinxíus aus presus iraquís. "Sentimus abondu u que sucedió cun essis omis", ixu Rice nuna das citás entrevistas cun una cadea árabi. Tamén u portavó das forças armás estauñensis nu Iraq, Mark Kimmitt, disculpóssi pulus "casus vergonçosus".

A essahta midía dus maltratus inda nun está crara. Cumu ia informó u Xeneral Donald Ryder, murreran en prisiós miltaris n'Afghanistán y n'Iraq desde Diciembri du 2002 en total ventizincu presus. Dois dus deteníus foran presuntamenti assessinaus pur sordaus dus EUA.

Deiantri da prisión d'Abu Ghuraib, ondi se prouxun us casus de maltratus, nu oesti de Bagdá, se manifestaran centus d'iraquís. Nas súas pancartas puía lessi "Exércitu EUA, dilvus a casa". A ia coñocía prisión baixu u Saddam Hussein é usá agora pulas forças d'ocupación. Us meius estauñensis mostraran fazi poicu fotus que demostraban a essistencia de torturas baixu vixilancia de persoal milital, entre elis tamén mulleris, que maltrataban aus presus y us agredían secsualmenti.

As fotus nun mostran inda, sigún a Crú Roha, a verdaeira entiái dus ataquis contra us dereitus dus presus. U Comité Internacional da Crú Roha (CICR) sabía desde fazi ia tempu que se proucían nessa prisión "pioris coisas que as das fotus", eixu a portavó du CICR Antonella Notari au diariu parisinu "Le Monde".

Nus EUA pieran us senaoris demócratas y republicanus una audiencia pública nu Cungressu. A cungressista demócrata Hillary Clinton eixu que us "casus mostruosus y criminais debin sel acraraus". Tamén u representanti republicanu da Comissión das Forças Armás nu Senáu, John Warner, pió una audiencia pública. Sigún u Ministru de Defensa, Donald Rumsfeld, pió tamén u Ministru d'Esterioris Colin Powel una acraración "sin buracus" das acusaciós de maltratu.

 

IRAQ

L'escándalu sob·ri les tortures de presus iraquís vigilaus polos EHA avivó tuavía más la tensión nel mundu árabi. N'entrevistes coles caenes árabis Al-Arabiya y Al-Hurra intentó'l presidenti estauhuniensi George Bush calmal la tempestá. Prometió lleval a los culpablis anti la husticia.

Los casus son "orriblis", ihu'l Bush oi enes entrevistes qu'alcançun un públicu de millonis. Los responsablis sedrán llevaus anti la husticia, prometió'l Bush enfrenti de les caenes Al-Arabiya y Al-Hurra. Sigún él, los casus nu son representativus pa "l'América que yo conoçu". "Tamién les democracies cometin erroris...peru sedrán investigaus. É mu importanti pa los árabis que comprendan que la mayoría de los sordaus n'Iraq son genti de bien. Nusotrus nu toleramus essa forma de maltratu", añadió'l Bush.

La consehera de seguridá Condoleezza Rice disculpóssi sigún un reportahi del "Washington Post" comu primel miembru de la gobielna estauhuniensi polos maltratus inflingíus a los presus iraquís. "Sentimus abondu lu que sucedió con essus hombris", ihu Rice nuna de les citaes entrevistes con una caena árabi. Tamién el portavozi de les h.uercies armaes estauhunienses n'Iraq, Mark Kimmitt, disculpóssi polos "casus vergoñosus".

La essahta midía de los maltratus tuavía nu sta crara. Comu ya informó'l General Donald Ryder, murrun en prisionis militaris n'Afghanistán y n'Iraq dende Diciembri del 2002 en total venticincu presus. Dos de los deteníus furun presuntamenti assessinaus por soldaus de los EHA.

Delantri de la prision d'Abu Ghuraib, undi se produhun los casus de maltratus, nel oesti de Bagdá, maniféstunsi cientus d'iraquís. Enes sus pancartes puía leyessi "Ehércitu EHA, dilvus a casa". La ya conocía prisión bahu'l Saddam Hussein é usá agora poles fuercies d'ocupación. Los meyus estauhuniensis mostrun h.azi pocu fotus que demostraben la essistencia de tortures bahu vigilancia de personal milital, ente ellus tamién muheris, que maltrataben a los presus y los agredíen sexualmenti.

Les fotus nu muestran tuavía, sigún la Cruzi Roha, la verdadera entidá de los ataquis contra los drechus de los presus. El Comité Internacional de la Cruzi Roha (CICR) sab·ía dende h.azi ya tiempu que se producíen nessa prisión "peores coses que les de les fotus", ihu la portavozi del CICR Antonella Notari al diariu parisinu "Le Monde".

Enos EHA píun los senaoris demócrates y republicanus una audiencia pública nel Congressu. La congressista demócrata Hillary Clinton ihu que los "casus mostruosus y criminalis debin sel aclaraus". Tamién el representanti republicanu de la Comissión de les Fuercies Armaes nel Senáu, John Warner, pidió una audiencia pública. Sigún el Ministru de Defensa, Donald Rumsfeld, pidió tamién el Minstru d'Esterioris Colin Powel una aclaración "ensin abuherus" de les acusaciones de maltratu.

 

colabora | destacáu | lenguas | istoria | xeografía | descargas | foru | publiciái | servicius | cuntahtu

©2004 iventia.com