NOTICIAS
AHTUALIDÁ
OPINIÓN
ARCHIVU
RECURSUS
LENGUAS
ESTORIA
GEOGRAFÍA
DESCARGAS
DESTACAUS
FORU
DESTACÁU
IVENTIA
PUBLICIDÁ
TRAUCIONIS
CUNTAHTU
IVENTIA
ESTREMEÑU UNIFICÁU
 
XALIMEGU
 
PALRA D'EL REBOLLAL

AUSTRIA

El vigenti presienti federal austriacu Thomas Klestil se debati ente la vía y la muerti. El setentiunañeru debió sel ranimáu dispués de dos parás cardíacas. La primel de las parás la sufrió nel su chalé de Hietzing, cerca de Viena. Los trab·ahaoris de seguriá prestun los primel aussilius cola ayúa dun defibrilaol. Cun un elicóhteru de salvamentu h.ue lleváu a un ospital.

VIENA- Klestil sufrió esta mesma mañana nel su chalé de Hietzing, cerca de Viena una pará cardiaca. Los trab·ahaoris de seguriá prestun los primel aussilius cola ayúa dun defibrilaol. Solo dispués dessu llegun médicus d'urgencias y logrun recuperal la respiración, sigún informó'l direhtol del Ospital General de Viena, Reinhard Krepler. Un elicóhteru de salvamentu trasportó a Klestil a la clínica.

Pur razón de la farta d'ossígenu continuá non púun los meicus descartal un dañu permanenti del cerebru, ihu Krepler. El perigru pa la vía sedríe "tuavía pussibli y artu". Klestil ya stuvu dos vezis clínicamenti muertu. Pa disminuil al mássimu la carga pal su cuerpu y assina puel estabiliçal los sus pulmonis el presienti á síu puestu nun sueñu profundu artificial. Inclusu nel mehol de los casus va dural esti estáu al minus 14 días. Dispués decenderá la su temperatura suavementi. Klestil nu golvió a l'estáu de concencia desque la perdiera. "Stamus mui preocupaus, peru tenemus esperancia".

Klestil sufri duna rara h.orma d'inflamación de pulmonis. La enfermeá cominció n'otoñu de 1996 cun una atípica inflamación de pulmonis. N'aquella ocassión ubu de guardal camba varias selmanas.

 

AUSTRIA

U vixenti presienti federal austriacu Thomas Klestil se debati ente a vía y a morti. U setentiunaneru debió sel ranimáu dispois de dois parás cardíacas. A primeira das parás a sufrió nu sei chalé de Hietzing, cerca de Viena. Us traballaoris de seguriái prestun us primeirus aussilius cun a ajúa dun defibrilaol. Cun un elicóhteru de sarvamentu foi leváu a un ospital.

VIENA- Klestil sufrió ista misma mañán nu sei chalé de Hietzing, cerca de Viena una pará cardiaca. Us traballaoris de seguriái prestaran us primeirus aussilius cun a ajúa dun defibrilaol. Sólu dispois dissu chegaran mecus d'urxencias y lograran recuperal a respiración, sigún informó u direhtol du Ospital Xeral de Viena, Reinhard Krepler. Un elicóhteru de sarvamentu trasportó a Klestil á clínica.

Pur razón da farta d'ossíxenu cuntinuá non puieran us mecus descartal un danu permanenti du cerebru, eixu Krepler. U perigu pa a vía sería "inda pussibli y artu". Klesti ia estuvu dois vezis clínicamenti mortu. Pa disminuil au mássimu a carga pa u sei corpu y assina puel estabiliçal us seis pulmonis u presienti á síu postu nún soñu profundu artificial. Inclusu nu millol dus casus va dural esti estáu ú minus 14 días. Dispóis descenderá a súa temperatura suavementi. Klestil nun volvió au estáu de cuncencia desde que a perdera. "Estamus mui preocupaus, peru temus esperança".

Klestil sufri duna rara forma d'inflamación de pulmonis. A enfermeái començó n'otoñu de 1996 cun una atípica inflamación de pulmonis. N'aquela ocassión ubu de guardal cama varias semás.

 

AUSTRIA

El vigenti presidenti federal austriacu Thomas Klestil se debati ente la vía y la muerti. El setentiunañeru debió sel ranimáu dispués de dos paraes cardíaques. La primel de les paraes la sufrió nel su chalé de Hietzing, cerca de Viena. Los trab·ahaoris de seguredá prestun los primel aussilius cola ayúa dun defibrilaol. Con un elicóhteru de salvamentu h.ue lleváu a un ospital.

VIENA- Klestil sufrió esta mesma mañana nel su chalé de Hietzing, cerca de Viena una pará cardiaca. Los trab·ahaoris de seguredá prestun los primel aussilius cola ayúa dun defibrilaol. Solo dispués dessu llegun médicus d'urgencies y logrun recuperal la respiración, sigún informó'l direhtol del Ospital General de Viena, Reinhard Krepler. Un elicóhteru de salvamentu tresportó a Klestil a la clínica.

Por razón de la farta d'ossígenu continuá non púun los médicus descartal un dañu permanenti del cerebru, ihu Krepler. El perigru pa la vía sedríe "tuavía pussibli y artu". Klestil ya stuvu dos vezis clínicamenti muertu. Pa disminuil al mássimu la carga pal su cuerpu y assina puel estabiliçal los sus pulmonis el presidenti á síu puestu nun sueñu profundu artificial. Inclusu nel mehol de los casus va dural esti estáu al menus 14 díes. Dispués decenderá la su temperatura suavementi. Klestil nu volvió a l'estáu de concencia desque la perdiera. "Stamus mui preocupaus, peru tenemus esperancia".

Klestil sufri duna rara h.orma d'inflamación de pulmonis. La enfermedá cominció n'otoñu de 1996 con una atípica inflamación de pulmonis. N'aquella ocassión ubu de guardal camba varies selmanes.

 

colabora | destacáu | lenguas | istoria | xeografía | descargas | foru | publiciái | servicius | cuntahtu

©2004 iventia.com