IRAQ
L'escándalu de les tortures creci pa sel ya unu de los mayoris desastris de la política esteriol estauhuniensi. El "Washington Post" publicó oi una seri de nueves fotus, cuya crueldá y despreciu a la umanidá son difícilis de superal. ¿Sedrá Donald Rumsfeld el primel miembru de la gobielna Bush en cael por esti escándalu?
Nuna de les fotus domeña una sordáu meyanti una especi de correa pa perrus a un presu iraquí desnú. El diariu informó de que tiei más de 1000 tomes digitales que muestren sotrus maltratus ena prisión d'Abu Ghuraib. Otres fotus ensiñen presus desnús mientris stan esposaus a cambes o barrotes. Unu de los presus lleva una braga de muhel sob·ri la su cara.
Un presu iraquí informó de los abusus al serviciu árabi de la BBC. Dispués d'una pelea con un encargáu iraquí del centru cortun a tolos presus implicaus los ropahis con un cuchillu de cozina, sigún Hayder Sabbar Abd, que tamién h.ue entrevistáu pol "Herald Tribune". "Nus ihun que debíamus masturbarnus en direción d'una sordáu", sigún ihu a la BBC. Cuandu se negun a h.azelu furun pegaus. Ansí rumpióssi la su mandíbula, sigún él.
Finalmenti furun ataus con correes y obligaus a ladral. "Ellus debían silval, y nusotrus ladral comu perrus", ihu l'iraquí. Dispués, tolos implicaus tuvun de ponessi encima de los otrus. A l'entrevista añadió la BBC que nu h.ue pussibli verifical los datus de los testigus, peru paeci que les declaraciones de Abd coincidíen coles de les investigaciones del Ministeriu de Defensa estauhuniensi.
Abondes de les fotus, que furun grabaes en CD, circulaben por una basi estauhuniensi enos EHA y mostraben solamenti la vía normal del sordáu n'Iraq, funcionandu comu una especi "diariu fotográficu". Otres fotus nel CD, que ya furun mostraes ena caena CBS, disparun l'escándalu.
El "Post" informó de qu'el Pentágonu non h.izu casu de les peticiones de l'alministración de los EHA en Bagdá y del Ministeriu d'Assuntus Esterioris de preocupassi del problema colos presus. Dispués del propiu Powell tendría pedíu prontu y varies vezes, soltal el mássimu númberu de presus y tratal al restu correhtamenti.
Mentrestantu ihu la comissión pa los servicius secretus del Senáu de los EHA que tuavía nu abía nenguna prueba de que los agentis del serviciu d'inteligencia ordenaren los maltratus n'Abu Ghuraib.
Rumsfeld ena línea de fuegu
El Ministru de Defensa , Donald Rumsfeld, sta ca vezi más bahu la pressión populal, especialmenti des qu'apaeçun les últimes fotus. Comu primel políticu d'altu nivel en h.elu, essigió'l senaol demócrata Joe Biden la demissión del Rumsfeld. El miembru de la Comissión de Defensa del Senáu ihu que alguien tendría de sel responsabli poles aciones de los sus subordinaus. Nuna frasi pa recordal el passáu comu pilotu y istruhtol de vuelu de Rumsfeld dende 1954 h.asta 1957, ihu'l demócrata Biden: "cuandu un capitán toma tierra, y perdi'l su comandu, é igual si é culpabli o non". N'abondus comentarius de prensa pióssi la demissión del Rumsfeld.
El presidenti George Bush ihu al Rumsfeld sigún los reportahis de los meyus estauhuniensis que nu staba contentu pola su ahtuación. Ena comparecencia anti la Comissión de Defensa del Senáu esperan al Rumsfeld abondus senaoris disgustaus. Tos quiein sab·el por qué h.ue ocultáu tantu tiempu a la comissión. Tamién quiein sab·el si los sordaus h.izun to solus, o si furun comandaus por alguien.
Munchus senaoris stan comu'l Bush enfadaus por enterassi por mé los diarius de les fotus de presus maltrataus, y de non conocel el informi internu completu sob·ri los h.echus ena prisión d'Abu Ghuraib.
|