NOTICIAS
AHTUALIDÁ
OPINIÓN
ARCHIVU
RECURSUS
LENGUAS
ESTORIA
GEOGRAFÍA
DESCARGAS
DESTACAUS
FORU
DESTACÁU
IVENTIA
PUBLICIDÁ
TRAUCIONIS
CUNTAHTU
IVENTIA
ESTREMEÑU UNIFICÁU
 
XALIMEGU
 
PALRA D'EL REBOLLAL

ESTREMAÚRA

Cerca de la metá la pueb·lación vivi'n municipius de 5.000 a 100.000 abitantis, mientris que pocu más del 10% vivi'n localiais de más de 100.000. www.hoy.es

Cerca de la metá la pueb·lación estremeña, el 49,14%, cuncéntrassi'n pueb·lacionis d'ente 5.000 y 100.000 abitantis, el 37,96% en municipius cun menus de 5.000 abitantis y solo'l 12,88% vivi'n localiais de más de 100.000.

Sigún los datus de l'última revisión del pairón correspuendienti a 2003, Estremaúra cuenta cun 1.073.904 personas censás, de las que 407.733 residin en municipiu cun menus de 5.000 abitantis, 527.756 en localiais d'ente 5.000 y 100.000 abitantis y 138.415 en ciais cun más de 100.000 abitantis.

Nel análisi del Ministeriu d'Alministracionis Públicas del últimu pairón de 2003 costátassi que más del 85 pur cientu de los 8.109 municipius españolis (6.905) tiein menus de 5.000 abitantis, y solo'l 0,7 pur cientu (57) tiein más de 100.000 abitantis, anque nestus últimus se cuncentra'l 40,5 pur cientu de la pueb·lación española.

El Ministeriu achega la cunclusión nesti informi de qu'el mapa local español sta mu frammentáu y h.uertementi dessequilibráu. Destaca la "paradoha" de qu'España seya "una sociá mayoritariamenti urbana'n términus demográficus nun país mayoritariamenti rural en términus geográficus".

El Ministeriu aboga pola creación d'estruhturas supramunicipalis "h.uertis" y anguna h.orma d'associacionismu municipal qu'introuza economías d'escala "pa que la sussidiariá seya efehtiva".

Puel local

P'Alministracionis Públicas, el fracionamientu del mapa municipal, huntal frecuenti dessencuentru ente las comuniais autónomas y las diputacionis, staríe detrás del retrasu nel dessarrollu del puel local dientru'l processu de decentraliçación.

Esti h.echu hustificaríe, ena su opinión, la creación d'estruhturas supramunicipalis "h.uertis", al cunsieral que las essistentis h.asta agora - diputacionis, cabildus, comarcas, cunsehus insularis o mecanismus de gobielna metropolitana - "non siempri achegun l'ohetivu desseyáu". El Ministeriu cita comu ehemplu'l casu de las mancomuniais, que passun de las 165 essistentis en 1978 a 1.003 nel 2004, anque un 34% (350) nu presentun los sus presupuestus enus tres últimus añus, lu que suponi que carecin de toa vía ahtiva.

 

ESTREMAÚRA

Cerca da mitái da pobuación vivi'n municipius de 5.000 a 100.000 abitantis, mentras que poicu mais du 10% vivi'n localiais de mais de 100.000.

Cerca da mitái da pobuación estremeña, u 49,14%, cuncéntrassi'n pobuaciós d'entre 5.000 y 100.000 abitantis, u 37,96% en municipius cun menus de 5.000 abitantis y sólu'l 12,88% vivi'n localiais de más de 100.000.

Sigún us datus da última revisión du pairón correspondenti a 2003, Estremaúra conta cun 1.073.904 persoas censás, das que 407.733 residin en municipiu cun menus de 5.000 abitantis, 527.756 en localiais d'entre 5.000 y 100.000 abitantis y 138.415 en ciais cun mais de 100.000 abitantis.

Nu análisi du Ministeriu d'Alministraciós Públicas du últimu pairón de 2003 costátassi que mais du 85 pur centu dus 8.109 municipius españois (6.905) ten menus de 5.000 abitantis, y sólu u 0,7 pur centu (57) ten mais de 100.000 abitantis, inda que nestis últimus se cuncentra u 40,5 pur centu da pobuación española..

U Ministeriu chega á cunclusión nesti informi de que u mapa local español está mui frammentáu y fortementi dessequilibráu. Destaca a "paradoxa" de qu'España sexa "una sociái maioritariamenti urbana'n términus demográficus nún país maioritariamenti rural en términus geográficus".

U Ministeriu aboga pula creación d'estruhturas supramunicipais "fortis" y alguna forma d'associacionismu municipal qu'introuzca economías d'escala "pa que a sussidiariá sexa efehtiva".

Puel local

P'Alministraciós Públicas, u fracionamentu du mapa municipal, juntu au frecuenti dessencontru entre as comuniais autónomas y as diputaciós, estaría detrás du retrasu nu dessarrollu du puel local dentru du processu de descentraliçación.

Esti feitu justificaría, na súa opinión, a creación d'estruhturas supramunicipais "fortis", cunsierandu que as essistentis h.asta agó -diputaciós, cabildus, comarcas, cunsellus insularis o mecanismus de gubelnu metropolitanu - "non siempris achegaran u ojetivu dessejáu". U Ministeriu cita comu ehemplu u casu das mancomuniais, que passaran das 165 essistentis en 1978 a 1.003 nu 2004, inda que un 34% (350) nun presentaran us seis presupostus nus tres últimus anus, u que supoñi que carecin de toa vía ahtiva.

 

ESTREMAÚRA

Cerca de la metá la pueb·lación vivi'n municipius de 5.000 a 100.000 abitantis, mientres que pocu más del 10% vivi'n localidaes de más de 100.000. www.hoy.es

Cerca de la metá la pueb·lación estremeña, el 49,14%, cuncéntrassi'n pueb·laciones d'ente 5.000 y 100.000 abitantis, el 37,96% en municipius cun menus de 5.000 abitantis y solo'l 12,88% vivi'n localidaes de más de 100.000.

Sigún los datus de l'última revisión del pairón correspuendienti a 2003, Estremaúra cuenta cun 1.073.904 persones censaes, de las que 407.733 residin en municipiu cun menus de 5.000 abitantis, 527.756 en localidaes d'ente 5.000 y 100.000 abitantis y 138.415 en ciaes cun más de 100.000 abitantis.

Nel análisi del Ministeriu d'Alministraciones Públiques del últimu pairón de 2003 costátassi que más del 85 pur cientu de los 8.109 municipius españolis (6.905) tiein menus de 5.000 abitantis, y solo'l 0,7 pur cientu (57) tiein más de 100.000 abitantis, anque nestus últimus se cuncentra'l 40,5 pur cientu de la pueb·lación española.

El Ministeriu achega la cunclusión nesti informi de qu'el mapa local español sta mu frammentáu y h.uertementi dessequilibráu. Destaca la "paradoha" de qu'España seya "una sociá mayoritariamenti urbana'n términus demográficus nun país mayoritariamenti rural en términus geográficus".

El Ministeriu aboga pola creación d'estruhtures supramunicipales "h.uertes" y anguna h.orma d'associacionismu municipal qu'introuza economíes d'escala "pa que la sussidiariá seya efehtiva".

Puel local

P'Alministraciones Públiques, el fracionamientu del mapa municipal, huntal frecuenti dessencuentru ente les comunidaes autónomes y les diputaciones, staríe detrás del retrasu nel dessarrollu del puel local dientru'l processu de decentraliçación.

Esti h.echu hustificaríe, ena su opinión, la creación d'estruhtures supramunicipales "h.uertes", al cunsieral que les essistentes h.asta agora - diputaciones, cabildus, comarques, cunsehus insularis o mecanismus de gobielna metropolitana - "non siempri achegun l'ohetivu desseyáu". El Ministeriu cita comu ehemplu'l casu de les mancomunidaes, que passun de les 165 essistentes en 1978 a 1.003 nel 2004, anque un 34% (350) nu presentun los sus presupuestus enus tres últimus añus, lu que suponi que carecin de toa vía ahtiva.

 

colabora | destacáu | lenguas | istoria | xeografía | descargas | foru | publiciái | servicius | cuntahtu

©2004 iventia.com