Usare como página d'aniciu / añadire a favoritus ¿Non puôdis ve-la puvlicidá? Descarga Flash Player

La redi n'asturlheonés

POLÍTICA

Duelu televisáu nos EJA: ¿Kerry 1 - Bush 0?
El candidatu demócrata a la presidencia John Kerry tiên lhográu nel primer duelu televisáu cun George W. Bush un ciêrtu éssitu d'atención cula súa fhirmi crítica a la guerra n'Iraq.

 

01/10/2004 - Isto al menus señalun les encuôstes relámpagu fheithes poles cadenes de televisión americanes CNN, ABC y CBS pouco dempuôis del final del devati del juôvis pola nuôithi na Universidá de Miami (Florida). Toles cadenes viêrun a Kerry como'l vencedor del duelu. Tamiên la mayoría de comentaristes de televisión - inclusu na cadena conservadora Fox News - dixun que Kerry mantuvu una buôna figura.

Les encuôstes favorecin a Kerry

Un 46 por ciêntu de los encuôstaus nuna encuôsta llevada pola cadena CNN alcuôntrun que Kerry salióu meyhor paráu que Bush; a un 37 por ciêntu lhys prestóu más el presidenti. Según la encuôsta un 46 por ciêntu de los encuôstaus tiênin dempuôis de la primer confrontación de dambus candidatus una meyhor opinión de Kerry qu'enantes; un 21 por ciêntu dixun isso sobre Bush.

Un resultáu paecíu fhallóu la cadena CBS, pa la que unus 200 electoris tovía non decidíus fhuôrun entrugaus. Un 44 por ciêntu consideren a Kerry el ganador del duelu, un 26 por ciêntu a Bush. Según la encuôsta de la cadena ABC, Kerry tendríe síu meyhor pall 45 por ciêntu, pal 36 por ciêntu lo tendríe síu'l presidenti.

Kerry lhançóu nesti devati tan asperáu "grandis erroris nes estimaciones" na guerra d'Iraq. En vezi d'acorralare al verdadeiru atacanti de los Estaus Juñíus bin Ladin n'Afganistán, entróu'l país nuna guerra escontra l'Iraq cun datus falsus. Amás, nun havía un plan realista pal tiêmpu de posguerra, dixo Kerry nel devati, siguíu según los primeirus datus por alredor 50 millonis d'americanus.

Kerry tamiên defendióu'l dreithu a los ataquis preventivus

Los Estaus Juñíus carguen huôi cun un 90 por ciêntu de les baixes y un 90 por ciêntu de los custius, según Kerry. Él esfhuôrciarássi'n lhograre una más amplia juñión na lhuitha escontra'l terrorismu internacional y en termina-la guerra d'Iraq cun éssitu, isso dixo'l senador de Massachussetts. Sólo una política assina fhadrá d'América un lhugar más seguru. Sicassí, Kerry defhendióu tamiên el dreithu de los Estaus Juñíus a actuare ensín el permissu doutrus estaus o de les organizaciones internacionales.

Bush, qu'escuithava calláu y culos lavius muôrdíus les asseveraciones de Kerry, defhendióu vehementemente la guerra n'Iraq. Al mundiu lhy va meyhor huôi ensín Saddam Hussein, dixo. Bush culpóu a Kerry de cambiare d'opinión, porque dempuôis de tóu tamiên él votóu pola guerra nel Senáu. Los Estaus Juñíus necessiten un craru lideralgu nel que confiare.

La guerra n'Iraq fhuôra según Bush necessaria na lhuitha mundial contra'l terrorismu y contra l'esparzimiêntu de les armes de destrucción massiva. Les troupes americanes deixarán Iraq solo una vezi que los mesmus iraquís puôdan sere responsavlis de la súa propia seguridá, y de qu'el país seya lhivri y estavli. América devi siguire cula súa política ofensiva, dixo Bush.

Dambus partíus ven los devatis televisaus como decisoris en buôna midida de les elecciones. El sufragiu tendrá lhugar el 2 de noviêmbri.

 

Russia sta ca vegada más cerca dun régimin autoritariu
Políticus, científicus y intelectualis d'América y Europa apellarun a los xefis de goviêrnu y d'Estáu de la Juñión Europea y de la OTAN nuna missiva púvlica a reconoce-la súa política fhazia Russia como un fracasu, porque nun promociona la democracia nesti país.

30/09/2004 Los homis d'estáu siguin abraçando al presidenti russu Putin "pesiê a les creciêntes pruôves de qu'el país se dirigi na dirección equivocada y de que la súa estrategia na lhuitha escontra'l terrorismu possivilita tovía menus lhivertá", dizi l'escritu que fhuôi espuvlizáu'l miércolis. Na carta deixen los fhirmantis la súa "fhonda preocupación" sol fheithu de que los trágicus sucessus de Beslan fhuôran usaus pa entiêrrare más aún la democracia en Russia.

Una coalición más allá de los partíus

A los fhirmantis de la missiva pertenecin ente outrus los antigus primer ministrus italianu Amato y D'Alema, l'anterior xefi de goviêrnu suecu Bildt, numberosus políticus de la Europa de l'esti, como l'anterior presidenti checu Havel y los antigus ministrus d'Assuntus Esterioris Bartoszewski (Polonia) y Ilves (Estonia), l'antigu embaixador americanu na UN Holbrooke y los senadoris McCain y Biden, neoconservadoris intelectualis como Kristol y Fukuyama amás del filósofu francés Glucksmann.

El "checks and balances" destruyíu

Dende la l.legada al puôdere Putin tiên devilitáu la ya de por sí dévil democracia nes instituciones, escrivin los autoris. "Tiên curtiáu sistemáticamente lhivertá y independencia na prensa, tiên destruyíu'l sistema de "checks and balances" del sistema federal russu, tiên piêsl.láu ente reixes sistemáticamente a los opositoris políticus a voluntá, a los lhegítimus candidatus tacháus de les lhistes electorales, ONGs piêsl.laes y a los sous dirigentis deteníus, amás de devilitáu'l sistema de partíus políticus de Russia".

Dempuôis de l'assaltu cun refhenis n'Ossetia del Norti tiên anunciáu Putin una mayor centralización del puôdere y la toma de midíes que fhadrán dare a Rusia sigún la carta "un passu más na conversión del país nun régimin autoritariu".

 

Dolzenes de norcoreanus fhugin a la embaixada canadiênsi en Pekín
En Pekín prodúxossi una fhugida massiva: 44 persones buscun acuôyhida na embaixada canadiênsi. Yê'l mayor grupu dende la primer acción similar fhazi ya 3 anhus.

29/09/2004 Pekin - L'embaixador canadiênsi Joseph Caron informóu de qu'ente los afhugíus s'alcuôntren muyheres y ñenhus. Dalgunus staríen fheríus. Los norcoreanus escalun una verxa cun pinchus d'alredor tres metrus d'altu. Un afhugíu nun al.legóu l'outru lhau y fhuôi deteníu. Trátassi provavlemente de varies families, que tendríen preparáu la fhugida dende fhazi mesis.

Canada dará a los afhugíus "los cudiaus humanitarius y el respeitu a los dreithus humanus, alcuôrdi cula nuôstra práctica", dixo l'embaixador. Los afhugíus tendríen sobrepassáu la verxa por mé d'escales "construyíes a mano".

A diferencia de la embaixada alemana na calli d'enfrenti y outrus consulaus en Pekín, reithaçó la embaixada canadiênsi amestare amás de los altus barrotis tovía más verxes y alambri de púes. "Nós somus un país abiêrtu", dixo l'embaixador. "Nun queremus tresmitire'l sentimiêntu de que Canadá yê un país que queda tres varies barreres". La embaixada yê sigún él protegida na midida necessaria, "pero nun somus nengún puôstu militar".

Dende 2001 fhugiêrun ya varius ciêntus de coreanus que muôrrin de fhami y tortures nel sou país, fhuôrçaus a buscare territorius diplomátcus en China. Les alministraciones acostumen a devuôlvere a los deteníus fhasta la fronteira, onde lhys amenacien vexaciones y campus de trabayhu fhuôrçosu. En China vivin según estimaciones más de 150.000 norcoreanus escuôndíus.

 

Sarkozy quiêr que los francesis seyan consultaus
Tamiên en Francia fhórmassi una resistencia contra una possivli entrada na UE de Turquía. A diferencia del presidenti de l'Estáu Chirac, s'amuôssa'l ministru de financies Nicolas Sarkozy escépticu. Él essigi agora un referéndum sobre la entrada del país.

Minister Sarkozy: Vorbehalte gegen EU-Beitritt der Türkei

27/09/2004 París - una decisión dessa magnitú sólo puôi tomassi cuando'l puôblu francés tiên dau primer la sou opinión, dixo'l ministru ayeri nuna entevista de la cadena de televisión LCI.

Sarkozi tenía ya alvertíu enantes sobre la pertenencia de Turquía a la UE. Na entrevista deixó'l ministru de nuôvu les súes duvies acerca la entrada de Turquía, s'amuôssó sicassí dispuôstu a una possivli alhiancia ente la UE y Turquía. En nengún casu quiêr tresmitire la sensación a Turquía de que la reithacen, diz Sarkozy. Al contrariu qu'el sou ministru de financies s'espressó'l presidenti Jacques Chirac repetidamente'n favor de la condición de Turquía de miêmbru de la UE.


Alemania lhy sigui nes declaraciones

Tamiên n'Alemania sigui la discussión. Políticus dirigentis de la CDU-CSU (partíu conservador) y del FDP (lhiveralis) ya pronúnciáransi en contra de la incorporación completa de Turquía. La juñión política d'Europa sedríe según eillus assina inalcançavli, dixo Wolfgang Schäuble (CDU). La crítica nel comportamiêntu del partíu vino del responsavli d'esterioris de la CDU Volker Rühe.

Rühe dixo al "Financial Times Deutschland" que la CDU devía aceptare'l juiciu de la Comissión Europea y non difamare. Alvirtió a la xefa del partíu Angela Merkel d'utilizare'l mièu de la puôblación: "La CDU nun yê nenguna potencia mundial".


Turquía diz non al castigu de l'adulteriu

Cul fin de la reforma del códigu penal nel palramentu ensín la inclusión de la discutida cláusula penal escontra l'adulteriu dióu ayeri Turquía'l primer passu importanti na dirección de les converses d'entrada na UE. La reforma dalhys a les muyheres más dreithus y castiga más duramente les penes por maltratu.

 

 

  Sobre nós Avisu lhegal Opina Participa Puvlicidá Contacta nogu


© 2004 iventia.com. Tolos dreithus reservaus.