Filología:Propuesta ortográfica:Los dialeutus

De Asturlhionés unifhicáu
La revisión del 7 avi 2009 a les 15:30 por Admin (Alderique | contribuciones)
Saltar a: navegación, buscar
Calteníus de la Propuesta
Introdución

Los dialeutus

Vocalis
Diptongus
Vocalis fhinalis de singular
Vocalis fhinalis de plural
Otres vocalis fhinalis
Vocalis anicialis
Desendolqui d'uau i yodi
Fhormàs

Consonantis
Sonoràs y sordàs

Fhormàs vervalis

Vocavulariu

Autoris i Bibliografía
  • Asturlhionés (Astlhi. en mayúsculàs): se refier a tol dominiu asturlhionés en sintíu estrictu, ensín contar culos falaris d’influyencia (castellanus o galaicu-pertuesis, veya embaxo). Puei dividissi n'asturianu-lhionés i cántabru-estremeñu de fhorma general.


Asturianu-lhionés

  • asturianu (ast.): se refier a l’asturianu d’Asturiàs. Nél puedin distinguissi l’asturianu ocidental (ast.oc.) - incluyendo Babia i Llaciana, en Lhión -, l’asturianu central (ast.ce), basi de la norma escrita actual, i l’oriental (ast.or), fhasta los conceyhus de fala cántabra . El so estáu de conservación yê persaludavli en comparancia cul restu’l dominiu, mientres que la conciencia social del falanti non yê mala.
  • lhionés (lhi.): inclúi l’asturlhionés de l’Altu Bierçu (nel Baxu Bierçu fálassi gallegu) y Maragatería –tamién nomáu bierçanu (bier.), el senabrés (san.), dende Senabria dica los falaris rayanus de Guadramilés, Riodonés i de Petisqueira i Deilão, en Pertuàl, y el lhionés central (lhi.ce.) dende la frontera d’Asturiàs cun Lhión fhasta làs lhocalidais zamoranàs de cerca’l Dueru ena zona d’Aliste i Villarino tràs la Sierra. Consérvassi tamién el lhionés oriental (lhi.or.) en Valdeón i Sajambri al noresti, i ena Ribera del Dueru (Làs Arribàs) al sur, nel noroesti salmantinu. La conciencia social yê avondo peor que la d’Asturiàs i el númeru de falantis enverneci cul passu de los anhus, ensin qu’haiga relevu generacional.
  • mirandés (mir.) y sendinés (sen.): fálassi en conceyhus repartíus pelàs comarcàs pertuesàs de Miranda del Dueru, Vimiosu y Mogadueru. Tien reconocencia de lhingua junta'l pertués.

Cántabru-estremeñu

  • cántabru (can.): fálassi dende los conceyhus asturianus orientalis de Peña Mellera Alta i Baxa, Llanes i Ribadedeva, passando pela comarca de la Montaña Palentina, la comarca cántabra de Liébana i pela zona oriental del ríu Saja fhasta’l mar, si bien la su influyencia puei apreciassi en siguiendo la costa dica la frontera cul País Vascu. La su situación yê de castellanización avançada de làs generacionis más jóvenis y regressión de los rasgus propius, falta en dellos casus conciencia popular de falar una variedá independiente. El passiegu (pas.) yê una fala cántabra mui arcaiçanti, s’estiendi pela comarca del Pas dica la zona montañosa colhindanti cun Burgus. La conciencia nun yê bôna, pero l’estáu de conservación nun yê tampocu de dessapaición inmediata.
  • estremeñu (est.): comprendi los falaris de ciertàs zonàs de l’antigua Estremadura lhionesa i de la Tràssierra (làs actualis Salamanca i Cáceris respeutivamente). Se fala enàs comarcàs d’El Rebollar i lhíndis sur de Salamanca, i enàs comarcàs estremeñàs de Sierra de Gata, Hurdes, Guiju de Santa Bárbara, Valli d’Alagón y Riberus de Taju-Alagón, amás dotrus municipius colhindantis (altustremeñu oriental) i làs falàs de Berçocana i Mairoñera más al sur, de marcada influyencia asturlhionesa no fonético. Sólo los más vieyhus lu falàn i essisti una falta assoluta de conciencia lhingüística, devíu a la desconocencia de la essistencia i historia de l’asturlhionés ena Comunidá.

Falaris d’influyencia asturlhionesa:

Galaicu-pertuesàs

  • Fala d’entrambasauguàs (eon.): galaicu-pertués d’Asturiàs faláu ente l’Eo i el Navia (esceutu los conceyhus de Taramundi, Santiso de Abres, sur de A Veiga i la parroquia de Os Coutos d’Ibias, onde se fala gallegu esterior), amás de zonàs de Galicia i Lhión.
  • Fala de Xálima (xal.): galaicu-pertués de los conceyhus cacereñus d’Ellas, Sa Martín de Trevellu i Valverdi du Fresnu, d’influyencia cántabru-estremeña. La fala de Sa Martín, nomada mañegu, yê la más lhionesa de toàs.

Castellanàs

  • Castúo (cas.): cun esti ñomi desígnassi a los antiguus meyu i baxu estremeñu, güei falaris castellanus meridionalis d’influyencia lhionesa, uguañu falàs misturaàs cántabru-estremeñàs i castellanàs. Puei escuchassi a l’oesti de la vía de la Prata a partir del Taju dica la Sierra d’Aracena, en Huelva, mientres que a l’esti de la vía solo puedin goyissi restus d’influyencia.
  • Barranqueñu (bar.): variedá lhingüística fronteriza ente’l pertués i el baxu estremeñu, faláu ena lhocalidá de Barrancus, ena frontera lusu-española ena juntancia de làs fronteràs d’Estremadura y Andalucía.

Notes:

  1. Generalmente van preferissi làs fhormàs asturianàs centralis cuando se duldi ente variàs, pero enos casus de realización fonética de ciertàs fhormàs antiguàs (especialmente nel mirandés, lhionés o cántabru-estremeñu) van preferissi éstàs. Amás, enos grupus de más duna solución, si una dellàs yê compativli culàs outràs s’escueyhi la fhorma más lharga, de fhorma que pueda pronunciassi o ñon según el falanti. Si làs dos solucionis son incompativlis ena escritura, o bien s’escueyhi un grupu alternativu que señali la dobli possivilidá (plural fheminín -às) o s’escueyhi simplemente una dellàs.
  2. La sección de pronuncia preferida nun yê pa tóu momentu nel que se fala asturlhionés (isso diríe escontra l’ojetivu del mantenimientu de la riqueza lhingüística propia de ca región), sinón nel casu por exemplu de que quisiera fhazessi un meyu de comunicación n’audiu pa tol dominiu, momentu nel que fhadrá falta tamién un modelu de pronuncia a siguir.
  3. Enos elementus enos que nun s’entra nesta propuesta ortográfica yê en principiu -salvu possivlis olvíus - porque han sigui-la norma fhecha pola Academia de la Llingua Asturiana ena su Gramática.
  4. De cualquiera fhorma, esti escritu nun puei ser definitivu, pues ta algamáu por una sola persona i yê una de làs primeràs versionis, l.lena de fallus i necessitada d’infinidá d’adicionis i correcionis ensín duvia denguna. Yê’l tiempu el que dirá puliéndolu i el que havrá dizir si esta opción yêra la bôna, o yêra meyhor dexar que ca comunidá de falantis creara la su lhingua particular, opción más senciella i menus polémica.