Filología:Propuesta ortográfica:Vocavulariu

De Asturlhionés unifhicáu
La revisión del 7 avi 2009 a les 15:31 por Admin (Alderique | contribuciones)
(dif) ←Revisión anterior | Revisión actual (dif) | Revisión siguiente→ (dif)
Saltar a: navegación, buscar
Calteníus de la Propuesta
Introdución

Los dialeutus

Vocalis
Diptongus
Vocalis fhinalis de singular
Vocalis fhinalis de plural
Otres vocalis fhinalis
Vocalis anicialis
Desendolqui d'uau i yodi
Fhormàs

Consonantis
Sonoràs y sordàs

Fhormàs vervalis

Vocavulariu

Autoris i Bibliografía

-Mesis: Jeneru, Fhevreru, Marciu, Abril, Mayu, Juñu, Juliu, Agostu, Setiembri, Ochovri, Noviembri, Diziembri

-Díàs: Lhunis, Martis, Miércolis, Juevis, Vienris, Savadu, Domingu

- Lhingua. Se prefier esta fhorma porque, pesie a tar generalizada la fhorma “lhengua” i ser la fhorma “lhingua” vacilanti enàs zonàs onde se da (principalmente Asturiàs i Cantabria), la su etimología assina lo aconseyha (lhat. LINGUA).

- De la mesma forma, Lhión i lhionés, anque vacilantis frenta Lheón i lheonés, son propias de l'Asturlhionés i provavlemente el restu antigu frenta la pujancia del castellán.

- ¿Asturlhionés o asturianu? Anque paeça mentira, esti yê huôi ún de los provlemàs más importantis a los que s’enfrenta esta lhingua, el so ñomi. Nun primer momentu decanteme pol ñomi “asturianu”, de la mesma fhorma que Cataluña o Castiella dan nomi a làs sos lhinguàs esparzíàs fhaza’l sur. Ensin embargu, làs críticàs vienin (cun razón) de cántabrus i lhionesis. Devo aceutar que làs dos razonis que aporté nun primer momentu non tienin rigor sociolhingüísticu: per un lhau, el fhechu de que Asturiàs seya la comunidá cun mayor númeru de falantis, i pel otru la creyencia de que la lhingua ñació ellí.

En verdá nun yê correutu dende un puntu de vista social i históricu mirar sólo al númeru de falantis, o a la realidá actual (nel ámbitu internacional tien mayor reconocencia’l ñomi "Asturian", asturianu), sinón a la realidá histórica. Yê a traviés la influyencia del sustratu prelhatinu que se creó l’asturlhionés, pola distinta evolución del lhatín enos territorius del norti. Assina, cántabrus i ásturis (éstus repartíànsi polàs actualis Asturiàs, Lhión i Zamora) moldearun la lhingua fhasta algamar un dialeutu qu’esparziríàn pa fhaza’l sur por mé’l reinu astur-lhionés o lhionés, ca ún culos sos repobladoris. Yê dizir, anqu’el ñomi “asturianu” seya más popular n'Asturiàs i fhuera d'España, el casu yê que dientro la Península los ñomis “lhionés” i “asturlhionés” son los más emplegaus, “asturianu” yê un ñomi desconocíu i ayhenu, demasiáu modernu. Polo tanto, l’únicu términu que paeç aceutavli énte esta situación yê asturlhionés, i yê’l que usaré d’equí n’adelantre. Por otra parti, como bien señala Abel Pardo al respeutivi de lo “práctico” que me paecía’l ñomi ‘asturianu’ pa la lhingua común, pola falta de ñomis compuestus enos ñomis de lhinguàs internacionalis, “el serbocroata yê serbocroata i non hay nengún provlema”