Estremeñu sirragatinu
From Cantabru-Estremeñu
Javla del cántabru-estremeñu y dientru dél, de l'estremeñu.
Palráu enos municipius salmantinus d'Agallas, L'Alberca, Cespedosa d'Agadonis, Casillas de Floris, Juentiguinaldu, Mairoñal, Martiagu, Monsagru, Navasfrías, El Payu, Peñaparda, Robleda, El Sajugu, Serradilla del Llanu y Villasrubias; n'Estremadura, pálrassi n'Acebu, Aldehuela, Cadalsu, Caminumoriscu, Casaris de las Jurdis, Cillerus, Descargamaría, Gata, Jernán-Périç, Joyus, Ladrillar, Nuñumoral, Peralis del Puertu, La Pesga, Pinufranqueáu, Robledillu de Gata, Santibáñiç l'Altu, Torrecilla de los Ángelis, Torri de Don Miguel, Huélaga, Villamiel, Villasbuinas de Gata.
Contents |
Rajus lingüístivus:
Del cántabru-estremeñu
- Palatalización de -l en restus lessicaliçaus : llar, lludia, llera,...
- Fecháu de las vocalis -o,-e: trampusu, pirru, nigru, esti,...
- Aspiración general de F- inicial latina: jierru, jíu, jumu, jazel, joscu, juenti,...
- Aspiración del fonema antigu /x/ pur influyencia de l'aspiración de la F- inicial latina: caja, paja, roju,...
- Aspiración de los latinus -x- y -ss- : ejal, truji, baju
- Aspiración de los grupus -Cei-, -Gei- y -Lj- latinus: mujel, trabaju, cunceju,...
- Diptongación frecuenti: cuelmu, duelu, priessa, carueçu, alcuentral,...
- Palataliçación de la -n: ñuvi, ñú, ñogal, uñir, cañali,...
- Cunsirvación de l'antigua -e latina: redi, joci, jaci, cruci, veci, peci, sedi, vidi,...
- Mantinimientu d'antiguas aspiracionis: giernu, gielar, genciva, germanu,...
- Epéntesis de -yodi-: unturia, grancia, urnia, matancia, esperancia, atajarria,...
- Tendencia a la perda de las cunsunantis sonoras derivás de las surdas latinas: miéu, rendíu, tou, juéu, lau, Estremaúra, ...
- Caltenimientu del grupu -mb- latinu: pomba, lambel, lomba,...
- Cambiu del grupu -rl-: mielru, palral, calranca, chalra, bulra, pelra, cholritu,...
- Empregu de possessivu enantis de l'articulu: el mi jíu, la tu casa,...
- Terminación general y diminutivu: -in, -inu
De l'estremeñu:
- Aspiración de las s implosivas: carruh, casah, campuh,...
- Cunsirvación de las sunoras -z y -s frenta -c y -ss: caža, coža, vidinu, dorru, dagal,...
- En posición final toa -r cunviértissi en -l: jazel, rompel, leyel,...
- La l>r en ciertus grupus cunsunánticus: igresia, praça, craru, cumpril,...
- Jormas vervalis condicionalis: sedríe, hadríe, havríe,...
Propius
- Terminación general en -u, -i
- Restus lessicalizaus de F- anicial latina: fogal, fala,...
- s ápicu-coronal planu-cóncava
- Neutru de materia en lu, le/li
- Jormas aglutinás megu, tegu, segu, nogu, vogu
- Jormas vervalis juertis: jizun, trujun, carçun,...
- Plural jemininu -es y jormas vervalis -en, -es. Cuasi tolos palrantis vivus desta variedá (palra d'El Rebollal) tan nestus momentus emigraus.
- Plural jemininu general -as, -is
- Plural masculinu -us, -is
- Lessicaliçacionis cul prefiju aumentativu per- enas tierras salmantinas: percayíu, perjinchil, perjinchíu,...
- Cuntración: nel, ena, enu, enos, enas