Propuesta de comparación de variedades asturleonesas. Modificada por última vez por Didier Calin en septiembre de 2006 (vea la versión más reciente en Academia.edu)
Palras asturleonesas
- AST: asturianu, istú é, asturianu central,
- LLI: leonés, é izir, las palras de León y Zamora (bercianu, senabrés, alistanu,…) y Salamanca (las Arribes), amás l’asturianu ucidental
- CAN: cántabru, u seya, cantabriegu, montañés y passiegu, esti últimu indicándussi cuandu ocurri.
- EST: estremeñu, ena parti ucidental la provincia de Cáceris y nel sur de la provincia de Salamanca, ena comarca d’El Rebollar y alreoris, indicáu equí comu REB*
- MIR: mirandés, y tamién el sendinés
Rajus carauterísticus de l’asturleonés
Fonéticus
1) Cunsirvación de la /f-/ latina, comu tala en ast., lli. y mir., aspirá en /h/ en can. y est.:
- ast. fierro, falar, fíu, fumu, faer, fuerte, fonte
- lli. fierru, falare, fiyu, fumu, facer, fuerte/fuorte, fonte/fonti
- mir. fierro, falar, fillo, fumo, fazer, fuorte, fuonte
- can. jierru, jablar, jíu, jumu, jacer, juerti/juirti, juenti
- est. jierru, jablal, jíu, jumu, jazel, juerti, juenti
2) Diptongación (más generalizá qu’en castillanu) de la /e/ y /o/:
- ast. nueche, cueyo, afuego, priesa, sieglu, güei, aviéspora, duelgu, sienda, cuelmu, dientru, güeyu
- lli. nueite, afuerro/afuorro, apriesa, utueñu, fueya, piescu, dientru, güeyu
- can. nuechi, ugüeja, cueju, cuer, cuelmu, apriesa, miruellu, dientru, güeju, culiebra
- est. cuelmu, duelu, alcuentral, anuechecel, carueçu, priessa, dientru, niéspera, mielru, culiebra
- mir. priessa, gienro, castiello
3) Non diptongación, sobri tou en presencia duna nasal, piru tamién por assimilación n’otrus casus:
- ast./lli. fonte, ponte, defendo, semo, xelo, fosti
- can. sempri, jora, hosti
- est. mentris, perda, condu
- mir. benes, mentes, tenes
4) Cunsirvación del grupu latinu /mb/:
- ast./lli. llamber, palombu, llombu, camba
- can. lamber, palombera, lomba, camba
- est. lambel, pomba, lombu, lomba, camba
5) Trehormación de la /d/ latina anti cunsonanti en /l/:
- ast. yelsu, dulda, xulgar, dolce, trelce, lleldu
- lli. yelsu, dulda, xulgare
- can. yelsu, dieldu
- est. yelda, relva, julgal
6) Palatalización de la /l/ y de la /n/ en inicial:
- ast./lli. ñapla, ñeru, ñeve, ñuedu, ñube, lladre, llar, llingua, lleche/lleite, llume
- can. ñeru, ñal, ñevi, ñétoba, ñarru, añudar, llar, llargatu
- est. ñiu, ñial, ñú, ñevla, ñetu, ñuvi, ñogal, llal, lludia
- mir. lleite, lluna
7) Cierru generalizáu ondi’l castillanu tien /-o/ final, menus generalizáu ondi’l castillanu tien /-e/ final, y limitáu enas terminacionis castillanas /-os/ y /-es/:
- ast./lli./can./est./mir. tiempu, carru (mir. tiempo [tiempu])
- lli. en dellas palras, can. y est. calli, rompi
- lli. en dellas havlas can. pasiegu y est., gallus, carrus
- can. passiegu y est., callis, rompis
8) Cunsirvación de l’antigua /-e/ latina tres cunsonanti en final:
- ast. rede, pexe, tuse, sede
- lli. pexe, árbore, ciudade, falare
- can. redi, céspedi
- est. redi, peci, joci, cruzi, tossi, vozi
9) Epéntesis de /-i-/:
- ast./lli. aclariar, matancia, grancia, afumiar
- can. asubiar, varciar, escomencipiar, invistigancia, ajuntiar
- est. matancia, grancia, unturia, comencial
Morfología
1) Neutru:
- – Enas jormas ajetivalis
- ast. agua frío, pelo llargo
- can. augua fríu, lechi frescu
- – Enos pronombris
- lli. (Valdeón y Sahambri) la lleche lu traigo dempués
- est. (Salamanca) la lechi lu traigu dispués
2) artículu + possessivu:
- ast. la mio casa, los mios collacios
- lli. la mía casa, los mieos collacios
- can./est. la mi casa, los mis collacius
- mir. la mie casa, ls mius armanos
3) contraición de preposicionis y artículu:
- ast./lli./can./est. polos, mir. puls
- ast./lli./mir. na, can./est. ena
- ast./est. cola, lli./can. cona, mir. cula
4) deminutivu en –ín (o –inu)
Rajus qui s’alcuentran sólu en dalgunas palras
5) plural de los jemininus en /-es/ (caltiníu n’asturianu central, fala de San Ciprián y – jasta jaz dalgunus añus – ena palra del Rebollar)
- ast./reb. les cases blanques
6) pluscuamperfectu (caltiníu n’asturianu, leonés y mirandés)
- ast./lli. antayeri xintáramos sero
- mir. comíramos
7) sujuntivu juturu (caltiníu n’asturianu central, estremeñu y mirandés)
- ast. quedría que faláremos contigo
- est. quedríe que palrárimus tegu
- mir. quererie que falarmos cuntigo
Cumparancia morfológica
El Nombri
Masculinu
AST | LLI | CAN [PAS] | EST [REB] | MIR | |
en –u |
el fíu | el fiyu | el jíu* | el jíu/ l’iju | l filho |
los fíos | los fiyos /losfiyus | los jíos [los jíus]* | los jíus | ls filhos | |
en vocal |
l’home | l’home | l’hombri [l’hombri] | l’hombri | l home |
los homes | los homes | los hombres [los hombris] | los hombris | ls homes | |
en cunsonanti | el doctor | el doutor | el dotor | el dohtol | l doutor |
losdoctores | los doutores | los dotores [losdotoris] | los dohtoris | ls doutores |
* cun metafonía en passiegu: el cuniju / los conejus
Nótensi las diferencias:
ast. árbol, árboles, lli. árbore, árbores, est. arbu, arbu
Hemininu
AST | LLI | CAN [PAS] | EST [REB] | MIR | |
en –a |
la casa | la casa | la casa [la casä] | la casa | la casa |
les cases | las casas | las casas [las casäs] | las casas [lescases] | las casas | |
en vocal |
la fonte | la fonte | la juenti | la juenti | la fuônte |
les fontes | las fontes | las juentes [lasjuentis] | las juentis | las fuôntes | |
en cunsonanti | la muyer | la muyer | la mujer | la mujel | la mulhier |
lesmuyeres | les muyeres | las mujeres [lasmujeris] | las mujeris | lasmulhieres |
L’Ahetivu
Masculinu
AST | LLI | CAN [PAS] | EST [REB] | MIR | |
en –u |
el perru vieyu | el perru vieyu | el perru vieju | el perru vieju | l perro biêlho |
los perros vieyos | los perros vieyos/ los perrus vieyus | los perros viejos / los perrus viejus* | los perrus viejus | ls perros biêlhos | |
en vocal |
el prau verde | el prau verde | el prau verdi | el plau verdi | l prado berde |
los praos verdes | los praos verdes | los praos verdes [praus verdis] |
los plaus verdis | ls prados berdes | |
en cunsonanti | l’home feliz | l’home feliz | l’hombri feliz | l’hombri feliz | l home feliç |
los homes felices | los homes felices | los hombres felices [los hombris felicis] |
los hombris feliđis | ls homes felizes |
*cun metafonía en passiegu: el pirru cuntintu / los perrus contentus; gurdu / gordus
Hemininu
AST | LLI | CAN [PAS] | EST [REB] | MIR | |
en –a |
la casa nueva | la casa nueva/ nuova | la casa nueva [la casä nuevä] |
la casa nueva | la casa nuôba |
les cases nueves | las casas nuevas/ nuovas | las casas nuevas [las casäs nueväs ] |
las casas nuevas [les cases nueves] |
las casas nuôbas | |
en vocal |
la collor verde | la collor verde | la color verde/-i | la colol verdi | la color berde |
les tierres verdes | las tierras verdes | las tierras verdes [las tierräs verdis] |
las tierras verdis [les tierres verdis] |
las tierras berdes | |
en cunsonanti | la muyer feliz | la muyer feliz | la mujer feliz | la mujel feliz | la mulhier feliç |
les muyeres felices | las muyeres felices | las mujeres felices [las mujeris felicis] |
las mujerisfeliđis | las mulhieres felizes |
Neutru
AST | LLI | CAN [PAS] | EST [REB] | MIR | |
ahetivus | lleche bono | – | lechi güenu | – | – |
pronombris | la lleche lollevo | la lleite lu l.levo** | la lechi lu llevu | la lechi lu llevu* | – |
* nel estremeñu de Salamanca (CD. lu / CI. li)
** nel asturianu-leonés oriental de Valdeón y Sajambri (León) y quiciavis en Las Arribes del Dueru (CD. lu / CI. le)
Determinantis
L’artículu
AST | LLI | CAN [PAS] | EST [REB] | MIR | |
M. sg | el/l’ | el/l’, o | el/l’ | el/l’ | l |
F. sg | la/l’ | la/l’, a | la/l’ | la/l’ | la/l’ |
N. | lo | lu, le | lo/lu | lu, li | – |
M. pl | los | los | los | los | ls |
F. pl | les | las | las [läs] | las [les] | las |
El demostrativu
AST | LLI | CAN [PAS] | EST [REB] | MIR | |
M. sg | esti | esti | esti | esti | este/aqueste |
esi | esi | esi | essi | esse/aquesse | |
aquel(li) | aquel(li) | aquel | aquel | aquel |
AST | LLI | CAN [PAS] | EST [REB] | MIR | |
F. sg | esta | esta | esta | esta | esta/aquesta |
esa | esa | esa | essa | essa/aquessa | |
aquella | aquella | aquella | aquella | aqueilha |
AST | LLI | CAN [PAS] | EST [REB] | MIR | |
N | esto | estu | estu [ istu] | estu/istu | isto/aquisto |
eso | esu | esu [isu] | essu/issu | esso/aquesso | |
aquello | aquellu | aquellu [aquillu] | aquellu/aquillu | aqueilho |
AST | LLI | CAN [PAS] | EST [REB] | MIR | |
M. pl | estos | estos | estos [estus] | estus/istus | estes |
esos | esos | esos [esus] | essus/issus | essos/aquessos | |
aquellos | aquellos | aquellos[aquellus] | aquellus/aquillus | aqueilhos |
AST | LLI | CAN [PAS] | EST [REB] | MIR | |
F. pl | estes | estas | estas [estäs] | estas [estes] | estas/aquestas |
eses | esas | esas[esäs] | essas [esses] | essas/aquessas | |
aquelles | aquellas | aquellas[aquelläs] | aquellas[aquelles] | aqueilhas |
El possessivu
AST | LLI | CAN [PAS] | EST [REB] | MIR | |
M. sg | el mio perru | el mieu/míuperru | el mi perru | el mi perru | l miu perro |
F. sg | la mio casa | la mía casa | la mi casa | la mi casa | la mie/mi casa |
M. pl | los miosperros | los mieosperros | los mis perros/-us | los mis perrus | ls mius perros |
F. pl | les mios cases | las mías casas | las mis casas [läs mis casäs] |
las mis casas [les miscases] | las mies casas |
AST | LLI | CAN [PAS] | EST [REB] | MIR | |
M. sg | el to perru | el tou perru | el tu perru | el tu perru | l tou perro |
F. sg | la to casa | la tua casa | la tu casa | la tu casa | la tue/tu casa |
M. pl | los tos perros | los tous perros | los tus perros/-us | los tus perrus | ls tous perros |
F. pl | les tos cases | las tuas casas | las tus casas [läs tus casäs] |
las tus casas [les tus cases] | las tues casas |
AST | LLI | CAN [PAS] | EST [REB] | MIR | |
M. sg | el so perru | el sou perru | el su perru | el su perru | l sou perro |
F. sg | la so casa | la sua casa | la su casa | la su casa | la sue/sucasa |
M. pl | los sos perros | los sous perros | los sus perros/-us | los sus perrus | ls sous perros |
F. pl | les sos cases | las suas casas | las sus casas [läs sus casäs] |
las sus casas [les suscases] | las sues casas |
AST | LLI | CAN [PAS] | EST [REB] | MIR | |
1ª pl… | el nuesuperru | el nuesuperru [sen. el nuosu] |
el muestru/nuestruperru | el nuestruperru | l nuosso/ nussoperro |
2ª pl… | el vuesuperru | el vuesuperru [sen. el vuosu] |
el vuestru perru | el vuestruperru | l buosso/ bussoperro |
3ª pl… | el so perru | el sou perru | el su perru | el su perru | l sou perro |
Pronombris y complementus
Suhetu
AST | LLI | CAN [PAS] | EST [REB] | MIR | |
1sg | yo | you | yo | yo | you |
2sg | tu | tu | tú | tú | tu |
3sgM | él/elli | él/elli | él/elli | él | el |
3sgF | ella | eilla | ella | ella | eilha |
3sgN | ello | eillu | ello [illu] | ellu/illu | ilho |
1pl | nós/nosotros | nós/nosotros | nosotros/-us | nusotrus | nós |
2pl | vós/vosotros | vós/vosotros | vosotros/-us | vusotrus | bós |
3plM | ellos | eillos/ellus | ellos [illus] | ellus/illus | eilhes |
3plF | elles | eillas | ellas [elläs] | ellas [elles] | eilhas |
Cumplementu direutu
AST | LLI | CAN [PAS] | EST [REB] | MIR | |
1sg | me | me | me | me | me |
2sg | te | te | te/ti | te/ti | te |
3sgM | lu | lu | lu | lu | lo |
3sgF | la | la | la | la | la |
3sgN | lo | lu | lu | lu | lo |
1pl | mos/nos | nos | mos/nos [mus/nus] | mus/nus | mos |
2pl | vos | vos | vos [vus] | vus | bos |
3plM | los | los | los [lus] | los (posp.lus) | los |
3plF | les | las | las [läs] | las [les] | las |
Complementu indireutu
AST | LLI | CAN [PAS] | EST [REB] | MIR | |
sg | -y | -l.le/-y | le/li | le/li | le |
pl | -yos | -l.les/-ys | les [lis] | les/ lis | les |
Cumplementu huirti
AST | LLI | CAN [PAS] | EST [REB] | MIR | |
1° p. | mi/min | mi | mí | mí | mi |
2° p. | ti | ti | ti | ti | ti |
Hormas cula preposición cun
AST | LLI | CAN [PAS] | EST [REB] | MIR | |
1sg | conmigo/migo | conmigu | conmigu[migu] | cunmigu/megu | cumigo |
2sg | contigo/tigo | contigu | contigu [tigu] | cuntigu/tegu | cuntigo |
3sg | consigo/sigo | consigu | consigu[sigu] | cunsigu/segu | cunsigo |
1pl | nogu | ||||
2pl | vogu | ||||
3pl | consigo/sigo | consigu | consigu [sigu] | cunsigu/segu | cunsigo |
Cuntración en cántabru-estremeñu de pronombris direutus e indireutus:
lu | la | los | las | |
mus | mula | mula | mulos | mulas |
vus | vulu | vula | vulos | vulas |
Los indefiníus
(y dellas hormas alvervialis que provienin d’ellus)
AST | LLI | CAN [PAS] | EST [REB] | MIR |
pocu tiempu, poco |
poucu tiempu, poucu |
pocu tiempu, pocu [pucu] |
pocu tiempu, pocu |
poucotiempo, pouco |
abonda augua, augua abondo |
abonda agua, agua abonda |
abonda agua, agua abondu |
abonda agua, agua abonda |
|
bastante | bastante | bastanti | bastanti | bastante |
munchu tiempu, muncho |
muitu tiempu, munchu |
munchutiempu, munchu |
munchutiempu, munchu |
muitotiempo, muito |
demasiáu | demasiáu | demasiáu | demasiáu | |
tou, toda, too | tou, toda, tou | tou, toa, tou | tou, toa, tou | todo, toda, todo |
tantu tiempu, tanto |
tantu tiempu, tantu |
tantu tiempu, tantu |
tantu tiempu, tantu |
tantotiempo, tanto |
más | más/mais | más | más | más |
menos | menos/menus | menos[minus] | menus/minus | menos |
dalgún tiempu | dalgún tiempu | dalgún/ angún tiempu |
dalgún/ angún tiempu |
alguntiempo |
della xente | della xenti | della genti | abonda genti | dela giente |
nengún tiempu | nengún tiempu | nengún/ dengún tiempu |
nengún/ dengún tiempu |
ninguntiêmpo |
daquién/dalguien | daquién/dalguien | dalguien | dalguien | alguien |
dalgo/daqué | dalgo/daqué | angu/daqué | dalgu/argu | algo |
naide | naide | naidi | naidi | naide |
nada | nada | náa | na | nada |
cualesquiera | cualesquiera | cualesquiera | cualisquiera | qualquier |
cada | cada | cáa | ca | cada |
mesmu | mesmu | mesmu | mesmu | mesmo |
otru | outru | otru | otru | outro |
tal home, un home talu |
tal home, un home talu |
tal hombri, un hombri talu |
tal hombri, un hombri talu |
tal home |
dambos/ entrambos |
dambos/ entrambos |
dambos [-us]/ entrambos [-us] | dambus/ entrambus |
Cuntracionis tou + artículu
AST | LLI | CAN [PAS] | EST [REB] | MIR | |
+el | tol | tol | tol | tol | |
+la | tola | tola | tola | tola | |
+lo | tolo | tolu | tolo | tolu | |
+los | tolos | tolos | tolos | tolos | |
+las/les | toles | tolas | tolas [toläs] | tolas [toles] |
Cuntración cada + artículu
AST | LLI | CAN [PAS] | EST [REB] | MIR | |
+un | caún | caún | caún | – | |
+una | caúna | caúna | caúna | caúna | |
+unu | caúno | caúnu | caúnu | caúnu |
Alvervius
De lugar
AST |
LLI |
CAN [PAS] |
EST [REB] |
MIR |
equí
acá aquende |
eiquí
acá aquende |
equí acá |
equí acá |
aquí/eiquí
acá aquina |
ehí
allá ende |
ehí
allá ende |
ehí allá |
ehí allá |
alhinaende |
ellí
acullá alluende |
ellí aculláallende |
ellí aculláallende |
ellí aculláallende |
alhí/eilhí acolhá |
enriba arriba |
enriba arriba |
enriba arriba |
enriba arriba |
arriba |
embaxo
abaxo debaxo |
embaixu
abaixu debaixu |
embaju
abaju debaju |
embaju
abaju baju |
embaixo
debaixo |
fuera | fuera /sen. fuora |
juera [juira] | juera | fuôra |
dientro | dientru | dientru | dientru | drento |
delantre alantre |
delantre alantre |
delantri alantri |
delantri alantri |
delantre alantre |
detrás atrás |
detrás atrás |
detrás atrás |
detrás atrás |
datrás |
cerca/cerque | cerca/cerque | cerca[cerquä] | cerca | acerca |
lloñe | llonxe/lluenxe | lantón | de fiáu/lejus | longe |
De tiempu
AST |
LLI |
CAN [PAS] |
EST [REB] |
MIR |
enantes | enantias | endenantis/anantis | enantis | dantes |
agora | agora | abora/agora | agora | agora |
dempués llueu |
después llueu |
dimpués lueu |
endispués luegu |
adepuis/adespuis lhougo |
ayeri | ayeri | ayeri | ayel | onte |
güei | güei | hui | hoi | hoije |
mañana | mañana | mañana | mañana | manhana |
aína ceo |
aína ceu |
bastantina ceu |
aína | aina cedo |
sero/tarde | sero/tarde | tardi | tardi/çorondo | tarde |
siempre/siempres | siempres | sempri | siempris | siempre |
dacuando a vegás |
dacuandu a veces |
alicuandu a vegás |
a vezis | a las bezes |
nunca enxamás |
nunca enxamás |
nunca enjamás |
nunca enjamás |
nunca |
yá | yá | ya | ya | yá |
entovía/entá | tovía/entovía | entovía/entá | entuavía | inda |
anguaño | ogañu | ogañu | huguañu | astanho |
entós/entóncenes | entoncias | entós/entóncenes | altoncis/antoncis | anton/antonces |
De mou
AST |
LLI |
CAN [PAS] |
EST [REB] |
MIR |
bien meyor |
bien meyor |
bien mejor |
bien mejol |
biên melhor |
mal peor |
mal pior |
mal pior |
mal piol |
mal pior |
apriesa | apriesa | apriesa | apriessa | depriêssa |
ansí/asina | asín | asina/ansina | ansí/assina/assín | assí |
dafechu | dafeitu | deajechu | dafeito |
D’ahirmación y negación
AST |
LLI |
CAN [PAS] |
EST [REB] |
MIR |
sí | sí | sí | sí | si |
non | non | non/no | no/non | nó |
nun… | nun… | nu… | nu… | nun… |
tamién | tamién | tamién | tamién | tamien |
tampoco | tampoucu | tampocu[tampucu] | tampocu | tampouco |
De dulda
AST |
LLI |
CAN [PAS] |
EST [REB] |
MIR |
acaso
quiciás/quiciabes guapamente |
acasu
quiciás/quiciabes guapamente |
acasu quiciás/[quiciábis] |
acasu
quiziás comoná |
acauso
talveç cumo quier
|
Vervus
Vervus Regularis en -a
AST | LLI | CAN [PAS] | EST [REB] | MIR | |
presenti | falo | falo | jablo/-u | palru | falo |
fales | falas | jablas [jabläs] |
palras [palres] |
falas | |
fala | fala | jabla | palra | fala | |
falamos | falamus/-os | jablamos/-us | palramus | falamos | |
faláis | falades/-áis | jabláis | palráis | falais | |
falen | falan | jablan | palran [palren] |
fálan | |
imperfeutu | falaba | falaba | jablaba | palraba | falaba |
falabes | falabas | jablabas [jablabäs] |
palrabas [palrabes] |
falabas | |
falaba | falaba | jablaba | palraba | falaba | |
falábamos /falábemos |
falábamus | jablábamos /-us |
palrábamus | falábamos | |
falabais /falabeis |
falábades /falabais |
jablabais | palrabais | falábades | |
falaben | falaban | jablaban | palraban [palraben] | falaban | |
|
|
|
|
|
|
indefiníu | falé | faléi | jablé | palré | falei |
falasti/falesti | falesti | jablasti | palrasti | faleste | |
faló | falóu | jabló | palró | falou | |
falemos | falemus /-os |
jablamos /-us |
palramus | falemos | |
falastis/falestis | falestis | jablastis | palrastis | falestes | |
falaron | falonun/falorun /falonen | jablaren /-in |
palrarun /palrun |
falórun | |
huturu | falaré | falaréi | jablaré | palraré | falarei |
falarás | falarás | jablarás | palrarás | falarás | |
falará | falará | jablará | palrará | falará | |
falaremos | falaremus /-os |
jablaremos /-us |
palraremus | falaremos | |
falaréis | falaredes /-éis |
jablaréis | palraréis | falareis | |
falarán | falarán | jablarán | palrarán | falaran | |
condicional | falaría | falarié | jablaría | palraríe | falarie |
falaríes | falariés | jablarías | palraríes | falaries | |
falaría | falarié | jablaría | palraríe | falarie | |
falaríamos /-íemos |
falariemus | jablaríamos /-us |
palraríemus | falariemos | |
falaríais | falariedes | jablaríais | palraríeis | falariedes | |
falaríen | falarién | jablarían | palraríen | falarien | |
suhuntivu presenti | fale | fale | jabli | palri | fale |
fales/-as | fales | jables/-is | palris | fales | |
fale | fale | jabli | palri | fale | |
falemos | falemus /-os |
jablemos /-us |
palremus | falemos | |
faléis | faledes /-éis |
jabléis | palréis | faleis | |
falen/-an | falen | jablen/-in | palrin | fálen | |
suhuntivu imperfeutu | falara | falara | jablara | palrara/-assi | falasse |
falaras | falaras | jablaras | palraras /-assis |
falasses | |
falara | falara | jablara | palrara/-assi | falasse | |
faláramos | faláramus | jabláramos /-us |
palráramus /-ássimus |
falássemos | |
falarais | falárades /-ais |
jablarais | palrarais /-assis |
falássedes | |
falaran | falaran | jablaran | palraran /-assin |
falássen | |
suhuntivu huturu |
falare | falare | jablari | palrari | falar |
falares | falares | jablares/-is | palraris | falares | |
falare | falare | jablari | palrari | falar | |
faláremos | faláremos | jabláremos /-us |
palrárimus | falarmos | |
falareis | falareis | jabláreis | palraris | falardes | |
falaren | falaren | jablaren | palrarin | faláren | |
imperativu | fala | fala | jabla | palra | fala |
falái | falái/falade | jablái | palrái | falai | |
infinitivu | falar | falare | jablar | palral | falar |
gerundiu | falando | falando | jablandu | palrandu | falando |
participiu | faláu, -ada, -aos, -aes |
faláu, -ada, -aos, -adas |
jabláu, -áa, -aos, -áas |
palráu, -á, -áus, -ás |
falado,-ada,
-ados, -adas |
Irregularis
Vervu andar
AST | LLI | CAN [PAS] | EST [REB] | MIR | |
andar | andare | andar | andal | ||
indefiníu 1. sg | anduvi/andevi | andéi | anduvi | anduvi | |
2. sg | anduvisti /-iesti | anduviesti | anduvisti | anduvisti | |
3.sg | anduvo/andevo | anduvu | anduvu | anduvu |
Vervu dar
AST | LLI | CAN [PAS] | EST [REB] | MIR | |
dar | dare | dar | dal | dar | |
presenti 1. sg | doi/do | doi | doi | doi | dou |
indefiníu 1. sg | di | di | di | di | dei |
2. sg | disti/diesti | diesti | disti | disti | deste |
3. sg | dio | diu | dio | dio | dou |
1. pl | dimos/diemos | diemus/-os | dimos/dimus | dimus | demos |
3. pl | dieron | dionun/diorun | dierin | dierun | dórun |
suhuntivu 1. sg | dea | dea | dea/dé | dé | deia |
Vervu tar
AST | LLI | CAN [PAS] | EST [REB] | MIR | |
tar | tare | tar | tal | star | |
presente 1. sg | toi/to | toi | toi | toi | stou |
indefiníu 1. sg | tuvi/tevi | tuvi | tuvi | tuvi | stube |
2. sg | tuvisti/-iesti | tuviesti | tuvisti | tuvisti | stubiste |
3. sg | tuvo | tuvu | tuvu | tuvu | stubo |
suxuntivu 1. sg | tea | tea | te | te | steia
|
Vervus Regularis en -e
AST | LLI | CAN [PAS] | EST [REB] | MIR | |
presenti | llambo | llambo | lambo/-u | lambu | como |
llambes | llambes | lambes/-is | lambis | comes | |
llambe | llambe | lambi | lambi | come | |
llambemos | llambemus /-os |
lambemos /-us |
lambemus | comemos | |
llambéis | llambedes /-éis | lambéis | lambéis | comeis | |
llamben | llamben | lambin | lambin | comen | |
imperfeutu | llambía | llambié | lambía | lambía | comie |
llambíes | llambiés | lambías [/-íäs] |
lambías [/-íes] |
comies | |
llambía | llambié | lambía | lambía | comie | |
llambíemos | llambiemus /-os |
lambíamos | lambíamos | comiemos | |
llambíeis | llambiedes | lambíais | lambíais | comiedes | |
llambíen | llambién | lambían | lambían [/-íen] |
comien | |
indefiníu | llambí | llambí | lambí | lambí | comi |
llambiesti /-isti |
llambiesti | lambisti | lambisti | comiste | |
llambió | llambiéu | lambió | lambió | comiu | |
llambiemos | llambiemus /-os |
lambimos /-us |
lambimus | comimos | |
llambiestis | llambiestis | lambistis | lambistis | comistes | |
llambieron | llambiorun /-onun |
lambiorin | lambierun | comírun | |
suh. pres. | llamba | llamba | lamba | lamba | coma |
llambas | llambas | lambas | lambas | comas | |
llamba | llamba | lamba | lamba | coma | |
llambamos | llambamus /-os |
lambamos /-us |
lambamus | cómamos | |
llambáis | llambades /-áis |
lambáis | lambáis | cómades | |
llamban | llamban | lamban | lamban | cóman | |
imperativu | llambi | llambi | lambi | lambi | come |
llambéi | llambéi/-ede | lambéi | lambéi | comei | |
infinitivu | llamber | llambere | lamber | lambel | comer |
gerundiu | llambiendo | llambiendo | lambendu /-indu |
lambiendu | comendo |
participiu | llambíu, -ida, -íos, -íes |
llambiéu,
-ida, -ieos, -idas |
lambíu, -ía, -íos, -ías |
lambíu, -ía, -íus, -ías |
comido, -ida, -idos, -idas |
Vervus irregularis
Vervu ser
AST | LLI | CAN [PAS] | EST [REB] | MIR | |
ser | sere | ser | sel | ser | |
presente | soi/so | sou | ero/soi | soi/eru | sou |
yes | yes/yias/sos | eris | eris | sós | |
ye | ye/yia | es/é | é | yê | |
somos | somus/semus /-os |
semos/-us | somus | somos | |
sois | sodes/sois | sois | sois | sodes | |
son | son | son | son | son | |
imperf. sg | yera | yera | era | era | era |
2. sg | yeres | yeras | eras [eräs] | eras [eres] | eras |
1. pl | yéramos | yéramus/-os | éramos/-us | éramus | éramos |
indefiníu | fui | fui | jui | jui | fui |
fuesti/fuisti /fosti |
fuesti/fuisti /fosti |
juisti/hosti | juisti | fustes | |
foi/fo | fuei/foi | juei [jui] | jue | fui | |
fuemos/fomos | fuemus/fomus | juimos/-us | juimus | fumos | |
fuestis | fuestis/fostis | juistis/jostis | juistis | fustes | |
fueron/foron | fuerun/fuenun/ forun/fonun |
juerin | jurun | húrun | |
huturu 1. sg | sedré | seréi | sedré | sedré | serei |
2. sg | sedrás | sedrás/serás | sedrás/serás | sedrás/serás | serás |
|
|
|
|
|
|
suh. pr. | seya/sía | seya/sía | sía/seya | seya | seya |
suh. imp. | fuera/fora | fuera/fora | juera/jora | juera/juessi | fusse |
imperativu | sé | sé | sé | sé | se |
2. pl. | sei | sei | sei | sei | sei |
Vervu (antigu) fazer
AST | LLI | CAN [PAS] | EST [REB] | MIR | |
facer/faer | facere | jacer | jazel | fazer | |
presenti | faigo/fago | faigo | jago/-u | jagu | fago |
faes | faces | jaces/-is | jazis | fais | |
fai | faz | jaz | jazi | fai/faç | |
facemos/faemos | facemus | jacemos/-us | jazemus | fazemos | |
facéis/faéis | facéis | jacéis | jazéis | fazeis | |
faen | facen | jacin | jazin | fáien/fázen | |
indef. 1. sg | fici/fixi | fici | jici | jizi | fiç |
2. sg | fixisti/fixesti | ficisti | jicisti | jizisti | faziste |
3. sg | fixo | fizu | jizu | jizu | fizo |
hut. 1. sg | fadré/fairé | fadréi | jadré | jazré/jairé | fazerei |
suh. 1. sg | faiga/faga | faiga | ja(i)ga | jaiga | faga |
imperativu | fai | fai | jai | jai | fai |
gerundiu | faciendo/fayendo | faciendo | jaciendu | jiziendu | fazendo |
participiu | fechu | feitu | jechu | jechu | feito |
Vervus irregularis en -e
Aver
AST | LLI | CAN [PAS] | EST [REB] | MIR | |
haber | habere | haber | habel | haber | |
pres.1 sg | he | hei | he | he | hei |
2. sg | has | has | has | has | hás |
3. sg | hai | hai | ha | ha | há |
1. pl | hemos/habemos | hemus | hemos/-us | habemus | hemos |
indef. 1 sg | hebi/hubi | hubi | hubi | hubi | hoube |
3. sg | hebo/hubo | hubu | hubu | hubu | houbo |
suh. 1 sg | haya/heba | haiga | haya | haya/haiga | haba/haia |
gerundiu | habiendo | habiendo | habiendu | hubiendu | habendo |
Puer
AST | LLI | CAN [PAS] | EST [REB] | MIR | |
poder | podere | poder [puer] | puel | poder | |
pres. 1 sg | pueo | puedo | pueo | pueu | puodo |
2. sg | pues | puedes | pues | pueis | puodes |
3. sg | pue | puede | pue/puei | puei | puode |
indef. 1 sg | pudi | pudi | pudi | púi | pude |
hut. 1 sg | podré | podréi | podré | puiré | poderei |
suh. 1. sg | puea | paiga | puea | puea | puoda |
Poner
AST | LLI | CAN [PAS] | EST [REB] | MIR | |
poner | ponere | poner | ponel | poner | |
pres. 1sg | pongo | pongo | pongo/-u | pongu | pongo |
indef. 1 sg | punxi | punxi | pusi | pusi | pus |
hut. 1 sg | pondré | pondréi | pondré | pondré | ponerei |
suh. . sg | ponga | ponga | ponga | ponga | ponga |
gerundiu | poniendo | poniendo | ponendu | pusiendu | ponendo |
participiu | puestu | puestu | puestu | puestu | puôsto |
Querer
AST | LLI | CAN [PAS] | EST [REB] | MIR | |
querer | querere | querer | querel | querer | |
pres. 1. sg | quiero | quiero | quiero/-u [quiru] | quieru | quiero |
2. sg | quies | quieres | quies | quieris/quieis | quieres |
3. sg | quier | quier | quier | quiei | quier |
indef. 1. sg | quixi | quixi | quisi | quisi | quije |
hut. 1. sg | quedré | quedréi | quedré | quedré | quererei |
gerundiu | queriendo | queriendo | querendu | quisiendu | querendo |
Saber
AST | LLI | CAN [PAS] | EST [REB] | MIR | |
saber | sabere | saber | saBel | saber | |
pres. 1 sg | sé | sei | sé | sé | sei |
inde. 1 sg | supi | supi | supi | supi | soube |
suh. 1 sg | sepa | sepa | sepa | sepa | saba |
gerundiu | sabiendo | sabiendo | sabendu | supiendu | sabendo |
Tener
AST | LLI | CAN [PAS] | EST [REB] | MIR | |
tener | tenere | tener | tenel | tener | |
pres. 1 sg | tengo/teo/to | teo | teo/tengu | tengu | tengo |
2. sg | tienes | ties/tienes | ties | tieis | tenes |
3. sg | tien | tien | tien/tie | tiei/tie | ten |
indef. 1 sg | tevi/tuvi | tuvi | tuvi | tuvi | tube |
hut. 1 sg | tendré | tendréi | tendré | tendré | tenerei |
suh. . sg | tenga | tenga | tea/tenga | tenga | tenga |
gerundiu | teniendo | teniendo | tenendu | tuviendu | tenendo |
Trayer
AST | LLI | CAN [PAS] | EST [REB] | MIR | |
trayer | trayere | trayer | trael | traer/traier | |
pres. 1 sg | traigo/trayo | trayo | trayo/-u | traigu | trago/traio |
3. sg | trai | trai | trai | trai | trai |
indef. 1 sg | traxi | traxi | traji | truji | troixe/truxe |
3. sg | traxo | traxu | traju/triju | truju | troixo/truxo |
suh. 1 sg | traiga/traya | traya | traya | traiga | traiga/traia |
suh. . sg | tenga | tenga | tea/tenga | tenga | tenga |
gerundiu | teniendo | teniendo | tenendu | tuviendu | tenendo |
Vervu ver
AST | LLI | CAN [PAS] | EST [REB] | MIR | |
ver | vere | veer | vel | ber | |
pres. 3 sg | ve | ve | vei | vei | bei |
participiu | vistu | vistu | vistu | vistu | bisto/bido |
Nota. ast., lli. y can. coyer/coger y correr tresjorman en posición juerti la /o/ en /ue/: cueyo/cueju, cuei/cueji cuerro, cuerre/cuer.
L’est. nu lu jaz: coji, corri)
Vervus regularis en -i
AST | LLI | CAN [PAS] | EST [REB] | MIR | |
presenti | apurro | espurro | apurro/-u | apurru | chubo |
apurres | espurres | apurres/-is | apurris | chubes | |
apurre | espurre | apurri | apurri | chube | |
apurrimos | espurrimus | apurrimos/-us | apurrimus | chubimos | |
apurrís | espurrides/-ís | apurrís | apurrís | chubis | |
apurren | espurren | apurren/-in | apurrin | chubin | |
imperf 1 sg | apurría | espurrié | apurría | apurría | chubie |
indef. 1 sg | apurrí | espurrí | apurrí | apurrí | chubi |
suh. 1 sg | apurra | espurra | apurra | apurra | chuba |
imperativu | apurri | espurri | apurri | apurri | chube |
apurríi | espurride/-íi | apurríi | apurrí | chubi | |
infinitivu | apurrir | espurrir | apurrir | apurril | chubir |
gerundiu | apurriendo | espurriendo | apurriendu | apurriendu | chubindo |
participiu | apurríu, -ida, -íos, -íes |
espurríu,
-ida, -íos, -idas |
apurríu, -ía, -íos [íus], -ías |
apurríu, -ía, -íus, -ías |
chubido, -ida, -idos, -idas |
Vervus irregularis
Izir
AST | LLI | CAN [PAS] | EST [REB] | MIR | |
dicir | dicire | icir | izil | dezir | |
pres. 1 sg | digo | digo | (d)igo/-u | igu | digo |
2. sg | dices | dices | (d)ices/-is | izis | dizes |
3. sg | diz | diz | (d)iz | izi | diç |
indef. 1 sg | dixi | dixi | (d)iji | iji | dixe |
3. pl | dixeron | dixorun/-onun | (d)ijerin | ijun | dezírun |
suh. 1 sg | diga | diga | (d)iga | iga | diga |
hut. 1 sg | diré | diréi | (d)iré | iré | dezirei |
imperativu | di | di | di | í | diç |
gerundiu | diciendo | diciendo | (d)icendu | ijiendu | dezindo |
participiu | dichu | ditu/dichu | (d)ichu | ichu | dito |
Dir
AST | LLI | CAN [PAS] | EST [REB] | MIR | |
presenti | dir | dire | dir | dil | ir |
voi/vo | voi | voi | voi | bou | |
vas | vas | vas | vas | bás | |
va | va | va | va | bai | |
vamos | vamus/-os | vamos/-us | vamus | bamos | |
vais | vais | vais | vais | ides | |
van | van | van | van | ban | |
imperf.1 sg | diba | diba | diba | diba | iba |
indef. 1 sg | fui | fui | juí | jui | fui |
2. sg | fuesti/fosti | fuesti | juesti/josti | juisti | fuste |
3. sg | foi/fo | foi/fo | jue [jui] | jue | fui |
suxuntivu 1. sg | vaya/vaiga | vaiga | vaiga | vaiga | baia |
suh. imp. | fuera | fuera | juera/jora | juera/juessi | fusse |
imperativu | ve | ve | ve | ve | bai |
díi | dide/díi | díi | dí | ide |
Venir
AST | LLI | CAN [PAS] | EST [REB] | MIR | |
venir | venire | venir | venil | benir | |
pres. 1. sg | vengo | vengo | vengo/-u | vengu | bengo |
2. sg | vienes | vienes | vienes/-is | vienis | benes |
3. sg | vien | vien | vien | vieni | ben |
indef. 1 sg | vini | vini | vini | vini | bin |
hut. 1 sg | vendré | vendréi | vendré | vendré | benerei |
suh. 1 sg | venga | venga | venga | venga | benga |
imperativu | ven | ven | ven | ven | ben |
gerundiu | viniendo | viniendo | viniendu | viniendu | benindo |
Preposicionis y cunjuncionis
Las Preposicionis
Munchas son idénticas al castillanu, peru:
ast. ante/énte, so ast. cabo/co, lli. cabu/cau (castellán “al lado de“), est. caBu ast./lli. per ast./lli. sobro/sobru ast./lli./can./est. escontra, ensin, ente, tres, fasta/hasta, hacia/hazia/haza/azaast./lli./can./est./mir. dende/dendi/des, pa
Cuntracionis de las preposicionis
a
Cumu en castillanu: a+el>al
(y en mirandés, a+ls>als)
cun
AST | LLI | CAN [PAS] | EST [REB] | MIR | |
+el | col | col | col [cul] | cul | cul |
+la | cola | cona | cona [cula] | cula | cula |
+lo | colo | conu | cono [culu] | culu | cul |
+los | colos | conos | colos [culos] | culos | culs |
+las/les | coles | conas | colas [culäs] | culas [cules] | culas |
de
Cumu en castillanu: de+el>del, peru tamién apostrófassi ante vocal: ast. d’home lli. d’iviernu can. d’ésti est. d’arcaldi
AST | LLI | CAN [PAS] | EST [REB] | MIR | |
+un | dun | dun | dun | ||
(d’una) | (d’una) | dũa | |||
+unu | dún/dunu | dunu | dun | ||
+unus | dunos/dunus | dunus | duns | ||
(d’unas) [(d’unäs)] | (d’unas) [(d’unes)] | dũas | |||
+él | dél | dél | del | ||
+ella | della | della | deilha | ||
+ellu | dellu | dellu | del | ||
+ellus | d’ellos/dellus | dellus | deilhes | ||
+ellas | d’ellas [delläs] | dellas [delles] | deilhas |
en
en apostrófassi tamién ante vocal:
ast. n’Uviéu lli. n’Abelgas can. n’Abanillas est. n’Alagón
AST | LLI | CAN [PAS] | EST [REB] | MIR | |
+el | nel | nel | nel | nel | ne l/no |
+la | na | na | ena | ena | na |
+lo | no | nu | eno/enu | enu | no |
+los | nos | nos | enos | enos | ne ls/nos |
+las/les | nes | nas | enas | enas [enes] | nas |
+esti… | nesti | nesti | nesti | nesti | |
+esi… | nesi | nesi | nesi | nessi | |
+aquel… | naquel | naquel | naquel | naquel | |
+él | nél | nél | nél | nél | |
+ella | nella | nella | nella | nella | |
+ello | nello | nellu | nello | nellu | |
+ellos | nellos | nellos | nellos/nellus | nellus | |
+ellas | nelles | nellas | nellas[nelläs] | nellas [nelles] | |
+un… | nún | nún | nun | nun | nun |
+una | nuna | nuna | nuna | nuna | nũa |
+unu | nún/nuno | nunu | nún/nunu | nunu | nun |
+unos | nunos | nunos | nunos/nunus | nunus | nuns |
+unas | nunes | nunas | nunas [nunäs] | nunas [nunes] | nũas |
pa
pa pierdi la vocal y apostrófassi ante palavras entamandu cula vocal –a.
ast. p’Asturies lli. p’aguapecere can. p’algamar est. p’arriba
con l’artículu: pa+el> pal
per
AST | LLI | |
+el | pel | pel |
+la | pela | pela |
+lo | pelo | pelu |
+los | pelos | pelos |
+les/las | peles | pelas |
+equí | pequí | pequí |
+ehí | pehí | pehí |
+ende | pende | pende |
+ellí | pellí | pellí |
+allá | pellá | pellá |
+enriba | penriba | penriba |
+embaxo | pembaxo | pembaixu |
por
AST | LLI | CAN [PAS] | EST [REB] | MIR | |
+el | pol | pol | pol [pul] | pol/pul | pul |
+la | pola | pola | pola [pula] | pola/pula | pula |
+lo | polo | polu | polu [pulu] | polu/pulu | pul |
+los | polos | polos | polos/polus[pulus] | polos/pulos | puls |
+les/las | poles | polas | polas [puläs] |
polas/pulas [poles/pules] |
pulas |
Las cunhuncionis
AST | LLI | CAN [PAS] | EST [REB] | MIR |
o | ou | o | u | ou |
nin | nin/nen | ni | nin | nin/nien |
anque | onque | anque | anque/manque | anque |
onde/u | onde/u | ondi/o/u | ondi/undi | onde |
demientres | demientras | mientras | mentris/mientris | mentes |
Autoris
Didier Calin curlyfroggy(arroba)hotmail.com. Berlín, Alemania, juniu 2006
Licencia

Can: Las versionis web desti archivu son livris pa cualisquiera usus cun reconocencia del su autor. Pregúntinus pa dotrus usus.
En: Las versiones web de este archivo son libres para cualquier uso con reconocimiento de su autor. Pregúntenos para otros usos.
En:The Web versions of this file are free for any use with attribution. Ask for other uses.