Cumparancia de l’asturleonés, escritura tradicional (Didier Calin, 2006)

Propuesta de comparación de variedades asturleonesas. Modificada por última vez por Didier Calin en septiembre de 2006 (vea la versión más reciente en Academia.edu)

Palras asturleonesas

  1. AST: asturianu, istú é, asturianu central,
  2. LLI: leonés, é izir, las palras de León y Zamora (bercianu, senabrés, alistanu,…) y Salamanca (las Arribes), amás l’asturianu ucidental
  3. CAN: cántabru, u seya, cantabriegu, montañés y passiegu, esti últimu indicándussi cuandu ocurri.
  4. EST: estremeñu, ena parti ucidental la provincia de Cáceris y nel sur de la provincia de Salamanca, ena comarca d’El Rebollar y alreoris, indicáu equí comu REB*
  5. MIR: mirandés, y tamién el sendinés

Rajus carauterísticus de l’asturleonés

Fonéticus

1) Cunsirvación de la /f-/ latina, comu tala en ast., lli. y mir., aspirá en /h/ en can. y est.:

ast. fierro, falar, fíu, fumu, faer, fuerte, fonte
lli. fierru, falare, fiyu, fumu, facer, fuerte/fuorte, fonte/fonti
mir. fierro, falar, fillo, fumo, fazer, fuorte, fuonte
can. jierru, jablar, jíu, jumu, jacer, juerti/juirti, juenti
est. jierru, jablal, jíu, jumu, jazel, juerti, juenti

2) Diptongación (más generalizá qu’en castillanu) de la /e/ y /o/:

ast. nueche, cueyo, afuego, priesa, sieglu, güei, aviéspora, duelgu, sienda, cuelmu, dientru, güeyu
lli. nueite, afuerro/afuorro, apriesa, utueñu, fueya, piescu, dientru, güeyu
can. nuechi, ugüeja, cueju, cuer, cuelmu, apriesa, miruellu, dientru, güeju, culiebra
est. cuelmu, duelu, alcuentral, anuechecel, carueçu, priessa, dientru, niéspera, mielru, culiebra
mir. priessa, gienro, castiello

3) Non diptongación, sobri tou en presencia duna nasal, piru tamién por assimilación n’otrus casus:

ast./lli. fonte, ponte, defendo, semo, xelo, fosti
can. sempri, jora, hosti
est. mentris, perda, condu
mir. benes, mentes, tenes

4) Cunsirvación del grupu latinu /mb/:

ast./lli. llamber, palombu, llombu, camba
can. lamber, palombera, lomba, camba
est. lambel, pomba, lombu, lomba, camba

5) Trehormación de la /d/ latina anti cunsonanti en /l/:

ast. yelsu, dulda, xulgar, dolce, trelce, lleldu
lli. yelsu, dulda, xulgare
can. yelsu, dieldu
est. yelda, relva, julgal

6) Palatalización de la /l/ y de la /n/ en inicial:

ast./lli. ñapla, ñeru, ñeve, ñuedu, ñube, lladre, llar, llingua, lleche/lleite, llume
can. ñeru, ñal, ñevi, ñétoba, ñarru, añudar, llar, llargatu
est. ñiu, ñial, ñú, ñevla, ñetu, ñuvi, ñogal, llal, lludia
mir. lleite, lluna

7) Cierru generalizáu ondi’l castillanu tien /-o/ final, menus generalizáu ondi’l castillanu tien /-e/ final, y limitáu enas terminacionis castillanas /-os/ y /-es/:

ast./lli./can./est./mir. tiempu, carru (mir. tiempo [tiempu])
lli. en dellas palras, can. y est. calli, rompi
lli. en dellas havlas can. pasiegu y est., gallus, carrus
can. passiegu y est., callis, rompis

8) Cunsirvación de l’antigua /-e/ latina tres cunsonanti en final:

ast. rede, pexe, tuse, sede
lli. pexe, árbore, ciudade, falare
can. redi, céspedi
est. redi, peci, joci, cruzi, tossi, vozi

9) Epéntesis de /-i-/:

ast./lli. aclariar, matancia, grancia, afumiar
can. asubiar, varciar, escomencipiar, invistigancia, ajuntiar
est. matancia, grancia, unturia, comencial

Morfología

1) Neutru:

– Enas jormas ajetivalis

ast. agua frío, pelo llargo
can. augua fríu, lechi frescu
– Enos pronombris

lli. (Valdeón y Sahambri) la lleche lu traigo dempués
est. (Salamanca) la lechi lu traigu dispués

2) artículu + possessivu:

ast. la mio casa, los mios collacios
lli. la mía casa, los mieos collacios
can./est. la mi casa, los mis collacius
mir. la mie casa, ls mius armanos

3) contraición de preposicionis y artículu:

ast./lli./can./est. polos, mir. puls
ast./lli./mir. na, can./est. ena
ast./est. cola, lli./can. cona, mir. cula

4) deminutivu en –ín (o –inu)

Rajus qui s’alcuentran sólu en dalgunas palras

5) plural de los jemininus en /-es/ (caltiníu n’asturianu central, fala de San Ciprián y – jasta jaz dalgunus añus – ena palra del Rebollar)

ast./reb. les cases blanques

6) pluscuamperfectu (caltiníu n’asturianu, leonés y mirandés)

ast./lli. antayeri xintáramos sero
mir. comíramos

7) sujuntivu juturu (caltiníu n’asturianu central, estremeñu y mirandés)

ast. quedría que faláremos contigo
est. quedríe que palrárimus tegu
mir. quererie que falarmos cuntigo

Cumparancia morfológica

El Nombri

 

Masculinu

AST LLI CAN [PAS] EST [REB] MIR

en –u
el fíu el fiyu el jíu* el jíu/ l’iju filho
los fíos los fiyos /losfiyus los jíos [los jíus]* los jíus ls filhos

en vocal
l’home l’home l’hombri [l’hombri] l’hombri home
los homes los homes los hombres [los hombris] los hombris ls homes
en cunsonanti el doctor el doutor el dotor el dohtol doutor
losdoctores los doutores los dotores [losdotoris] los dohtoris ls doutores

* cun metafonía en passiegu: el cuniju / los conejus

Nótensi las diferencias:
ast. árbolárboles, lli. árboreárbores, est. arbuarbu

 

Hemininu

AST LLI CAN [PAS] EST [REB] MIR

en –a
la casa la casa la casa [la casä] la casa la casa
les cases las casas las casas [las casäs] las casas [lescases] las casas

en vocal
la fonte la fonte la juenti la juenti la fuônte
les fontes las fontes las juentes [lasjuentis] las juentis las fuôntes
en cunsonanti la muyer la muyer la mujer la mujel la mulhier
lesmuyeres les muyeres las mujeres [lasmujeris] las mujeris lasmulhieres

 

L’Ahetivu

 

Masculinu

AST LLI CAN [PAS] EST [REB] MIR

en –u
el perru vieyu el perru vieyu el perru vieju el perru vieju l perro biêlho
los perros vieyos los perros vieyos/ los perrus vieyus los perros viejos / los perrus viejus* los perrus viejus ls perros biêlhos

en vocal
el prau verde el prau verde el prau verdi el plau verdi l prado berde
los praos verdes los praos verdes los praos verdes
[praus verdis]
los plaus verdis ls prados berdes
en cunsonanti l’home feliz l’home feliz l’hombri feliz l’hombri feliz l home feliç
los homes felices los homes felices los hombres felices
[los hombris felicis]
los hombris feliđis ls homes felizes

*cun metafonía en passiegu: el pirru cuntintu / los perrus contentusgurdu / gordus

 

Hemininu

AST LLI CAN [PAS] EST [REB] MIR

en –a
la casa nueva la casa nueva/ nuova la casa nueva
[la casä nuevä]
la casa nueva la casa nuôba
les cases nueves las casas nuevas/ nuovas las casas nuevas
[las casäs nueväs ]
las casas nuevas
[les cases nueves]
las casas nuôbas

en vocal
la collor verde la collor verde la color verde/-i la colol verdi la color berde
les tierres verdes las tierras verdes las tierras verdes
[las tierräs verdis]
las tierras verdis
[les tierres verdis]
las tierras berdes
en cunsonanti la muyer feliz la muyer feliz la mujer feliz la mujel feliz la mulhier feliç
les muyeres felices las muyeres felices las mujeres felices
[las mujeris felicis]
las mujerisfeliđis las mulhieres felizes

 

Neutru

AST LLI CAN [PAS] EST [REB] MIR
ahetivus lleche bono lechi güenu
pronombris la lleche lollevo la lleite lu l.levo** la lechi lu llevu la lechi lu llevu*

* nel estremeñu de Salamanca (CD. lu / CI. li)
** nel asturianu-leonés oriental de Valdeón y Sajambri (León) y quiciavis en Las Arribes del Dueru (CD. lu / CI. le)

Determinantis

L’artículu

AST LLI CAN [PAS] EST [REB] MIR
M. sg el/l’ el/l’, o el/l’ el/l’ l
F. sg la/l’ la/l’a la/l’ la/l’ la/l’
N. lo lu, le lo/lu luli
M. pl los los los los ls
F. pl les las las [läs] las [les] las

 

El demostrativu

AST LLI CAN [PAS] EST [REB] MIR
M. sg esti esti esti esti este/aqueste
esi esi esi essi esse/aquesse
aquel(li) aquel(li) aquel aquel aquel

 

AST LLI CAN [PAS] EST [REB] MIR
F. sg esta esta esta esta esta/aquesta
esa esa esa essa essa/aquessa
aquella aquella aquella aquella aqueilha

 

AST LLI CAN [PAS] EST [REB] MIR
N esto estu estu [ istu] estu/istu isto/aquisto
eso esu esu [isu] essu/issu esso/aquesso
aquello aquellu aquellu [aquillu] aquellu/aquillu aqueilho

 

AST LLI CAN [PAS] EST [REB] MIR
M. pl estos estos estos [estus] estus/istus estes
esos esos esos [esus] essus/issus essos/aquessos
aquellos aquellos aquellos[aquellus] aquellus/aquillus aqueilhos

 

AST LLI CAN [PAS] EST [REB] MIR
F. pl estes estas estas [estäs] estas [estes] estas/aquestas
eses esas esas[esäs] essas [esses] essas/aquessas
aquelles aquellas aquellas[aquelläs] aquellas[aquelles] aqueilhas

 

El possessivu

AST LLI CAN [PAS] EST [REB] MIR
M. sg el mio perru el mieu/míuperru el mi perru el mi perru l miu perro
F. sg la mio casa la mía casa la mi casa la mi casa la mie/mi casa
M. pl los miosperros los mieosperros los mis perros/-us los mis perrus ls mius perros
F. pl les mios cases las mías casas las mis casas
[läs mis casäs]
las mis casas [les miscases] las mies casas

 

AST LLI CAN [PAS] EST [REB] MIR
M. sg el to perru el tou perru el tu perru el tu perru l tou perro
F. sg la to casa la tua casa la tu casa la tu casa la tue/tu casa
M. pl los tos perros los tous perros los tus perros/-us los tus perrus ls tous perros
F. pl les tos cases las tuas casas las tus casas
[läs tus casäs]
las tus casas [les tus cases] las tues casas

 

AST LLI CAN [PAS] EST [REB] MIR
M. sg el so perru el sou perru el su perru el su perru l sou perro
F. sg la so casa la sua casa la su casa la su casa la sue/sucasa
M. pl los sos perros los sous perros los sus perros/-us los sus perrus ls sous perros
F. pl les sos cases las suas casas las sus casas
[läs sus casäs]
las sus casas [les suscases] las sues casas

 

AST LLI CAN [PAS] EST [REB] MIR
1ª pl… el nuesuperru el nuesuperru
[sen. el nuosu]
el muestru/nuestruperru el nuestruperru l nuosso/ nussoperro
2ª pl… el vuesuperru el vuesuperru
[sen. el vuosu]
el vuestru perru el vuestruperru l buosso/ bussoperro
3ª pl… el so perru el sou perru el su perru el su perru l sou perro

Pronombris y complementus

Suhetu

AST LLI CAN [PAS] EST [REB] MIR
1sg yo you yo yo you
2sg tu tu tu
3sgM él/elli él/elli él/elli él el
3sgF ella eilla ella ella eilha
3sgN ello eillu ello [illu] ellu/illu ilho
1pl nós/nosotros nós/nosotros nosotros/-us nusotrus nós
2pl vós/vosotros vós/vosotros vosotros/-us vusotrus bós
3plM ellos eillos/ellus ellos [illus] ellus/illus eilhes
3plF elles eillas ellas [elläs] ellas [elles] eilhas

 

Cumplementu direutu

AST LLI CAN [PAS] EST [REB] MIR
1sg me me me me me
2sg te te te/ti te/ti te
3sgM lu lu lu lu lo
3sgF la la la la la
3sgN lo lu lu lu lo
1pl mos/nos nos mos/nos [mus/nus] mus/nus mos
2pl vos vos vos [vus] vus bos
3plM los los los [lus] los (posp.lus) los
3plF les las las [läs] las [les] las

 

Complementu indireutu

AST LLI CAN [PAS] EST [REB] MIR
sg -y -l.le/-y le/li le/li le
pl -yos -l.les/-ys les [lis] les/ lis les

 

Cumplementu huirti

AST LLI CAN [PAS] EST [REB] MIR
1° p. mi/min mi mi
2° p. ti ti ti ti ti

 

Hormas cula preposición cun

AST LLI CAN [PAS] EST [REB] MIR
1sg conmigo/migo conmigu conmigu[migu] cunmigu/megu cumigo
2sg contigo/tigo contigu contigu [tigu] cuntigu/tegu cuntigo
3sg  consigo/sigo consigu   consigu[sigu] cunsigu/segu  cunsigo
1pl       nogu  
2pl       vogu  
3pl consigo/sigo  consigu  consigu [sigu] cunsigu/segu cunsigo 

Cuntración en cántabru-estremeñu de pronombris direutus e indireutus:

lu la los las
mus mula mula mulos mulas
vus vulu vula vulos vulas

 

Los indefiníus

(y dellas hormas alvervialis que provienin d’ellus)

AST LLI CAN [PAS] EST [REB] MIR
pocu tiempu,
poco
poucu tiempu,
poucu
pocu tiempu,
pocu [pucu]
pocu tiempu,
pocu
poucotiempo,
pouco
abonda augua,
augua abondo
abonda agua,
agua abonda
abonda agua,
agua abondu
abonda agua,
agua abonda
bastante bastante bastanti bastanti bastante
munchu tiempu,
muncho
muitu tiempu,
munchu
munchutiempu,
munchu
munchutiempu,
munchu
muitotiempo,
muito
demasiáu demasiáu demasiáu demasiáu
tou, toda, too tou, toda, tou tou, toa, tou tou, toa, tou todo, toda, todo
tantu tiempu,
tanto
tantu tiempu,
tantu
tantu tiempu,
tantu
tantu tiempu,
tantu
tantotiempo,
tanto
más más/mais más más más
menos menos/menus menos[minus] menus/minus menos
dalgún tiempu dalgún tiempu dalgún/
angún
 tiempu
dalgún/
angún
 tiempu
alguntiempo
della xente della xenti della genti abonda genti dela giente
nengún tiempu nengún tiempu nengún/
dengún
 tiempu
nengún/
dengún
 tiempu
ninguntiêmpo
daquién/dalguien daquién/dalguien dalguien dalguien alguien
dalgo/daqué dalgo/daqué angu/daqué dalgu/argu algo
naide naide naidi naidi naide
nada nada náa na nada
cualesquiera cualesquiera cualesquiera cualisquiera qualquier
cada cada cáa ca cada
mesmu mesmu mesmu mesmu mesmo
otru outru otru otru outro
tal home,
un home talu
tal home,
un home talu
tal hombri,
un hombri talu
tal hombri,
un hombri talu
tal home
dambos/
entrambos
dambos/
entrambos
dambos [-us]/ entrambos [-us] dambus/
entrambus
 

 

Cuntracionis tou + artículu

AST LLI CAN [PAS] EST [REB] MIR
+el tol tol tol tol  
+la tola tola tola tola  
+lo tolo tolu tolo tolu  
+los tolos tolos tolos tolos  
+las/les toles tolas tolas [toläs] tolas [toles]  

 

Cuntración cada + artículu

AST LLI CAN [PAS] EST [REB] MIR
+un caún caún caún  
+una caúna caúna caúna caúna  
+unu caúno caúnu caúnu caúnu  

Alvervius

De lugar

AST

LLI

CAN [PAS]

EST [REB]

MIR

equí

acá
acó

aquende

eiquí

acá
iquina

aquende

equí
acá
equí
acá
aquí/eiquí

acá

aquina

ehí

allá
alló

ende

ehí

allá
illana

ende

ehí
allá
ehí
allá
alhinaende
ellí

acullá
aculló

alluende

ellí
aculláallende
ellí
aculláallende
ellí
aculláallende
alhí/eilhí
acolhá
enriba
arriba
enriba
arriba
enriba
arriba
enriba
arriba

arriba
embaxo

abaxo

debaxo

embaixu

abaixu

debaixu

embaju

abaju

debaju

embaju

abaju

baju

embaixo

debaixo

fuera fuera 
/sen. fuora
juera [juira] juera fuôra
dientro dientru dientru dientru drento
delantre
alantre
delantre
alantre
delantri
alantri
delantri
alantri
delantre
alantre
detrás
atrás
detrás
atrás
detrás
atrás
detrás
atrás
datrás
cerca/cerque cerca/cerque cerca[cerquä] cerca acerca
lloñe llonxe/lluenxe lantón de fiáu/lejus longe

 

De tiempu

AST

LLI

CAN [PAS]

EST [REB]

MIR

enantes enantias endenantis/anantis enantis dantes
agora agora abora/agora agora agora
dempués
llueu
después
llueu
dimpués
lueu
endispués
luegu
adepuis/adespuis
lhougo
ayeri ayeri ayeri ayel onte
güei güei hui hoi hoije
mañana mañana mañana mañana manhana
aína
ceo
aína
ceu
bastantina
ceu
aína aina
cedo
sero/tarde sero/tarde tardi tardi/çorondo tarde
siempre/siempres siempres sempri siempris siempre
dacuando
a vegás
dacuandu
a veces
alicuandu
a vegás
a vezis a las bezes
nunca
enxamás
nunca
enxamás
nunca
enjamás
nunca
enjamás
nunca
ya ya
entovía/entá tovía/entovía entovía/entá entuavía inda
anguaño ogañu ogañu huguañu astanho
entós/entóncenes entoncias entós/entóncenes altoncis/antoncis anton/antonces

 

De mou

AST

LLI

CAN [PAS]

EST [REB]

MIR

bien
meyor
bien
meyor
bien
mejor
bien
mejol
biên
melhor
mal
peor
mal
pior
mal
pior
mal
piol
mal
pior
apriesa apriesa apriesa apriessa depriêssa
ansí/asina asín asina/ansina ansí/assina/assín assí
dafechu dafeitu deajechu   dafeito

D’ahirmación y negación

AST

LLI

CAN [PAS]

EST [REB]

MIR

si
non non non/no no/non
nun… nun… nu… nu… nun…
tamién tamién tamién tamién tamien
tampoco tampoucu tampocu[tampucu] tampocu tampouco

 

De dulda

AST

LLI

CAN [PAS]

EST [REB]

MIR

acaso

quiciás/quiciabes
seique

guapamente

acasu

quiciás/quiciabes
seique

guapamente

acasu
quiciás/[quiciábis]
acasu

quiziás

comoná

acauso

talveç

cumo quier

 

 

Vervus

Vervus Regularis en -a

AST LLI CAN [PAS] EST [REB] MIR
presenti falo falo jablo/-u palru falo
fales falas jablas
[jabläs]
palras
[palres]
falas
fala fala jabla palra fala
falamos falamus/-os jablamos/-us palramus falamos
faláis falades/-áis jabláis palráis falais
falen falan jablan palran
[palren]
fálan
         
imperfeutu falaba falaba jablaba palraba falaba
falabes falabas jablabas
[jablabäs]
palrabas
[palrabes]
falabas
falaba falaba jablaba palraba falaba
falábamos
/falábemos
falábamus jablábamos
/-us
palrábamus falábamos
falabais
/falabeis
falábades
/falabais
jablabais palrabais falábades
falaben falaban jablaban palraban [palraben] falaban

 

 

 

 

 

indefiníu falé faléi jablé palré falei
falasti/falesti falesti jablasti palrasti faleste
faló falóu jabló palró falou
falemos falemus
/-os
jablamos
/-us
palramus falemos
falastis/falestis falestis jablastis palrastis falestes
falaron falonun/falorun /falonen jablaren
/-in
palrarun
/palrun
falórun
         
huturu falaré falaréi jablaré palraré falarei
falarás falarás jablarás palrarás falarás
falará falará jablará palrará falará
falaremos falaremus
/-os
jablaremos
/-us
palraremus falaremos
falaréis falaredes
/-éis
jablaréis palraréis falareis
falarán falarán jablarán palrarán falaran
         
condicional falaría falarié jablaría palraríe falarie
falaríes falariés jablarías palraríes falaries
falaría falarié jablaría palraríe falarie
falaríamos
/-íemos
falariemus jablaríamos
/-us
palraríemus falariemos
falaríais falariedes jablaríais palraríeis falariedes
falaríen falarién jablarían palraríen falarien
         
suhuntivu presenti fale fale jabli palri fale
fales/-as fales jables/-is palris fales
fale fale jabli palri fale
falemos falemus
/-os
jablemos
/-us
palremus falemos
faléis faledes
/-éis
jabléis palréis faleis
falen/-an falen jablen/-in palrin fálen
         
suhuntivu imperfeutu falara falara jablara palrara/-assi falasse
falaras falaras jablaras palraras
/-assis
falasses
falara falara jablara palrara/-assi falasse
faláramos faláramus jabláramos
/-us
palráramus
/-ássimus
falássemos
falarais falárades
/-ais
jablarais palrarais
/-assis
falássedes
falaran falaran jablaran palraran
/-assin
falássen
         
suhuntivu
huturu
falare falare jablari  palrari falar
falares falares jablares/-is  palraris falares
falare falare jablari palrari falar
faláremos faláremos jabláremos
/-us 
palrárimus falarmos
falareis falareis jabláreis  palraris falardes
falaren falaren jablaren palrarin faláren
         
imperativu fala fala jabla palra fala
  falái falái/falade jablái palrái falai
infinitivu falar falare jablar palral falar
gerundiu falando falando jablandu palrandu falando
participiu faláu, -ada, 
-aos, -aes
faláu, -ada,
-aos, -adas
jabláu, -áa,
-aos, -áas
palráu, -á,
-áus, -ás
falado,-ada,

-ados,

-adas

 

Irregularis

 

Vervu andar

AST LLI CAN [PAS] EST [REB] MIR
andar andare andar andal  
indefiníu 1. sg anduvi/andevi andéi anduvi anduvi  
2. sg anduvisti /-iesti anduviesti anduvisti anduvisti  
3.sg anduvo/andevo anduvu anduvu anduvu  

 

Vervu dar

AST LLI CAN [PAS] EST [REB] MIR
dar dare dar dal dar
presenti 1. sg doi/do doi doi doi dou
indefiníu 1. sg di di di di dei
2. sg disti/diesti diesti disti disti deste
3. sg dio diu dio dio dou
1. pl dimos/diemos diemus/-os dimos/dimus dimus demos
3. pl dieron dionun/diorun dierin dierun dórun
suhuntivu 1. sg dea dea dea/ deia

 

Vervu tar

AST LLI CAN [PAS] EST [REB] MIR
tar tare tar tal star
presente 1. sg toi/to toi toi toi stou
indefiníu 1. sg tuvi/tevi tuvi tuvi tuvi stube
2. sg tuvisti/-iesti tuviesti tuvisti tuvisti stubiste
3. sg tuvo tuvu tuvu tuvu stubo
suxuntivu 1. sg tea tea te te steia

 

Vervus Regularis en -e

AST LLI CAN [PAS] EST [REB] MIR
presenti llambo llambo lambo/-u lambu como
  llambes llambes lambes/-is lambis comes
  llambe llambe lambi lambi come
  llambemos llambemus
/-os
lambemos
/-us
lambemus comemos
  llambéis llambedes /-éis lambéis lambéis comeis
  llamben llamben lambin lambin comen
           
imperfeutu llambía llambié lambía lambía comie
  llambíes llambiés lambías
[/-íäs]
lambías
[/-íes]
comies
  llambía llambié lambía lambía comie
  llambíemos llambiemus
/-os
lambíamos lambíamos comiemos
  llambíeis llambiedes lambíais lambíais comiedes
  llambíen llambién lambían lambían 
[/-íen]
comien
           
indefiníu llambí llambí lambí lambí comi
  llambiesti
/-isti
llambiesti lambisti lambisti comiste
  llambió llambiéu lambió lambió comiu
  llambiemos llambiemus
/-os
lambimos
/-us
lambimus comimos
  llambiestis llambiestis lambistis lambistis comistes
  llambieron llambiorun
/-onun
lambiorin lambierun comírun
           
suh. pres. llamba llamba lamba lamba coma
  llambas llambas lambas lambas comas
  llamba llamba lamba lamba coma
  llambamos llambamus
/-os
lambamos
/-us
lambamus cómamos
  llambáis llambades
/-áis
lambáis lambáis cómades
  llamban llamban lamban lamban cóman
           
imperativu llambi llambi lambi lambi come
  llambéi llambéi/-ede lambéi lambéi comei
infinitivu llamber llambere lamber lambel comer
gerundiu llambiendo llambiendo lambendu
/-indu
lambiendu comendo
participiu llambíu, -ida,
-íos, -íes
llambiéu, 

-ida, -ieos, 

-idas

lambíu, -ía,
-íos, -ías
lambíu, -ía,
-íus, -ías
comido, -ida,
-idos, -idas

 

Vervus irregularis

 

Vervu ser

AST LLI CAN [PAS] EST [REB] MIR
  ser sere ser sel ser
presente soi/so sou ero/soi soi/eru sou
  yes yes/yias/sos eris eris sós
  ye ye/yia es/é é
  somos somus/semus
/-os
semos/-us somus somos
  sois sodes/sois sois sois sodes
  son son son son son
           
imperf. sg yera yera era era era
2. sg yeres yeras eras [eräs] eras [eres] eras
1. pl yéramos yéramus/-os éramos/-us éramus éramos
           
indefiníu fui fui jui jui fui
  fuesti/fuisti
/fosti
fuesti/fuisti
/fosti
juisti/hosti juisti fustes
  foi/fo fuei/foi juei [jui] jue fui
  fuemos/fomos fuemus/fomus juimos/-us juimus fumos
  fuestis fuestis/fostis juistis/jostis juistis fustes
  fueron/foron fuerun/fuenun/
forun/fonun
juerin jurun húrun
           
huturu 1. sg sedré seréi sedré sedré serei
2. sg sedrás sedrás/serás sedrás/serás sedrás/serás serás

suh. pr. seya/sía seya/sía sía/seya seya seya
           
suh. imp. fuera/fora fuera/fora juera/jora juera/juessi fusse
           
imperativu se
2. pl. sei sei sei sei sei

 

Vervu (antigu) fazer

AST LLI CAN [PAS] EST [REB] MIR
  facer/faer facere jacer jazel fazer
presenti faigo/fago faigo jago/-u jagu fago
  faes faces jaces/-is jazis fais
  fai faz jaz jazi fai/faç
  facemos/faemos facemus jacemos/-us jazemus fazemos
  facéis/faéis facéis jacéis jazéis fazeis
  faen facen jacin jazin fáien/fázen
           
indef. 1. sg fici/fixi fici jici jizi fiç
2. sg fixisti/fixesti ficisti jicisti jizisti faziste
3. sg fixo fizu jizu jizu fizo
           
hut. 1. sg fadré/fairé fadréi jadré jazré/jairé fazerei
           
suh. 1. sg faiga/faga faiga ja(i)ga jaiga faga
           
imperativu fai fai jai jai fai
gerundiu faciendo/fayendo faciendo jaciendu jiziendu fazendo
participiu fechu feitu jechu jechu feito

Vervus irregularis en -e

Aver

AST LLI CAN [PAS] EST [REB] MIR
  haber habere haber habel haber
pres.1 sg he hei he he hei
2. sg has has has has hás
3. sg hai hai ha ha
1. pl hemos/habemos hemus hemos/-us habemus hemos
indef. 1 sg hebi/hubi hubi hubi hubi hoube
3. sg hebo/hubo hubu hubu hubu houbo
suh. 1 sg haya/heba haiga haya haya/haiga haba/haia
gerundiu habiendo habiendo habiendu hubiendu habendo

 

Puer

AST LLI CAN [PAS] EST [REB] MIR
  poder podere poder [puer] puel poder
pres. 1 sg pueo puedo pueo pueu puodo
2. sg pues puedes pues pueis puodes
3. sg pue puede pue/puei puei puode
indef. 1 sg pudi pudi pudi púi pude
hut. 1 sg podré podréi podré puiré poderei
suh. 1. sg puea paiga puea puea puoda

 

Poner

AST LLI CAN [PAS] EST [REB] MIR
  poner ponere poner ponel poner
pres. 1sg pongo pongo pongo/-u pongu pongo
indef. 1 sg punxi punxi pusi pusi pus
hut. 1 sg pondré pondréi pondré pondré ponerei
suh. . sg ponga ponga ponga ponga ponga
gerundiu poniendo poniendo ponendu pusiendu ponendo
participiu puestu puestu puestu puestu puôsto

 

Querer

AST LLI CAN [PAS] EST [REB] MIR
  querer querere querer querel querer
pres. 1. sg quiero quiero quiero/-u [quiru] quieru quiero
2. sg quies quieres quies quieris/quieis quieres
3. sg quier quier quier quiei quier
indef. 1. sg quixi quixi quisi quisi quije
hut. 1. sg quedré quedréi quedré quedré quererei
gerundiu queriendo queriendo querendu quisiendu querendo

 

Saber

AST LLI CAN [PAS] EST [REB] MIR
saber sabere saber saBel saber
pres. 1 sg sei sei
inde. 1 sg supi supi supi supi soube
suh. 1 sg sepa sepa sepa sepa saba
gerundiu sabiendo sabiendo sabendu supiendu sabendo

 

Tener

AST LLI CAN [PAS] EST [REB] MIR
  tener tenere tener tenel tener
pres. 1 sg tengo/teo/to teo teo/tengu tengu tengo
2. sg tienes ties/tienes ties tieis tenes
3. sg tien tien tien/tie tiei/tie ten
indef. 1 sg tevi/tuvi tuvi tuvi tuvi tube
hut. 1 sg tendré tendréi tendré tendré tenerei
suh. . sg tenga tenga tea/tenga tenga tenga
gerundiu teniendo teniendo tenendu tuviendu tenendo

 

Trayer

AST LLI CAN [PAS] EST [REB] MIR
  trayer trayere trayer trael traer/traier
pres. 1 sg traigo/trayo trayo trayo/-u traigu trago/traio
3. sg trai trai trai trai trai
indef. 1 sg traxi traxi traji truji troixe/truxe
3. sg traxo traxu traju/triju truju troixo/truxo
suh. 1 sg traiga/traya traya traya traiga traiga/traia
suh. . sg tenga tenga tea/tenga tenga tenga
gerundiu teniendo teniendo tenendu tuviendu tenendo

 

Vervu ver

AST LLI CAN [PAS] EST [REB] MIR
  ver vere veer vel ber
pres. 3 sg ve ve vei vei bei
participiu vistu vistu vistu vistu bisto/bido

Nota. ast., lli. y can. coyer/coger y correr tresjorman en posición juerti la /o/ en /ue/: cueyo/cueju, cuei/cueji cuerro, cuerre/cuer.
L’est. nu lu jaz: coji, corri)

Vervus regularis en -i

AST LLI CAN [PAS] EST [REB] MIR
presenti apurro espurro apurro/-u apurru chubo
  apurres espurres apurres/-is apurris chubes
  apurre espurre apurri apurri chube
  apurrimos espurrimus apurrimos/-us apurrimus chubimos
  apurrís espurrides/-ís apurrís apurrís chubis
  apurren espurren apurren/-in apurrin chubin
           
imperf 1 sg apurría espurrié apurría apurría chubie
           
indef. 1 sg apurrí espurrí apurrí apurrí chubi
           
suh. 1 sg apurra espurra apurra apurra chuba
           
imperativu apurri espurri apurri apurri chube
  apurríi espurride/-íi apurríi apurrí chubi
infinitivu apurrir espurrir apurrir apurril chubir
gerundiu apurriendo espurriendo apurriendu apurriendu chubindo
participiu apurríu, -ida,
-íos, -íes
espurríu, 

-ida, -íos, 

-idas

apurríu, -ía,
-íos [íus], -ías
apurríu, -ía,
-íus, -ías
chubido, -ida,
-idos, -idas

 

Vervus irregularis

 

Izir

AST LLI CAN [PAS] EST [REB] MIR
  dicir dicire icir izil dezir
pres. 1 sg digo digo (d)igo/-u igu digo
2. sg dices dices (d)ices/-is izis dizes
3. sg diz diz (d)iz izi diç
indef. 1 sg dixi dixi (d)iji iji dixe
3. pl dixeron dixorun/-onun (d)ijerin ijun dezírun
suh. 1 sg diga diga (d)iga iga diga
hut. 1 sg diré diréi (d)iré iré dezirei
imperativu di di di í diç
gerundiu diciendo diciendo (d)icendu ijiendu dezindo
participiu dichu ditu/dichu (d)ichu ichu dito

 

Dir

AST LLI CAN [PAS] EST [REB] MIR
presenti dir dire dir dil ir
  voi/vo voi voi voi bou
  vas vas vas vas bás
  va va va va bai
  vamos vamus/-os vamos/-us vamus bamos
  vais vais vais vais ides
  van van van van ban
           
imperf.1 sg diba diba diba diba iba
           
indef. 1 sg fui fui juí jui fui
2. sg fuesti/fosti fuesti juesti/josti juisti fuste
3. sg foi/fo foi/fo jue [jui] jue fui
           
suxuntivu 1. sg vaya/vaiga vaiga vaiga vaiga baia
           
suh. imp. fuera fuera juera/jora juera/juessi fusse
           
imperativu ve ve ve ve bai
  díi dide/díi díi ide

 

Venir

AST LLI CAN [PAS] EST [REB] MIR
  venir venire venir venil benir
pres. 1. sg vengo vengo vengo/-u vengu bengo
2. sg vienes vienes vienes/-is vienis benes
3. sg vien vien vien vieni ben
indef. 1 sg vini vini vini vini bin
hut. 1 sg vendré vendréi vendré vendré benerei
suh. 1 sg venga venga venga venga benga
imperativu ven ven ven ven ben
gerundiu viniendo viniendo viniendu viniendu benindo

Preposicionis y cunjuncionis

Las Preposicionis

Munchas son idénticas al castillanu, peru:

ast. ante/énte, so ast. cabo/co, lli. cabu/cau (castellán “al lado de“), est. caBu ast./lli. per ast./lli. sobro/sobru ast./lli./can./est. escontra, ensin, ente, tres, fasta/hasta, hacia/hazia/haza/azaast./lli./can./est./mir. dende/dendi/des, pa

 

Cuntracionis de las preposicionis

 

a

Cumu en castillanu: a+el>al

(y en mirandés, a+ls>als)

 

cun

AST LLI CAN [PAS] EST [REB] MIR
+el col col col [cul] cul cul
+la cola cona cona [cula] cula cula
+lo colo conu cono [culu] culu cul
+los colos conos colos [culos] culos culs
+las/les coles conas colas [culäs] culas [cules] culas

 

de

Cumu en castillanu: de+el>del, peru tamién apostrófassi ante vocal: ast. d’home lli. d’iviernu can. d’ésti est. d’arcaldi

AST LLI CAN [PAS] EST [REB] MIR
+un dun dun dun
  (d’una) (d’una) dũa
+unu dún/dunu dunu dun
+unus dunos/dunus dunus duns
  (d’unas) [(d’unäs)] (d’unas) [(d’unes)] dũas
+él dél dél del
+ella della della deilha
+ellu dellu dellu del
+ellus d’ellos/dellus dellus deilhes
+ellas d’ellas [delläs] dellas [delles] deilhas

 

en

en apostrófassi tamién ante vocal:

ast. n’Uviéu lli. n’Abelgas can. n’Abanillas est. n’Alagón

AST LLI CAN [PAS] EST [REB] MIR
+el nel nel nel nel ne l/no
+la na na ena ena na
+lo no nu eno/enu enu no
+los nos nos enos enos ne ls/nos
+las/les nes nas enas enas [enes] nas
+esti… nesti nesti nesti nesti  
+esi… nesi nesi nesi nessi  
+aquel… naquel naquel naquel naquel  
 +él nél nél nél nél  
+ella  nella nella nella nella  
+ello  nello nellu nello nellu  
+ellos  nellos nellos nellos/nellus nellus  
+ellas  nelles nellas nellas[nelläs] nellas [nelles]  
+un… nún nún nun nun nun
+una nuna nuna nuna nuna nũa
+unu nún/nuno nunu nún/nunu nunu nun
+unos nunos nunos nunos/nunus nunus nuns
+unas nunes nunas nunas [nunäs] nunas [nunes] nũas

 

pa

pa pierdi la vocal y apostrófassi ante palavras entamandu cula vocal –a.

ast. p’Asturies lli. p’aguapecere can. p’algamar est. p’arriba

con l’artículu: pa+el> pal

 

per

AST LLI
+el pel pel
+la pela pela
+lo pelo pelu
+los pelos pelos
+les/las peles pelas
+equí pequí pequí
+ehí pehí pehí
+ende pende pende
+ellí pellí pellí
+allá pellá pellá
+enriba penriba penriba
+embaxo pembaxo pembaixu

 

por

AST LLI CAN [PAS] EST [REB] MIR
+el pol pol pol [pul] pol/pul pul
+la pola pola pola [pula] pola/pula pula
+lo polo polu polu [pulu] polu/pulu pul
+los polos polos polos/polus[pulus] polos/pulos puls
+les/las poles polas polas
[puläs]
polas/pulas
[poles/pules]
pulas

 

Las cunhuncionis

AST LLI CAN [PAS] EST [REB] MIR
o ou o u ou
nin nin/nen ni nin nin/nien
anque onque anque anque/manque anque
onde/u onde/u ondi/o/u ondi/undi onde
demientres demientras mientras mentris/mientris mentes

Autoris

Didier Calin curlyfroggy(arroba)hotmail.com. Berlín, Alemania, juniu 2006

 

Licencia

Image:somerights.png Licensed under a Creative Commons Attribution 2.5 Spain License

Can: Las versionis web desti archivu son livris pa cualisquiera usus cun reconocencia del su autor. Pregúntinus pa dotrus usus.
En: Las versiones web de este archivo son libres para cualquier uso con reconocimiento de su autor. Pregúntenos para otros usos.
En:The Web versions of this file are free for any use with attribution. Ask for other uses.