iventia.com

iventia.com página d'aniciu | Agregare a favoritus | Flash player

Destacaus

CASTIÊLLANIZACIÓN N'amariêllu, primitiva estensión del castiêllanu. N'amariêllu más craru, la estensión del castiêllanu al lhargor del siêglu XIII. En cob·ri la estensión fhazia'l siêglu XIV. En naranja la súa estensión a partir del siêglu XV, y en marrón les zones que fhuôrun tardía o incompletamente castiêllanizaes.

 

PLURALIS EN -ES, FHORMES -ES, -EN. Ún de los rasgus más distintivus de les fales asturlheoneses yê la terminación femenina vacilanti e-a en singular y es-as en plural, amás de les fhormes vervales en -es y -en. Huôi en día el fenómenu sólo se mantiên cun intensidá n'Asturies, teniéndossi ya rotu'l relevu generacional en San Ciprián y na comarca d'El Rebollar en Salamanca. Nun se sabi cun seguridá la situación que se dava tres la reconquista (anque pola toponimia puôi deduzissi que nel orienti cántabru se diêrun los pluralis en -es, y que possivlemente nel restu del dominiu fhasta Cáceres tamiên, anque non se sabi la fhuôrcia del fenómenu nessus lhugaris). Embaixo s'amuôssa la situación despuôis de la guerra civil, justu antes de les grandes migraciones estremeñes. Amás destu, en mirandés yê possivli escuithare dalgunes palhavres que fhazin el femenín en -e, -es (Maríe, tíe, túe,...)

 

MANTENIMIÊNTU DE SONORES. Juntu cul dominiu catalán y portuès (amás de l'asturlheonés de Portuàl), Estremadura y Salamanca compartin les últimes zones ibériques del mantenimiêntu generalizáu de la distinción ente fonemes xuôrdus y sonorus, que aún se deprendi cun intensidá polos jóvenis de la región.

 

USU DEL SUFIXU -IN. La terminación -in, inu, -iñu yê propia de les palres oucidentales de la Península. Assina, en roghu coloreamus les zones cun predominiu del sufixu -iñu (galaicu-portuès), miêntres qu'en naranja amuôssamus les zones cun alternancia -in, -inu. La zona coloreada n'amariêllu yê una zona d'usu del sufixu -inu,-ino más o menos generalizáu.

 

ARTÍCULUS O, A, OS, AS. Los artículus típicus galaicu-portuèsis (ensín -l anicial) tamiên se dan nel asturianu. Nalgunes zones de l'asturlheonés s'usen de mou general (nel senabrés y nel biêrcianu), pero na mayoría del dominiu stan presentis solo'n contracciones. Assina, na zona naranja s'usen de fhorma general (o, a, os,... y na, nos,...). Na zona amariêlla solo'n contracciones, pero na súa fhorma "pura": nel, nos, nes,...(esta zona cul artículu "el" incluyi a la fala d'entrambasauguas). Nes zones roghes (que n'Estremadura incluyi la puôblación de fala xalimega de tránsitu Sa Martín de Trevellu y tamiên la puôblación portuèsa de Barrancos más al sur) les fhormes juñíes lo son en ena, enu, enos,... Mientres que n'azul stan les zones que puôdin considerassi como fales astur-lheoneses que ñon usen les dithes fhormes ensín -l.

 

PIÊRDA DE LA -R DELANTRE DE LOS CLÍTICUS . Outru rasgu evidentemente oucidental yê l'usu general de fhormes como "buscalu", "rompessi", "caelu", "fhazelu"... Distintu de l'usu meridional (n'Andalucía y na baixa Estremadura) dessa especi de dobli eli, como'n "buscal-lu", "ehal-lu",... que más biên supón una neutralización de la -r de l'infinitivu en contactu cula -l de l'artículu. Curiosamente, en xalimegu suôl dizissi "eitalsi", "rompelsi",... en vezi de lo que sedríe lógicu pola súa situación, "eitassi" o "rompessi".

 

 

LOS GRUPUS LHATINUS CL, FL, PL . La pronuncia como CH- destus grupus yê un rasgu de les fales asturlheoneses oucidentales tradicionalmente identificáu cul galaicu-portuès, pero que tamiên s'alcuôntra nes palres d'Estremadura, onde se conserven ciêrtus restus como "chama" o "achanal", que tradicionalmente se descrivun como vocavlus portuèsis importaus, pero que possivlimente (agora que se sabi que les palres estremeñes nun stan necessariamente ascrites al asturlheonés oriental) tiên el sou origin nos repuôbladoris lheonesis, quiziaves de la zona central, d'onde sólo tiêndríen importáu restus esporádicus. Na zona'n verdi dassi l'usu del grupu LL de fhorma más general.

 

 

Vuôlver

 

MANTENIMIÊNTU DEL PIÊSL.LÁU VOCÁLICU. N'amariêllu, les zones onde'l piêsl.láu vocálicu tiên una gran vitalidá. En verdi, les zones onde'l ciêrri yê intermediu o simplemente una tendencia a çarrar confundía cul rasgu vulgar de falar castiêllanu.

 

-F- ANICIAL LHATINA. El rasgu más propiu del castiêllanu frenta los demás idiomes surdíus del lhatín yê la non pronunciación de la F- anicial lhatina por norma. L'empuji fhizu ya que muinthes zones antiguamente aspiradores o mantenedores tengan perdíu o modifhicáu la súa fhorma antigua de falar. Assina, el mapa d'enriba se correspuôndi cula situación despuôis de la reconquista y el d'embaixo cula situación actual. L'azul representa'l mantenimiêntu de la -F anicial; l'amariêllu, mantenimiêntu de la F- anicial o dessapaición completa. En verdi, aspiración de la F- anicial. Embaixo, l'azul significa lo mesmo, el rosa significa aspiración perintensa de la F- anicial (que yê xuôrda) y el verdi aspiración en restus lessicalizaus (que yê sonora na mayor parti de les zones).

 

DISTINCIÓN DE G/J-X y LL-Y . Les fales astur-lheoneses de Portuàl distinguin (como nel portuès) ente los fonemes g/j-x, y ñon tiên confusión y-ll (dizin muller, concello,...), nes fales d'Asturies y Lheón tiên reducíu como'l gallegu la pronuncia de g/j a x, y tiên yeísmu nos grupus -Cei-, -Gei- y -Lj- lhatinus. En dambus casus (g/j-x y -ll), les fales orientales y estremeñes aspiren (cun una aspiración generalmente xuôrda frenta l'aspiración típica castiêllana meridional, que yê sonora), siêndo ésti un fenómenu que craramente coincidi cul de l'aspiración de la F- anicial lhatina (tamiên se da nes fales castiêllanes de l'Andalucía oucidental). Assina, muyher puôi dizissi muller-muyer-muher, miêntres que región puôdi dizissi región-rexión-rehión.

 

 

PALATALIZACIÓN -L AINICIAL. De nuôvu, como nos pluralis en -es, el dominiu asturlheonés y el catalán compartin un rasgu que los estremaven abondo del restu de lhingües peninsulares: l'usu de -ll en lhugar de -l. En verdi stan coloreaes les zones cun usu de -l palatal más intenses, n'azul les zones cun restus lessicalizaus. Yê provavli, de xeitu, que na Estremadura (l'actual Salamanca) y na Trassiêrra (l'actual Cáceres) de l'antigu reinu de Lheón fhuôra'l sustratu moçáravi (que non palatalizava nesses zones la -l anicial) y non la castiêllanización posterior lo que tenga lhimitáu l'usu y la estensión de les dithes fhormes, quedando sólo'n vocavlus anguanho mui empregaus (como en lhar, lhudia o lhera). Tamiên yê possivli la teoría de Vasconcelos sobre la non l.legada del fenómenu palatalizador general asturianu más abaixo de Miranda (o nel casu español, más allá de Les Arribes) por devilitamiêntu del mesmu nos falantis.

 

USU DE L'ARTÍCULU ENANTES DEL POSSESSIVU. Rasgu propiu del castiêllanu que lu diferencia abondo del restu del dominiu lhingüísticu romanci yê la falta d'artículu delantre'l possessivu. Antiguamente el sou usu yêra normal tamiên nes escritures españoles, pero huôi en día yê consideráu rasgu vulgar, polo que la cuña castiêllana añadi un rasgu más de modernidá na súa normalización.

 

DITONGACIÓN -O, -E. L'asturlheonés comparti cul castiêllanu ún de los rasgus más típicus (ún de los poucos que puôdin alcuôntrassi'n tol dominiu): la ditongación, que los caracteriza na Península (junta l'aragonés, que lo presenta en dellos casus tamiên). Pero cun tóu, l'asturianu tiên una ditongación mayor y más viva (amás de variada) na fhormación de palhavres qu'el castiêllanu, algu que, como yêra d'asperar, se conserva cun especial intensidá nes zones más coloreaes.

 

PIÊRDA DE LA -D INTERVOCÁLICA. Huôi yê consideráu rasgu vulgar en castiêllanu la piêrda de la -d intervocálica, pero yê curiosamente aceptáu nel discursu púvlicu que nun se pronunci la -d de los participius (que suôlin pronunciassi como "perdío", "cortao",... en toda España). La piêrda de l'asturlheonés yê más frecuenti de lo que "permiti" la Real Academia de la Lengua, y generalmente sucedi cules -d provenientis de la sonorización de la -t lhatina. N'Estremadura y Andalucía la piêrda de la -d intervocálica yê un fenómenu perintensu, algu qu'añadi una razón más pa l'habitual baixa consideración de les súes fales (castiêllanes o asturianes).

 

 
Sobre nós | Avisu lhegal | Puvlicidá | Contacte nogu | ©2004 iventia.com