Mapas lingüísticos de Iventia. Originales modificados por última vez en septiembre de 2006.
Mapas lingüístivus de la Península Ibérica
Hestoria
Los efeutus de la cuña castillana ena espansión de los demás dialeutus hestóricus ibéricus. Equí muéstrassi de jorma evidenti comu si jaz que las variais ‘leonesas’ de Menéndez Pidal y las aragonesas – assina cumu, en minor midía, el gallegu-purtugués y el catalán-valencianu – s’estiendan non estrictamenti de norti á sur, sinon tamién jaza l’oesti ó l’esti en juyendu de l’arrempuji castillanu.Linguas y dialeutus d’España, panorama aprossimáu nel sieglu XIX.Los dialeutus d’España nel s.XX, panorama general nel sieglu XX, culas perdas de territoriu de l’asturianu-leonés, cántabru-estremeñu, euskara y aragonés; nel catalán y gallegu, anque tamién hay perdas de territoriu frenta’l castillanu, son ailás y hui día s’ensiña enas escuelas, polu qui nu suel representassi enos mapas.Mapa Flash antigu d’Iventia, con conceutus antiguos.
Ucidenti ibéricu
El gallegu-purtugués y las sus variaisDialeutus de l’ucidenti peninsular: cántabru-estremeñu, asturianu-leonés y mirandés, sieglus XIX-XX.Isoglossas de l’asturleonés en sintíu ampliu; ucidental, central, oriental y cántabru-estremeñu, ss. XIX-XX.L’asturleonés en sintíu ampliu hoi en día, sieglu XX; cuegíu de los mapas modernus, que suelin escluyir ciertas zonas u si supón que la genti nu palra ya enas variais tradicionalis, cumu enos manualis de filología hispánica actualis, en PROEL ó (más inessautu y antigu) nel Ethnologue
Isoglossas del diasistema asturleonés:
Isoglossas propias del cántabru
– Verdi.- Representa sólu las aspiracionis vivas e intensas. Zona discuntina: úsassi sólu pa f– latinas sin influyencia enos demás fonemas (asturleonés oriental); enas zonas de León (Valdeón y Sajambri, Arribes) puei ser tamién en x– (xacer/jacer,…).
– Ruyu.- Zona de puntus: topografía cántabra y asturiana en –es. Zona discuntina: zonas ondi si palra ó palrava nel sieglu XX cun jemininus non generalis –e, –es
– Naranja.- Zona discuntina: neutru “dévil”, cun pronombris li, le, lu; principalmenti en Léon enas zonas noresti (Valdeón y Sajambri) y sur de la Ribera (Arribes), dambas ente l’astur-leonés oriental y el cántabru-estremeñu,
Isoglossas propias de l’asturleonés
– Rossa.- Zona discuntina: restus intensus de l- palataliçá, principalmenti nel cántabru ucidental y en Sendin (mirandés).
– Naranja.- Zona discuntina: restus de solución ch– inicial, nel asturianu central y nel estremeñu sirragatinu.
– Azul.- Zona cuntina: jormas aglutinás na, nos, nas, nes,… Zona discuntina: jormas aglutinás ena, enu, enas, enos, nel cántabru ucidental, leonés oriental, mañegu y sirragatinu.
L’antigu Reinu de León y rajus leonesis sigún Zamora VicenteDumiñu leonés sigún Menéndez Pidal, sólu Asturias y LeónPasseyu lingüístivu polas javlas hispánicas. Defasáu pola falta d’información dessauta sobri las variais cántabras
Mapas detallaus pur municipius y cuncejus:
Mapa en Flash detalláu de las javlas de l’ucidenti peninsular, antiguo. Agora en dessusu pola escritura empregá. D’interés polas informacionis sobri las distintas palras asturianu-leonesas, cántabru-estremeñas y castillanas reflehás.
Rudeaus pur una linia rossa tan las variais mui amenaciás ó ya dissapaicías:
El cántabru y las sus javlasVariais cántabras sigún Adriano García LomasL’estremeñu y las variais d’influyencia estremeñaMapa lingüístivu d’Asturias– Mapa lingüístivu de Castiella y León ensin castillanu.Variais asturleonesas en tierras de Purtugal
Castillanu
Dialeutus y javlas hispánicus, variais del castillanu peninsular.Javlas y dialeutus de l’ucidenti peninsular, variais castillanas d’influyencia leonesa y cántabru-estremeña; las javlas de tránsitu estremeñas.Javlas y dialeutus de l’orienti peninsular, variais castillanas d’influyencia catalana y aragonesa; las palras de tránsitu murcianas.Las javlas andaluças y la su influyencia
Vascuenci
Dumiñu del vascuenci
Orienti peninsular
Linguas de l’orienti peninsularMapa lingüístivu d’Aragón, ensin castillanu, iniciu sieglu XX.