iventia.com

iventia.com página d'aniciu | Agregare a favoritus | Flash player

Destacaus

Pablo Gonzálvez González

Ñacíu en Carçadilla (Cáceris), nel anhu 1934 nuna familia d'agricultoris profundamenti enraizaus na súa tiêrra.

Cursóu estudius d'Humanidaes nel seminariu de Coria y de Filosofía nel de Cáceres. Eillí s'anicióu nes artes lhiteraries espuvlizandu, unes vezes cul sou ñomi y outres baixo seudónimu, composiciones poétiques, sueltes, que tuvun un gran ecu nel sou ambienti. Posteriormente estudióu como alumnu lhivri na Escuela Normal de Cáceris onde obtuvu'l títulu de Mayestru de Primer Ensinhancia.

Son desti tiêmpu la mayoría de los poemes que apaecin en HOJAS EXTREMEÑAS SUELTAS.

Poesíes disponivles: Lah quehah de la Calra ; La Campanillá

Lah quehah de la Calra

Ya me dueli la boca d' idilti

Que me ihu tíu Quicu que huerah

Pa 'l lagal, pa metelti ehta tardi

Embahu ' la muela

El pihcu aditunah

De la biñah Nuebah;

Peru tú, n' ah oyíu, poh tieh

Pu lah cosah de casa sordera.

Al trabahu, no le tieh apegu;

En a' casa... no parah. N' ay cuenta

Que tendrá qu' ehtudial el chiquinu

Y dil a la 'hcuela,

Pa que hechi lah cuentah de casa

Y aprenda pobremah,

Qu' el maehtru qu' angora tenemuh

Tieni mucha cencia

Poh hadiendu dehtracih y colruh

Toítu lo enseña.

Peru a ti del dagal no t' importa,

Ni tienih en cuenta

Qu' uguañotí binu asolanáu

Com' una higuera.

¡Cutaínu, qué ansionih me dan!

¡Probeditu, qué ahoguh me entran

De sabel que lo bidu Palriqui

Uguañazu p' allá pa la siega

Dehmangahaítu

Pol la solahera!

Mah te bali que baigah al güertu,

Y que hagah balañuh de tierra,

Pa ponel huntu al podu unuh chícharih

O unah melonerah

Que dihpuéh bien te guhta comel

En 'a güena mesa.

Eha ya lah ehpáh y loh bahtuh

Y esah cantarenah,

Que na máh mentalah

M' entra denguerreta.

Ehati de cafesih y copah

Y d' engordaerah

De hihuh ahenuh

En ca esa halmerga.

Pah alúu..., no palrih

Que cuasi te pega

Polqu' empuhah lah cosah p' alantri

Y erih hadendera.

Comu no demuih...

Moh comin lah deudah;

Se ban en mahatrah

Loh suorih de la barbechera;

Polque debih el carru entabia

Y lah herramientah

Traíah pa 'l güertu

Pa 'l pihcu alamea.

Comu no hagah máh en 'a casa

Y muih de librea.

Bah a belti odiáu de toh

Y sin una perra.

Alúu beremuh

Si tegu quie cuentah

Esa halmergona,

Esa biboreta

Que te tie ya royíu el sentíu

Y toítu el suol moh se lleba.

 

 

La Campanillá (I)

La Quica y Hilipi

Se quien ahuntal

Loh moduh aquellan

La campanillá.

El puebru ehtá ehcuru,

La nochi, enlutá;

En toah lah ehquinah

Ay henti pará,

Goliendu, en' a calli,

Lo que b' a pasal.

En' ah bocahcallih

De la barriá

Huntu a lah huguerah

Ya meyu apagáh

Se dan ehtrucionih

A la moceá:

-Tú, Tozú, no parih

Pol toitu el lugal,

Pa que toah lah hentih

Quein encerráh

Y toah lah huguerah

Quein farrungáh,

Y cuantih me oyah

A mí zapeal,

Qu' empieci la huelga

Y la copleá.

¿M' entiendih, Tozú?

-¡Mu bien! ¡Bien ehtá!

-Harón, la Cagancha

Beh a' n candilal

Y tú, Peligotu,

Con una maná

De dieh campanilluh.

Tienih qu' acolpal

En' a calli el Sapu,

Que son doh na máh.

Dah lah ehtrucionih,

Com' un bradu 'e mal,

A ocupal su sitiu

Se huerun ca cual.

Montonih de moduh,

A la ehperdigá,

Con hetah de bruhah

O armah empenáh

Sohtienin ehquinah

En toitu el lugal.

El campanilleru,

Un modu d'edá,

Con un campanillu

Com' una preñá,

Sona el achiperri;

Bertol y Caláh

Prencipian lah letrah

Loh doh a enhebral:

-¿Ándi ehtán loh apelláuh?

-En argún sitiu ehtarán.

-Que salgan y moh combín

Y si no, campanillá.

Toh se quean muh

Un inti a 'hperal.

Aluegu, en 'a ehquina,

Se hecha un cantal:

«La nochi que s' ahuntarun,

Andaban d' acá p' allá:

Tíu HiIipi con' a manta;

Tia Quica con' a cayá».

Altoncih..., repica

La campanillá.

Vuôlver

 

La Campanillá (II)

Alúu se vie

Hechu 'n animal,

Sahurda a la heta

Del muestru Coláh

Con 'a cachicuerna

Bien ehtirhá

Y ihu a Gallonih:

-Haiti p' allá

Qu' a 'hti maricón

Lo boy a 'hpenal

Polque tie la curpa

De toa 'hta pringá.

-A 'hti lo derringu

- Moh idi Coláh.

Y, al pical Sahurda,

Hidu 'na pará

Dánduli en un deu

Una colmillá,

Que la cachicuerna

Le hidu soltal.

Dihpuesinu aprieta

Comu pa runchal.

Hahta que lo pusu

Com' una cayá

Y lo tiró al lou,

Y tal habatá

Le dio con 'oh dientih

En 'a carrillá

Qu' un peadu carni

Ehcupió Coláh.

Al beli la sangri

En el harapal,

Le idi Puliqui:

-'Htarbuh quietuh ya.

Que rahu al que pisi

Lah reglah dihtáh.

Y tú, zarrandrahu,

Cohi el facu ya

Y que no te bea

P' aquí raceal,

Que yo saharrahu

En ehti lugal

Al que moh farati

La campanillá.

Y, cuandu Sahurda

Se hue a leantal,

Un rondel de cheirah

D' ohah plateáh

Tenía 'l reol,

Que la moceá

Dengún caganíu

Eha galleal

Ehtandu hadiendu

La campanillá.

Suena un caracol

Y, al mehmu compáh,

To loh achiperrih

Qu' ay en el lugal.

Paicía 'htal suelta

La mehma boyá.

En toah lah ehquinah

Se hecha un cantal.

Alúu, se toca

Y ba otra toná,

Alúu, se toca

Y, pol to 'l lugal,

Asina se hadi

La campanillá.

 

 
Sobre nós | Avisu lhegal | Puvlicidá | Contacte nogu | ©2004 iventia.com