Usare como página d'aniciu / añadire a favoritus ¿Non puôdis ve-la puvlicidá? Descarga Flash Player

La redi n'asturlheonés

 

 

Rutes: Destacáu
Si non puôdis vere'l flash escuôyhi:

de Sur a Norti.

Dende época remota essisti una ruta trazada ente montañes, vallis y l.lanures, que juñi'l norti y el sur d'España, en cuya cuônca baixa del Guadalquivir floreció la primer gran cultura occidental baixo la mítica monarquía de Tartessus, a finalis de la Edá de Bronci. Devíu a la gran riqueza minera, la zona alquirió gran significación como productora de metalis preciosus. Cuando los romanus invadin la Península Ibérica nel 218 a. C., otorguen gran importancia a les calçaes pa avarca-la totalidá del territoriu, en siêndo la Vía de la Prata, calçada qu'enlhaça Xixón cun Sevilla a traviês d'Astorga, Lheón, Zamora, Salamanca y Mérida una de les más importantes.

La Vía de la Prata fhuôi la piêidra angular, dende'l siêglu I fhasta'l siêglu XIX, sobre la que construyun nuôvus caminus y carreteiras, y duranti'l medievu alquirióu importancia cules canhaes, que la Mesta utilizava pa treslhada-los sous revañus treshumantes. Por eillu, la ruta Vía de la Prata yê un escepcional lhegáu hestóricu-artísticu pol arti y la civilización que al sou passu se crearun, lhevantando cidaes, circus, templus, acueductus, puôntis, arcus y fhortalezas, amás de favorecere'l dessarrollu duna rica arquitectura tradicional, folklori, artesanía,...

La ruta entama en Sevilla, l'antigua Hispalis. Dende eillí, passando peles ruines d'Itálica, antigua cidá de la Bética Romana, la ruta mos lleva, a traviês de Zafra y Almendralehu, a Mérida, la l.lamada Roma Hispánica. Sigui rumbu Cáceres y Plasencia. Dempuôis la vía s'adiêntra per Béhar y Salamanca. SIêmpre fhaza'l norti, l.legaremus a Zamora, y a traviês de campus de zereal y lhagunes, a Benavente y, dende eillí, a Astorga y Lheón. Campomanes y Pola de Lena son los primer fhitus asturianus que mos llevarán fhaza Uviéu y Xixón, puntu final del lhargu recorríu.

SEVILLA. CIDÁ DE LHUZI Y LHEENDA Vere Hotelis

Sevilla, capital d'Andalucía, representa'l sur más intensu d'Europa y yê, sobre tou, una cidá colorista y eleganti. Según la lheenda fhuôi fundada por Hércules. Nomada Hispalis baixo l'Imperiu Romanu y Isbiliya baixo l'esplendor d'Al-Andalus, el sou mayor augi l.legó tres del descubrimiêntu d'América. Equí s'alcuôntren tolos estereotipus d'España: tourus, flamencu, processiones religioses, tapes, finus, arquitectura, arti, y sobre tou una fhorma especial d'entende-la vida. Situada na ribeira del Guadalquivir, el ríu marca la hestoria y la vida de la cidá. Nel cascu antigu, situáu na súa margin gocha, s'alcuôntren los barrius más conocíus, como los de Santa Cruz, San Bartolomé, San Vicente, San Lorenzo y el Arenal. Na margin dreitha sitúassi l'hestóricu Arrabal de triana. Sé de les esposiciones universales de 1929 y 1992, éstes deixun la súa fhuôlliga tamiên na fisonomía de la cidá.

ZAFRA. SEVILLA LA CHICA Vere Hotelis

La Restituta Iulia Imperial cobró relevancia hestórica na domeñación árabi. Tomada por Alfonso IX en 1229, fhuôi condáu y dempuôis ducáu por desseyus de Felipe II

MÉRIDA . EMÉRITA AUGUSTA Vere Hotelis

Conjuntu arqueológicu de Mérida. Inscritu en 1993 como Patrimoniu de la Humanidá. La colonia d'Emérita Augusta, que posteriormente se convirtió na Mérida actual, fhuôi fundada nel anhu 25 a.C., al fina-la Campaña Española, y assina mesmu fhuôi capital de Lusitania. Los restus de la cidá viêiyha, completus y en buôn estáu de conservación, incluin especialmente un gran puônti sol ríu Guadiana, un anfiteatru, un teatru, un enormi circu y un sistema escepcional de suministru d'augua. Yê un gran eixemplu de capital de provincia romana duranti l'imperiu y anhus posterioris.

CÁCERES . CONJUNTU HESTÓRICU Vere Hotelis

Sobre la estensión más antigua del soberviu conjuntu monumental, Patrimoniu de la Humanidá, la Judería Viêiyha se singulariza pol sou encrespáu, irregular traçáu combinando víes lhargues y empinaes cun 220 pracites y lhugaris recónditus.

TRUHILLU . CUNA DE CONQUISTADORIS Vere Hotelis

Truhillu ilhustri, cuyus fhíus deixun fhuôlliga na hestoria d'América: Pizarro, conquistador del Perú, Orellana, descubridor de l'Amazonas, García Paredes y tantus outrus.

PLASENCIA. TIÊRRA DE ZEREZUS Vere Hotelis

Contempla-los zerezus en flor, cuando despunta la primaveira, yê un espectáculu que por sí solo ya justifica la visita a estes tiêrres.

BÉHAR . PANHUS Y LHANES Vere Hotelis

SALAMANCA . MATERIA Y ESPÍRITU Vere Hotelis

La cidá yê un auténticu muséu d'arquitectura. Toles époques y tolos estilus deixun equí les súes creaciones más representatives. El centru hestóricu de la cidá caltiên importantis monumentus románicus, góticus, árabis, renacentistes y barrocus. El sou espíritu concéntrassi na ciencia y na cultura, nel estilu de vida universitariu y na alegría de los sous díes y les súes nuôithes en tornu a la súa Praça Mayor, una de les más famoses d'Europa.

ZAMORA . LA BIÊN CERCADA Vere Hotelis

Lhevántassi na margin dreitha del Duôru, sobre les famoses penhes taxaes que sirviênun pa identifica-los sous lhímitis y cimenta-la primer de les súes murailles, lo que lhy valió'l renomi de Zamora, la biên cercada.

BENAVENTE . LA CIDÁ DE LOS CUÔNDIS Vere Hotelis

ASTORGA . CRUCI DE CAMINUS Vere Hotelis

La romana Asturica Augusta, amás de conserva-les súes tradiciones, se caracteriza por sere alcuôntru de caminus de pelegrinación Jacobéu y de la Prata, de los antigus caminus romanus y de la arriería maragata.

LHEÓN . CIDÁ MONUMENTAL Vere Hotelis

Fundada polos romanus como sé de la Lhegión a la que devi'l sou ñomi, convertiríessi culos siêglus en capital del Reinu de Lheón, "que tuvu 24 reis enantes que Castiêlla tuviêra lheis". Fhuôi la tresmissora del lhegáu romanu y visigodu a Castiêlla, y neilla terminava la octava etapa del Camín, según el Códici Calixtinu.

UVIÉU . EL PRERROMÁNICU ASTURIANU Vere Hotelis

Asturies, paraísu natural, conjuga un importanti patrimoniu cultural cules guapures del sou paisagi, y dende tiêmpus inmemorialis los asturianus tiên díu deixando fhuôlligues imborravlis de la súa fecunda imaginación artística. Monumentus del Reinu d'Asturies. Inscritu en 1985 como Patrimoniu de la Humanidá. Monumentus de la Cidá d'Uviéu. Inscritu en 1998 como Patrimoniu de la Humanidá. Nel siêglu IX, la l.lama del cristianismu na Península Ibérica se mantenía viva nel pequenhu reinu d'Asturies, onde surdió una innovadora rama de l'estilu arquitectónicu prerrománicu que desempeñaríe un importanti papel nel dessarrollu de l'arquitectura religiosa de la Península. Los sous mayoris lhogrus puôdin apreciassi nes igresies de Santa María del Naranco y San Miguel de Lillo, Santa Cristina de Lena, la Cámara Santa de la Catedral d'Uviéu y San Julián de los Prados, en Uviéu, la viêiyha cidá capital y los sou alredoris. Vinculada a eillus sta la notavli estructura d'ingeniería hidráulica contemporánea conocida como la Foncalada.

XIXÓN. EL MAR DE LA VÍA DE LA PRATA Vere Hotelis

En l.legando'l viajeiru al final de la ruta Vía de la Prata, el mar Cantábricu apaeci énte los sous uôyhus pol Cerru de Santa Catalina, que alverga la famosa escultura de Chillida "Elogio del horizonte".


 

 

 

 

  Sobre nós Avisu lhegal Opina Participa Puvlicidá Contacta nogu


© 2004 iventia.com. Tolos dreithus reservaus.