iventia.com

iventia.com página d'aniciu | Agregare a favoritus | Flash player

Destacaus

Gabriel y Galán

José María Gabriel y Galán ñacióu'l 28 de juñu de 1870 en Frades de la Sierra, puôblu de la provincia de Salamanca. Los sous paidris dedicávensi al cultivu de la tiêrra y la ganadería en terrenus de la sou propiedá, dous de les producciones típiques del campu charru salmantinu. La súa economía yêra la propia de quiênis se dedicaven a la lhavrancia y al cudiáu de los animalis por aqueillus anhus finalis del siêglu XIX. La súa infancia la passa nel sou puôblu natal y eillí na súa escuôla deprendi les primer lhetres. A los 15 anhus se treslhada a la capital, Salamanca, onde prosigui los sous estudius. Pa no cargare más la economía familiar, buscóussi un trabayhu nún almacén de texíus qu'alternava culos sous estudius. Desta estancia na capital salmantina datan los sous primer escritus en versu, que al dalus a conocere a les súes amistaes, yê elogiáu y estimuláu a acontinare escriviêndo poesíes.

En 1888 obtiên el títulu de mayestru d'escuôla y yê destináu al puôblu de Guihuelu, distanti 20 Km. del sou puôblu natal. Tres duna curtia estancia na escuôla desti puôblu, se treslhada a Maidrí pa estudiare na Escuela Normal Central. Na capital d'España residi por poucu tiêmpu, puôis esta cidá cosmopolita despiêrta en José María un ciêrtu reithaçu, puôstu de manifiestu nalguna de les cartes qu'escrivi a los sous collacius, na que la motexa baixo la denomación de "Modernópolis". Dempuôis, el sou nuôvu destinu de mayestru d'escuôla yê a Piêidrafhita (Ávila). Eillí dedícassi a la pedagogía sirviêndossi de los nuôvus conocimiêntus alquiríus nel sou passu pela Escuela Normal Central de Maidrí. José María Gabriel y Galán se diva perfilando como un zagal tristi, melancólicu y mui sensivli y atentu al mundu que lhy rodeava. De convicciones profundamente religioses recivíes de la súa maidri donha Bernarda, son les súes primer poesíes el fiel refleixu de les súes creyencies.

De la súa monótona vida de soledá y tristeza que por aquel tiêmpu caracterizava al jovin poeta, vino a sacalhy el namoramiêntu cun Desideria, pa fhazia l'anhu 1893. Cuatru anhus despuôis, en diziêmbri de 1897 anunciava'l sou casamiêntu cun Desideria, ("la mi vaquerilla", como suôlía l.lamala cariñosamente). El 26 de jeneiru de 1898, nuna igresia de Plasencia, contrayían matrimoniu José María y Desideria. A partire dessi instanti, la vida del jovin poeta esperimenta un cambéu radical; abaldona la súa dedicación de mayestru na escuôla de Piêidrafhita, y se treslhada al puôblu cacereñu de Guijo de Granadilla, onde s'encarga de la dirección y alministración duna gran defhesa estremeña denomada "El Tejar", propiedá del tíu de la súa esposa. Alcuôntra assina la calma que necessita l'espíritu sensivli del poeta: la dedicación al cultivu del campu y de l'alma. Devíu al sossiêgu qu'esta nuôva ocupación lhy proporciona, y devíu tamiên a la súa sensivilidá y les súes dotes d'agudu observador, se dedica a escrivir lo que lhy inspira el nuôvu entornu nel que se desendolca. Poesíes de pura raigami racial, retraten les vides de los humildes lhavriêgus que trabayhen y haviten na defhesa; de los puôbladoris daqueillus pequenhus núcleus ruralis estremeñus; de los arrejuntamiêntus ente pastorcinus y j óvenis zagalines....

Nesti puôblu ñaci'l sou primer fhíu (Jesús, 1898), lo cual lhy inspira pa compone-la poesía «El Cristu Benditu », cula que anicia les súes famoses EXTREMEÑAS nes que l'empregu de la lhingua vernácula, l'estremeñu, aroma y vivifica la musa del poeta. Nessa poesía refleixa l'autor la vida gris que passó na súa primer juventú y el gran cambéu pa fhazia l'allegría qu'esperimenta cul sou nuôvu empregu y la nacencia del sou fhíu.

El sou segundu fhíu ñaci'l 27 de fhevreiru de 1901. En setiêmbri dessi mesmu anhu, convocáu pola universidá de Salamanca, se celhevren unus juôgus floralis. A ellus concuôrri Gabriel y Galán cula poesía entitulada "El alma". Presidi'l juráu del certami l'insigni rector de la universidá salmantina, filósofu, escritor y poeta, Miguel de Unamuno. El 3 de setiêmbri dassi a conocere'l fallu del juráu, que recai na obra presentada por Gabriel y Galán; neilla, l'autor tenía plasmáu cun gran fhondura poética tolos vivus recuôrdus que guardava de la súa maidri, recia muyher castiêllana, que lhy animóu nos sous comiêncius lhiterarius, y muôrta unus anhus antes. Na ditha poesía, el nuôstru poeta métessi nel personagi del sou paidri, y dende essa ensuônhación relhata la vida de la pareyha al frenti duna gran finca imaginada que biên lhy pudu inspira-la súa realidá vivida al frenti de la que él ya dirigía en Guihu de Granadilla. El 15 de setiêmbri de 1901 se celhevren na cidá de Salamanca los juôgus floralis, nos que, en solemni actu, yê entregada "la flor natural" a Gabriel y Galán, como premiu a la sou poesía "El ama". Devíu a la fhuôlliga que deixou la poesía ganadora y a la amistá surdida de tal eventu ente los dous poetas, a partir daquel momentu, Unamuno y Gabriel y Galán comiêncien una asidua correpuôndencia epistolar. A partir dehí s'empiêça a dar a conocer como xovin y singular poeta. Espuvliza'l sou lhivru de poesíes tituláu "Castellanas". L'éxitu alquiríu por esta puvlicación fhazi que l'autor vuôlva a dar a la lhuzi'l sou segundu lhivru entituláu "Extremeñas" y pouco tiêmpo dempuôis, un tercer de títulu "Nuevas castellanas".

En 1902 trunfa nos juôgus floralis de Çaragoça; a l'anhu siguiênti obtiên los galardonis de la flor natural, nos juôgus floralis de Murcia, de Lugo y de Sevilla. La fama cula que irrumpía esti jovin poeta nel panorama de la popularidá alquirióu un vertiginosu crecimiêntu en curtiu espaciu de tiêmpu. L'anhu 1903 yê premiáu pol ayuntamiêntu de Guijo de Granadilla cul galardón de "Fhíu Adoptivu" desti puôblu cacereñu perteneciênti a la comarca natural de Las H.urdis. Pa correspuôndere cun toda gratitú a tal nomación prepara una bella poesía entitulada "Sólo para mi lugar" que yê estrenada y recitada pol sou autor en tan solemni actu, el lhunis 13 d'abril de 1903.

En 1904 recivi un homenagi n'Argentina a resultes de ser premiada la súa poesía "Canto al trabajo". Toda la súa poesía se desendolca nuna atmósfera campesina y rural. Él supu cantare como naidi la belleza de l'alma senciêlla de los campesinus estremeñus y salmantinus. Les súes poesíes espuvliçaes s'agrupen baixo los títulus: Campesinas; Castellanas; Religiosas; Extremeñas; Cuentus y poesíes; Nuevas Castellanas; Poesías; etc...

* * *

El 6 de jeneiru de 1905, cun 35 anhus non cumpríus, a consecuencia duna pulmonía mal curada, muôrri'l nuôstru jovin poeta en Guihu de Granadilla, cuyu ayuntamiêntu mantiên la casa que havitó, como muséu ondi muôstrare los objetus personalis más entrañavlis del poeta junta manuscritus y lhivrus, donaus polos sous descendiêntis.

Poesíes disponivles: Plétora; Varón; Válsamo casero ; El cristu benditu ; El embargo ; La gedionda ; Cara al cielo ; El desahuciado ; El desafío ; La cenéfica ; La embajadora ; La fabla del lugar ; Los postres de la merienda ; Sibarita

 
Sobre nós | Avisu lhegal | Puvlicidá | Contacte nogu | ©2004 iventia.com